Gramàtica neerlandesa

La gramàtica del neerlandès és anàloga a la d'altres llengües germàniques, si bé presenta menys simplificacions que l'anglès o el danès però més que l'alemany o l'islandès. A Flandes, hom tendeix a ser més conservador lingüísticament, romanent-hi expressions i declinacions que són vistes com a arcaiques als Països Baixos.

Noms i articles

Els tradicionals possibles tres gèneres del substantiu (masculí, femení i neutre) han estat reduïts a dos (comú i neutre), distingibles per l'article singular determinat que els acompanya: de o het respectivament. Aquest fenomen es dona també en altres llengües germàniques com ara el danès i el suec. Les declinacions per cas han desaparegut de la major part de noms, i només en queden reminiscències en mots especials.

Articles indefinits:

Nombre	Comú	Neutre
Singular	een	een
Plural	-	-

Articles definits:

Nombre	Comú	Neutre
Singular	de	het
Plural	de	de

Pronoms

Els pronoms personals mantenen les declinacions que es perderen en els noms i adjectius.

Pronoms personals i possessius
Persona	Subjecte	Objecte	Possesiu	Reflexiu
1a sing	ik	mij, me	mijn	me
2a sing	jij, je	jou, je	jouw, je	je
3a sing (masc) (fem) (neut)	hij zij, ze het	hem haar het	zijn haar zijn	zich
1a plur	wij, we	ons	ons/onze	ons
2a plur	jullie	jullie	jullie	je
3a plur	zij, ze	hen, ze	hun	zich

Adjectius

Com els noms, els adjectius només varien amb el gènere en el singular de paraules neutres, on desapareix l'acabament -e present habitualment. Si apareixen després de verbs copulatius tampoc no duen -e (Exemple: "Het water is koud" - "L'aigua és freda").

een oude fiets (una bicicleta vella)	de oude fiets (la bicicleta vella)	oude fietsen (unes bicicletes velles)	de oude fietsen (les bicicletes velles)
een boot (una barca)	de boot (la barca)	boten (unes barques)	de boten (les barques)
een goedkope winkel (un botiga barata)	de goedkope winkel (la botiga barata)	goedkope winkels (unes botigues barates)	de goedkope winkels (les botigues barates)
een foto (una foto)	de foto (la foto)	foto's (unes fotos)	de foto's (les fotos)
een mooi beeld (una imatge bonica)	het mooie beeld (la imatge bonica)	mooie beelden (unes imatges boniques)	de mooie beelden (les iamtges boniques)
een groot huis (una casa grossa)	het grote huis (la casa grossa)	grote huizen (unes cases grossses)	de huizen (les cases grosses)
een klein venster (una finestra petita)	het kleine venster (la finestra petita)	kleine vensters (unes finestres petites)	de kleine vensters (les finestres petites)

Verbs

Els verbs presenten certa inflexió. En present, afecta només les persones del singular. Existeixen dues formes bàsiques de passat, el perfectum i l'imperfectum. El primer es forma a partir de l'arrel del verb mentre que el segon demana un auxiliar (hebben -tenir- o zijn -ser-) davant del participi. Com en alemany, el participi té l'afix ge- al davant (en general). El futur s'expressa mitjançant verbs auxiliars (zullen, gaan) o bé afegint algun complement circumstancial a una frase en present. Per exemple:

Morgen reis ik naar Parijs. ("Demà viatjo a París.")

La taula següent mostra dos verbs conjugats, un de molt irregular (ser) i un de totalment regular (treballar):

Infinitiu	zijn (ser)	werken (treballar)
Present	Ik ben (Sóc) Je bent (Ets) Hij/Ze is (És) We zijn (Som) Jullie zijn (Sou) Ze zijn (Són)	Ik werk (Treballo) Je werkt (Treballes) Hij/Ze werkt (Treballa) We werken (Treballem) Jullie werken (Treballeu) Ze werken (Treballen)
Perfectum	Ik, je, hij/ze was (fon, fores, fou) We, jullie, ze waren (fórem, fóreu, foren)	Ik, je, hij/ze werkte (Treballí, treballares, treballà) We, jullie, ze werkten (treballarem, treballareu, treballaren)
Imperfectum	Ik ben/Je bent/Hij/Ze is geweest (He, has, ha estat) We/Jullie/Ze zijn geweest (Hem, heu, han estat)	Ik heb, je hebt, hij/ze heeft gewerkt (He, has, ha treballat) We, jullie, ze hebben gewerkt (hem, heu, han treballat)
Futur	-	Ik ga/zal werken (Treballaré) Je gaat/zal werken (Treballaràs) Hij/Ze gaat/zal werken (Treballarà) We, jullie, ze gaan werken (Treballarem, treballareu, treballaran)

Enllaços externs

• Algemene Nederlandse Spraakkunst Arxivat 2007-05-12 a Wayback Machine. Gramàtica neerlandesa (en neerlandès)