Grammy al millor àlbum de new-age

premi musical

El premi Grammy al millor àlbum de new-age (Grammy Award for Best New Age Album) és entregat per The Recording Academy (oficialment, National Academy of Recording Arts and Sciences) dels Estats Units des de 1987 per a "honorar la consecució artística, competència tècnica i excel·lència general en la indústria discogràfica, sense tenir en consideració les vendes d'àlbums o posició a les llistes".[1] Segons la guia de descripció de la categoria pels 52ns Grammy, el premi s'entrega a àlbums new-age instrumentals o vocals "que continguin com a mínim el 51% de temps de reproducció de nou material gravat".[2] Mentre que la música new-age pot ser difícil de definir, el periodista Steven Rea va descriure el gènere com a "música que és acústica, electrònica, jazzística i folky i que incorpora elements clàssics i de pop, influències orientals i llatines, instrumentació exòtica i efectes sonors ambientals".[3]

Infotaula d'esdevenimentGrammy al millor àlbum de new-age
Nom en la llengua original(en) Grammy Award for Best New Age Album Modifica el valor a Wikidata
Tipuspremis Grammy Modifica el valor a Wikidata
Part dellista de categories dels Premis Grammy Modifica el valor a Wikidata
Vigència1987 Modifica el valor a Wikidata –
EstatEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata

Lloc webgrammy.com Modifica el valor a Wikidata

Originalment sota el nom Grammy Award for Best New Age Recording, el premi es va entregar per primera vegada al músic suís Andreas Vollenweider pel seu àlbum Down to the Moon. Entre els anys 1988 i 1991 a la categoria se la va conèixer com a Best New Age Performance, i des del 1992 s'ha presentat com Best New Age Album. A partir del 2001, els destinataris del premi incloïen els productors, enginyers de so, i/o mescladors associats amb l'obra nominada, a més dels artistes de la graviació.[4] El fet d'afegir aquesta clategoria de premi va reflectir una "majoria d'edat" del gènere musical, malgrat a alguns músics new-age els desagrada el terme "new-age" i algunes de les seves connotacions negatives.[3]

Paul Winter té el rècord de més premis rebuts en aquesta categoria, ja que l'ha guanyat sis vegades (quatre com a líder del grup Paul Winter Consort; l'irlandesa Enya n'ha rebut quatre, i el japonès Kitarō ostenta el rècord de més nominacions (setze), tot i que va obtenir el premi l'any 2001.

GuardonatsModifica

 
Andreas Vollenweider, guanyador del premi el 1987.
 
Yusef Lateef, guanyador del premi l'any 1988.
 
Membres de la banda Paul Winter Consort, guanyadora en quatre ocasions.
 
Paul Winter, guanyador en dues ocasions com a solista.
 
Membres de la banda Clannad, guanyadora el 1999.
 
Kitarō, guanyador del premi l'any 2001 i nominat en quinze ocasions.
 
Pat Metheny, guanyador el 2004.
 
Jack DeJohnette, guanyador del premi el 2009.
 
Omar Akram, guanyador del premi el 2013.
 
Ricky Kej, guanyador del premi el 2015 al costat de Wouter Kellerman.

Dècada del 1980Modifica

Any Intèrpret(s) Obra Nominats Ref.
1987 Vollenweider, AndreasAndreas Vollenweider Down to the Moon [5]
[3]
1988 Lateef, YusefYusef Lateef Yusef Lateef's Little Symphony [6]
1989 Shadowfax Folksongs for a Nuclear Village [7]
[8]
[9]
[10]

Dècada del 1990Modifica

Any Intèrpret(s) Obra Nominats Ref.
1990 Gabriel, PeterPeter Gabriel Passion: Music for The Last Temptation of Christ [11]
1991 Isham, MarkMark Isham Mark Isham [12]
1992 Davis, ChipChip Davis Fresh Aire 7 [13]
1993 Enya Shepherd Moons [14]
1994 Paul Winter Consort Spanish Angel
1995 Winter, PaulPaul Winter Prayer for the Wild Things [15]
1996 Winston, GeorgeGeorge Winston Forest [16]
1997 Enya The Memory of Trees [17]
1998 Hedges, MichaelMichael Hedges Oracle [18]
1999 Clannad Landmarks [19]

Dècada del 2000Modifica

Any Intèrpret(s) Obra Nominats Ref.
2000 Winter, PaulPaul Winter Celtic Solstice [20]
2001 Kitarō Thinking of You [21]
[22]
2002 Enya A Day Without Rain' [23]
2003 Tingstad and Rumbel Acoustic Garden [24]
2004 Metheny, PatPat Metheny One Quiet Night [25]
2005 Ackerman, WilliamWilliam Ackerman Returning [26]
[27]
2006 Paul Winter Consort Silver Solstice [28]
2007 Enya Amarantine [29]
2008 Paul Winter Consort Crestone [30]
2009 DeJohnette, JackJack DeJohnette Peace Time [31]

Dècada del 2010Modifica

Any Intèrpret(s) Obra Nominats Ref.
2010 David Darling Prayer for Compassion [32]
2011 Paul Winter Consort Miho: Journey to the Mountain [33]
2012 Pat Metheny What's It All About
2013 Omar Akram Echoes of Love [34]
2014 Laura Sullivan Love's River [35]
2015 Ricky Kej i Wouter Kellerman Winds of Samsara [36]
2016 Paul Avgerinos Grace
2017 White Sun White Sun II [37]
2018 Peter Kater Dancing on Water [38]
2019 Opium Moon Opium Moon [39]

ReferènciesModifica

  1. «Overview». National Academy of Recording Arts and Sciences. Arxivat de l'original el 17 juliol 2011. [Consulta: 18 juny 2011].
  2. «52nd OEP Category Description Guide» (PDF) p. 3. National Academy of Recording Arts and Sciences. Arxivat de l'original el 27 octubre 2009. [Consulta: 10 març 2011].
  3. 3,0 3,1 3,2 Rea, Steven «New-age Music: Hard To Define, But It Sells It Even Has A Grammy Category Of Its Own». The Philadelphia Inquirer. Philadelphia Media Network, 22-02-1987, p. 1–3 [Consulta: 9 març 2011].
  4. «Past Winners Search». National Academy of Recording Arts and Sciences. Arxivat de l'original el 25 desembre 2010. [Consulta: 10 març 2010]. Note: User must select the "New Age" category as the genre under the search feature.
  5. «Veterans top Grammy nominations». The Herald. The McClatchy Company, 08-01-1987 [Consulta: 12 març 2011].
  6. Christensen, Thor «Grammy nominee list a bit weightier». The Milwaukee Journal. Journal Communications [Milwaukee, Wisconsin], 17-01-1988, p. 4E [Consulta: 10 març 2011].
  7. «For Your Consideration». Billboard. Nielsen Business Media, Inc., 112, 29-01-2000, pàg. 26 [Consulta: 11 març 2011]. Note: Advertisement.
  8. «Mark Isham: Biography». Allmusic. All Media Guide. Arxivat de l'original el 2011-04-20. [Consulta: 11 març 2011]. «He was nominated for Grammys for Best New Age Performance for his albums Castalia (1988) and Tibet (1989), and finally won for 1990's Mark Isham
  9. Khan, Steve. Contemporary Chord Khancepts. Alfred Music Publishing, 1997, p. 6. ISBN 9781576235645 [Consulta: 17 juny 2011]. 
  10. «Nominations for 31st». The Boston Globe. The New York Times Company [Consulta: 7 abril 2011]. Arxivat 5 de novembre 2012 a Wayback Machine.
  11. «Here's list of nominees from all 77 categories». Deseret News. Deseret News Publishing Company [Salt Lake City, Utah], 12-01-1990, p. W7 [Consulta: 12 març 2011].
  12. «List of Grammy Awards nominations». Times-News. The New York Times Company [Hendersonville, North Carolina], 11-01-1991 [Consulta: 12 març 2011].
  13. «Grammy Nominations Span Streisand, Seal, Seattle Symphony». The Seattle Times. The Seattle Times Company, 08-01-1992 [Consulta: 10 març 2011].
  14. «Grammy nominations». The Baltimore Sun. Tribune Company [Baltimore, Maryland], 21-02-1993, p. 3 [Consulta: 9 març 2011].
  15. «The 37th Grammy Nominations». Los Angeles Times. Tribune Company, 06-01-1995, p. 5 [Consulta: 10 març 2011].
  16. «The 38th Annual Grammy Nominations: The Complete List of Nominees». Los Angeles Times. Tribune Company, 05-01-1996, p. 5 [Consulta: 9 març 2011].
  17. Errico, Marcus. «Babyface, Celine Dion Dominate Grammy Nominations». E!, 07-01-1997. Arxivat de l'original el 29 juny 2011. [Consulta: 11 març 2011].
  18. «40th Annual Grammy Awards: Final Nominations». Billboard. Nielsen Business Media, Inc., 110, 17-01-1998, pàg. 79 [Consulta: 11 març 2011].
  19. Marine, Craig «Grammys go ga-ga for Lauryn Hill». San Francisco Chronicle, 06-01-1999 [Consulta: 9 març 2011].
  20. «A Complete List of the Nominees». Los Angeles Times. Tribune Company, 05-01-2000, p. 5 [Consulta: 10 març 2011].
  21. Boucher, Geoff «Grammys Cast a Wider Net Than Usual». Los Angeles Times. Tribune Company, 04-01-2001, p. 7 [Consulta: 11 març 2011].
  22. «In a Distance Place». Allmusic. All Media Guide. Arxivat de l'original el 2012-01-25. [Consulta: 11 març 2011]. Note: Source used to verify full names of musicians.
  23. «Final Nominations for the 44th Annual». Billboard. Nielsen Business Media, Inc., 114, 19-01-2002, pàg. 90 [Consulta: 11 març 2011].
  24. «The complete list of nominees». Los Angeles Times. Tribune Company, 08-01-2003, p. 5 [Consulta: 10 març 2011].
  25. «46th Grammy Awards – 2004». Rock on the Net. Arxivat de l'original el 30 setembre 2007. [Consulta: 11 març 2011].
  26. «47th Annual». VH1. Arxivat de l'original el 29 juny 2011. [Consulta: 9 març 2011].
  27. «Will Ackerman: Biography». Allmusic. All Media Guide. Arxivat de l'original el 13 abril 2011. [Consulta: 21 març 2011].
  28. «The Complete List of Grammy Nominations». The New York Times. The New York Times Company, 08-12-2005 [Consulta: 9 març 2011].
  29. «Nominations for 49th Annual». E!, 07-12-2006. Arxivat de l'original el 29 juny 2011. [Consulta: 9 març 2011].
  30. du Lac, J. Freedom «Grammys: And The Nominees Are...». The Washington Post. The Washington Post Company [Washington, D.C.], 06-12-2007 [Consulta: 9 març 2011].
  31. Conner, Thomas «Complete list of Grammy nominees». Chicago Sun-Times. Sun-Times Media Group, 03-12-2008 [Consulta: 9 març 2011]. Arxivat 8 de febrer 2015 a Wayback Machine.
  32. Venutolo, Anthony «Grammy awards: Complete list of nominees». The Star-Ledger. New Jersey On-Line, 31-01-2010 [Consulta: 9 març 2011].
  33. «Complete List of Nominees for the 53rd Annual». E!, 01-12-2010. Arxivat de l'original el 11 març 2011. [Consulta: 9 març 2011].
  34. List of 2013 nominees Arxivat 2012-02-01 a Wayback Machine.
  35. «2014 Nominees». Arxivat de l'original el 2013-12-16.
  36. «List of Nominees 2015». Arxivat de l'original el 2015-02-11.
  37. Unterberger, Andrew «Here Is the Complete List of Nominees for the 2017 Grammys». Billboard, 06-12-2016 [Consulta: 6 desembre 2016].
  38. Lynch, Joe «Grammys 2018: See the Complete List of Nominees». Billboard, 06-12-2016 [Consulta: 28 novembre 2017].
  39. «Grammy.com, 7 December 2018». Arxivat de l'original el 7 desembre 2018.