Gramàtics alexandrins
Els gramàtics alexandrins van ser un conjunt de filòlegs i acadèmics literaris que van desenvolupar-se al voltant de l'Alexandria hel·lenística entre els segles iii i II aC, quan la ciutat era el centre de la cultura hel·lenística. Tot i el nom, l'obra dels gramàtics alexandrins mai es va centrar en la gramàtica, ja que la pròpia gramàtica moderna no va existir fins al segle I aC.[1] Durant el període hel·lenístic i en èpoques posteriors, els "gramàtics" eren bàsicament acadèmics preocupats amb la restauració, la correcta lectura, explicació i interpretació dels textos clàssics, incloent també la crítica literària. No obstant, i a diferència de l'aticisme, el seu objectiu no era reformar el grec de la seva època.[2] Els gramàtics alexandrins van iniciar la revisió crítica dels clàssics de la literatura grega,[3] principalment Homer. Els seus estudis van acabar essent molt influents,[4] marcant el principi de la tradició gramatical occidental.[5] Des dels seus inicis, un costum típic i de biax metodològic va ser el centrar el comentari i l'anàlisi en frases descontextualitzades.[6][5]
| Components | |
|---|---|
Dídim Calcènter (Alexandria, 63 aC - Roma, 10 dC). Lexicògraf  Aristòfanes de Bizanci (Bizanci, 257 aC - Alexandria, 180 aC). Lexicògraf  Zenòdot d'Efes (Efes, 330 aC - 260 aC). Bibliotecari  | |
| Dades | |
| Tipus | grup d'humans gramàtic |
Membres destacats modifica
Alguns dels membres més destacats dels gramàtics alexandrins van ser els següents:
- Zenòdot d'Efes (m. c. 280 aC): Primer superintendent de la biblioteca d'Alexandria i editor d'Homer.
- Cal·límac de Cirene (m. c. 260 aC): Poeta, crític i acadèmic que va catalogar la biblioteca.
- Aristòfanes de Bizanci (c. 257 aC - c. 185 aC): Editor d'Homer i inventor de la ortografia politònica del grec clàssic.
- Aristarc de Samotràcia (c. 220 - 143 BCE): Responsable de l'edició crítica més important dels poemes homèrics.
- Dionís Trax (170 aC - 90 aC): Acadèmic especialista en Homer i estudiant d'Aristarc, el qual va publicar una gramàtica del grec, tot i que no va tractar la sintaxis.
- Dídim d'Alexandria el vell: (c. 63 aC - 10 aC): Especialista en poetes lírics i còmics, el qual va compilar i transmetre les obres dels seus predecessors.
Referències modifica
- ↑ Forbes, 1933, p. 105.
- ↑ Frede, 1987.
- ↑ Cruttwell, 1877.
- ↑ Forbes, 1933, p. 112.
- ↑ 5,0 5,1 Thogmartin, 1984, p. 344.
- ↑ Harris, 1981.
Bibliografia modifica
- Cruttwell, Charles Thomas. «A History of Roman Literature: From the Earliest Period to the Death of Marcus Aurelius», 1877. Arxivat de l'original el 2008-12-02. [Consulta: 31 agost 2017].
- Forbes, P. B. R. «Greek Pioneers in Philology and Grammar». The Classical Review. Cambridge University Press, 47, 3, juliol 1933, pàg. 105. DOI: 10.1017/s0009840x00062028. JSTOR: 699069.
- Frede, Michael. «The Origins of Traditional Grammar». A: Essays in Ancient Philosophy. U. of Minnesota Press, 1987, p. 338–359. ISBN 978-0-8166-1275-8.
- Harris, Roy. The Language Myth. Londres: Duckworth, 1981.
- Thogmartin, Clyde «Tense, Aspect, and Context in French Narrative». The French Review, 57, 3, febrer 1984, pàg. 344–349. JSTOR: 392746.