Gran Premi d'Itàlia del 2006

El Gran Premi Vodafone d'Itàlia de 2006 (Gran Premio Vodafone d'Italia 2006 en italià) fou la cinquena prova puntuable pel campionat del món de Fórmula 1 de 2006. Es disputà el 10 de setembre de 2006 al circuit de Monza (Llombardia, Itàlia). Aquesta fou la 54a edició d'aquest Gran Premi.

Infotaula de competició esportivaGran Premi d'Itàlia del 2006
Nom oficialLXXVII Gran Premio Vodafone d'Italia ( - ) modifica
TipusGran Premi d'Itàlia modifica
Esportautomobilisme modifica
Part deTemporada 2006 de Fórmula 1 modifica
Distància53 voltes modifica
Lloc i data
LlocCircuit de Monza modifica
EstatItàlia modifica
Data10 setembre 2006 modifica
Classificació
GuanyadorMichael Schumacher modifica

Entrenaments lliuresModifica

Els entrenaments lliures del Gran Premi es celebraren el divendres 8 de setembre. En ells van poder participar no tan sols els pilots oficials de les escuderies, sinó també els pilots de proves (excepte els de les tres primeres classificades al mundial de 2005). El pilot més ràpid fou l'alemany Sebastian Vettel, de l'equip de proves de BMW Sauber, seguit per Michael Schumacher (Ferrari). En general es pogué veure un predomini de Ferrari sobre Renault, les dues escuderies que es disputen tant el campionat de pilots com el de constructors. També cal destacar el bon rendiment de BMW, força superior al mostrat la resta de la temporada.

Sessió classificatòriaModifica

La sessió classificatòria del Gran Premi d'Itàlia es disputà el dissabte 9 de setembre a les 14 hores (hora oficial italiana i catalana). El format d'aquesta sessió fou el ja utilitzat a la resta de proves del mundial de 2006: tres sessions de 15 minuts cadascuna on són eliminats els 6 darrers de cada sessió, que passen a ocupar les posicions on han quedat a la graella de sortida del Gran Premi i on es poden marcar tantes voltes ràpides com es cregui convenient. La sorpresa la donà el pilot finès de McLaren Kimi Räikkönen qui, amb un cotxe a priori poc potent i fiable per les exigències del circuit de Monza, el més ràpid del Mundial, aconseguí la pole el que, indica, segons els experts, que anava poc carregat de benzina, el que l'obligaria a parar-se a boxes més aviat que els seus rivals i, per tant, tenir dificultats per a defensar la seva posició. Els alemanys Michael Schumacher (Ferrari) i Nick Heidfeld (BMW Sauber) registraren el segon i tercer millors temps respectivament.

La polèmica arribà hores després d'haver-se acabat la sessió quan la Federació Internacional de l'Automòbil anuncià que el vigent campió del món, l'espanyol Fernando Alonso Díaz (classificat amb el cinquè millor temps, malgrat una punxada a la tercera sessió que li va fer malbé la part del darrere del cotxe perdent càrrega aerodinàmica) havia estat sancionat per molestar el pilot brasiler de Ferrari Felipe Massa mentre aquest feia la seva volta ràpida a la tercera sessió de classificació. Aquesta decisió contrarià a experts, escuderies i pilots, car mentre uns deien que això era un estratagema de Ferrari per desempallegar-se'n de Renault en la seva disputa pel mundial de pilots i constructors uns altres consideraven que la decisió era justa i que Renault havia d'aprendre a assumir les conseqüències de certes actituds antiesportives igual com han fet altres rivals. Tanmateix, el pilot asturià sortí el diumenge des de la desena posició tenint les seves possibilitats que guanyar la cursa o d'acabar per davant de Schumacher molt minvades i afavorint els interessos d'altres pilots, com el català Pedro Martínez de la Rosa (McLaren), que en lloc de sortir des de la vuitena posició sortí des de la setena, per la part neta de la pista. Per la seva banda Renault anuncià que contraatacaria denunciant a les escuderies que porten pneumàtics Bridgestone (entre elles Ferrari) per utilitzar un compressor que, al seu parer, no és permès segons el reglament. La demanda no prosperà.

El pilot de Red Bull Christian Klien, classificat per a la segona sessió de classificació, no hi pogué participar, car trencà motor poc abans d'acabar la primera. Al Gran Premi sortí des de la setzena posició.

Aquests són els resultats complets i definitius de la sessió classificatòria del Gran Premi d'Itàlia de 2006:

Posició Nacionalitat Nom Escuderia 3a sessió 2a sessió 1a sessió
1r   Kimi Räikkönen McLaren Mercedes 1:21.484 1:21.349 1:21.994
2n   Michael Schumacher Ferrari 1:21.486 1:21.353 1:21.711
3r   Nick Heidfeld BMW Sauber 1:21.653 1:21.425 1:21.764
4t   Felipe Massa Ferrari 1:21.704 1:21.225 1:22.028
  Jenson Button Honda 1:22.011 1:21.572 1:22.512
  Robert Kubica BMW Sauber 1:22.258 1:21.270 1:22.437
  Pedro Martínez de la Rosa McLaren Mercedes 1:22.280 1:21.878 1:22.422
  Rubens Barrichello Honda 1:22.787 1:21.688 1:22.640
  Giancarlo Fisichella Renault 1:23.175 1:21.722 1:22.486
10è   Fernando Alonso Renault 1:25.688 1:21.526 1:21.747
11è   Jarno Trulli Toyota 1:21.924 1:22.093
12è   Nico Rosberg Williams Cosworth 1:22.203 1:22.581
13è   Ralf Schumacher Toyota 1:22.280 1:22.622
14è   David Coulthard RBR Ferrari 1:22.589 1:22.618
15è   Scott Speed STR Cosworth 1:23.165 1:22.943
16è   Christian Klien RBR Ferrari 1:22.898
17è   Vitantonio Liuzzi STR Cosworth 1:23.043
18è   Christijan Albers MF1 Toyota 1:23.116
19è   Mark Webber Williams Cosworth 1:23.341
20è   Tiago Monteiro MF1 Toyota 1:23.920
21è   Takuma Sato Aguri Honda 1:24.289
22è   Sakon Yamamoto Aguri Honda 1:26.001

NotesModifica

  • Els temps en negreta són els temps ràpids de cada una de les sessions classificatòries
  • Christian Klien es classificà per a la segona sessió de classificació, però no hi participà per problemes de motor

Gran PremiModifica

El Gran Premi d'Itàlia de 2006 s'arribà a disputar el diumenge 10 de setembre a les 14 hores (hora oficial italiana i catalana). Acabà amb victòria de Michael Schumacher, seguit per Kimi Räikkönen (que, a més, marcà la volta ràpida) i Robert Kubica (BMW Sauber). Fou el primer cop que Kubica, que debutà com a pilot oficial de Fórmula 1 al Gran Premi d'Hongria de 2006 (per tant era la tercera cursa de Fórmula 1 que disputava), pujà al podi, malgrat les dificultats de defensar la seva posició enfront de Fernando Alonso, que l'aconseguí superar en una inusual maniobra d'avançament al pit lane. Aquesta resultat també suposa el millor resultat que ha aconseguit un pilot polonès a la Fórmula 1 i el millor aconseguit per BMW Sauber, tan sols igualat per la tercera posició que el company de Kubica, Nick Heidfeld, aconseguí al Gran Premi d'Hongria d'aquell mateix any.

Quant al mundial de pilots, Michael Schumacher aconseguí retallar en deu punts la distància que li portava Fernando Alonso, quedant-se tan sols en dos a favor de l'espanyol. Aquest fet fou en conseqüència de l'abandonament de l'asturià, que tingué problemes de fiabilitat de motor quan era tercer. Era el primer cop que un motor Renault tenia un problema d'aquesta classe des de 2003, fet encara més preocupant si tenim en compte que el motor del cotxe d'Alonso era una evolució que s'estrenava en aquella cursa. En el mundial de constructors, Ferrari aconseguí superar per primer cop en la temporada Renault, ja que els quatre punts aconseguits per l'italià de Renault Giancarlo Fisichella foren insuficients per salvar l'avantatge que tenia fins llavors l'escuderia francesa, car Ferrari n'aconseguí 10.

Tampoc pogué acabar la cursa el català Pedro Martínez de la Rosa, que tenia un motor vell que li havia donat molts problemes durant tot el cap de setmana, el contrari que Räikkönen, que estrenava una evolució nova que ha de servir de base pel motor McLaren de la temporada de 2007 i que donà bons resultats.

A la roda de premsa que normalment ofereixen els tres pilots que han acabat al podi a la premsa, Michael Schumacher anuncià que es retiraria de la Fórmula 1 quan acabés la temporada. Aclarí que era una decisió que havia pres el juliol i que fou motivada per la seva falta de valor a l'hora d'encarar una nova temporada a causa de la seva edat avançada (37 anys). També va dir que en un principi pensava anunciar aquesta decisió al final de la temporada, però que ho havia avançat per respecte als seus companys de Ferrari. D'aquesta manera l'alemany, heptacampió del món, deixa un lloc buit a l'escuderia italiana, que segurament serà ocupat per Kimi Räikkönen.

Aquests són els resultats definitius del Gran Premi d'Itàlia de 2006:

Posició Núm. País Pilot Escuderia Voltes Temps / Retirada Graella de sortida Punts
1r 5   Michael Schumacher Ferrari 53 1h 14' 51. 975 2n 10
2n 3   Kimi Räikkönen McLaren Mercedes 53 + 8.046 segons 1r 8
3r 17   Robert Kubica BMW Sauber 53 + 26.414 segons 6
4t 2   Giancarlo Fisichella Renault 53 + 32.045 segons 5
12   Jenson Button Honda 53 + 32.685 segons 4
11   Rubens Barrichello Honda 53 + 42.409 segons 3
8   Jarno Trulli Toyota 53 + 44.662 segons 11è 2
16   Nick Heidfeld BMW Sauber 53 + 45.309 segons 3r 1
6   Felipe Massa Ferrari 53 + 45.995 segons 4t
10è 9   Mark Webber Williams Cosworth 53 + 1' 12.602 min. 19è
11è 15   Christian Klien RBR Ferrari 52 + 1 volta 16è
12è 14   David Coulthard RBR Ferrari 52 + 1 volta 14è
13è 21   Scott Speed STR Cosworth 52 + 1 volta 15è
14è 20   Vitantonio Liuzzi STR Cosworth 52 + 1 volta 17è
15è 7   Ralf Schumacher Toyota 52 + 1 volta 13è
16è 22   Takuma Sato Aguri-Honda 51 + 2 voltes 21è
17è 19   Christijan Albers MF1 Toyota 51 + 2 voltes 18è
Ret 18   Tiago Monteiro MF1 Toyota 44 Frens 20è
Ret 1   Fernando Alonso Renault 43 Motor 10è
Ret 4   Pedro Martínez de la Rosa McLaren Mercedes 20 Motor
Ret 23   Sakon Yamamoto Aguri-Honda 18 Hidràulics 22è
Ret 10   Nico Rosberg Williams Cosworth 9 Transmissió 12è

AltresModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gran Premi d'Itàlia del 2006


Gran Premi anterior:
Gran Premi de Turquia de 2006
Temporada 2006 de Fórmula 1
Gran Premi posterior:
Gran Premi de la Xina de 2006
Gran Premi anterior:
Gran Premi d'Itàlia de 2005
Gran Premi d'Itàlia
Gran Premi posterior:
Gran Premi d'Itàlia de 2007