Gramalla
La gramalla era una peça de vestir emprada en època medieval i moderna. Consistia en una mena de sobrevesta o toga folgada que es vestia sobre les altres peces, sovint acompanyada del caperó. Tenia versió femenina, el gramalló, dut sobre la gonella.
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/93/VestitdeConseller.jpg/220px-VestitdeConseller.jpg)
Era una peça relativament habitual, car la vestí el rei Pere el Gran per passar desapercebut quan es dirigia al desafiament de Bordeus, segons consta a la Crònica de Ramon Muntaner.
El teixits i colors lluïts a les gramalles eren força diversos i a vegades eren folrades a l'interior amb pells o teles. Es vestia a sobre de totes les peces i n'hi havia algunes que eren de pluja.[1] Usualment l'ús d'aquesta vestimenta era associada al dol o alguns actes solemnes.[2]
En particular, la gramalla (generalment carmesí) era la vestimenta oficial dels consellers de Barcelona i dels jurats de València, així com dels membres del Gran i General Consell mallorquí; d'aquesta manera esdevingué símbol de la dignitat municipal. Per aquest mateix motiu fou abolida per Felip V d'Espanya arran dels decrets de Nova Planta, alhora que el nou règim borbònic la imposava com a uniforme dels subalterns municipals, amb manifesta voluntat d'escarni.[3]
Arran la revolució liberal, l'Ajuntament de Barcelona abolí la gramalla en rescabalament de la humiliació col·lectiva.[4] En canvi, continuà en ús entre els macers de tot de municipis valencians fins ben avançat el segle xx.[5]
Referències
modifica- ↑ Maranges i Prat, Isidra. Institut d'Estudis Catalans. La indumentària civil catalana: segles XIII-XV. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1991, p. 34-35. ISBN 84-7283-189-2 [Consulta: 3 agost 2015].
- ↑ Diccionario histórico enciclopédico, 1830, pàg. 69
- ↑ [1] "Gramalla". Gran enciclopèdia catalana [en línia].
- ↑ Anguera, Pere. Els precursors del catalanisme: catalanitat i anticentralisme: 1808-1868. Barcelona: Empúries, 2000. (Biblioteca universal; 146) P. 131.
- ↑ [2] "La gramalla de l'últim macer de Xàbia". La Marina Plaça, 27 des. 2017.