Viquipèdia

Gran exèrcit pagà

El Gran exèrcit pagà, també anomenat Gran exèrcit danès, fou un exèrcit viking que va salpar de Dinamarca per conquerir Anglaterra durant el segle IX. Fou finalment derrotat pel rei anglosaxó Alfred el Gran, però la fi de les hostilitats es va marcar amb un tractat que deixava bona part del nord i de l'est d'Anglaterra sota control danès.

Mapa de les diverses rutes que va seguir el Gran exèrcit pagà per terres de la Gran Bretanya entre el 865 i el 878

RerefonsModifica

 
Reconstrucció d'un Viking al museu de Derby

Els vikings van començar a assolar les costes angleses a final del segle viii, atacant principalment monestirs poc protegits però amb considerables objectes valuosos.[1] El primer monestir que fou atacat pels vikings fou el de Lindisfarne, el 793, a la costa nord-est. La Crònica anglosaxona descriu els vikings com homes pagans.[2] La mateixa crònica recull que el 840 el rei Ethelwulf de Wessex fou derrotat a Carhampton, Somerset per les tripulacions de 35 naus vikingues.[2] Malgrat aquesta derrota, l'esmenat Ethelwulf i altres nobles o ealdorman anglesos van enfrontar-se, a vegades amb èxit, contra els invasors,[3] però sense poder aturar les ràtzies que van continuar fins al 860, quan els vikings van canviar de tàctica i van organitzar un exèrcit de conquesta amb el propòsit d'envair Anglaterra.

Probablement, l'origen de l'exèrcit tingué lloc a França, on els vikings havien estat contractats pels fills de Lluís el Pietós en la seva lluita pel tron. Allí els vikings van descobrir que els monestirs i les poblacions als marges dels rius navegables eren fàcils d'atacar.[4] El 845 els vikings van estar a punt d'atacar París, que només se'n va lliurar gràcies al pagament d'una alta quantitat de plata. No va ser fins que el rei francès va ordenar la fortificació de totes les poblacions als marges dels rius i el trasllat de les comunitats religioses terra endins que els vikings van decidir abandonar França i moure's cap Anglaterra.[4]

Invasió d'AnglaterraModifica

 
Espasa d'un viking enterrat a Repton, Mèrcia.

L'exèrcit viking va arribar a Ànglia de l'Est el 865, liderat pels germans Halfdan Ragnarsson, Ivar el desossat, i Ubbe Ragnarsson, tots ells fills del llegendari Ragnar Lodbrok.[5] Diverses sagues nòrdiques consideren la invasió d'Anglaterra una venjança dels germans per la mort del seu pare a mans d'Aella de Northúmbria el 865.[6][7]

Això explicaria que el primer objectiu fos el regne de Northúmbria, que van conquerir el 866, donant mort als dos reis que es disputaven el tron, Osberht i Aella. Després va caure el regne d'Ànglia de l'Est el 871. Aquell mateix any, van arribar els primers reforços des d'Escandinàvia, liderats pel capitost viking Bagsecq[8] La següent conquesta fou el regne de Mèrcia el 874, on molts vikings es van establir amb les seves famílies. Halfdan es va traslladar llavors al nord, per lluitar contra els Pictes, mentre un altre líder danès, Guthrum el Vell s'erigia com líder en el sud. El 876 guanyaven la Batalla de Wareham, però Ubbe va caure mort en la Batalla de Cynwit i els saxons, ara liderats per Alfred el Gran els derrotaren severament a la cruenta Batalla d'Edington el 878. Poc després, Guthrum i Alfred signaven el Tractat de Wedmore que dividia Anglaterra entre anglosaxons i danesos. Guthrum fou batejat i va passar a ser el rei cristià d'Ànglia de l'est.[9]

Seguint les condicions del tractat, el Gran exèrcit es va retirar primer a Cirencester, Mèrcia.[10] i més tard a Ànglia de l'est.[10] Guthrum, ara conegut amb el nom cristià d'Aethelstan, va regnar fins a la seva mort el 890.[10]

La part de l'exèrcit que no va voler seguir a Guthrum va establir-se a Northumberland i York, i també a Mèrcia, on s'han trobat dos grans cementiris danesos.

ReferènciesModifica

  1. ↑ Sawyer. The Oxford Illustrated History of Vikings. pp. 2-3
  2. ↑ 2,0 2,1 «The Anglo-Saxon Chronicle» (en anglès). Projecte Gutenberg. [Consulta: 26 juliol 2022].
  3. ↑ «Æthelwulf» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography. [Consulta: 26 juliol 2022].
  4. ↑ 4,0 4,1 Sawyer, Peter. The Oxford Illustrated History of Vikings (en anglès), 2011, p. 9-11. ISBN 0192854348. 
  5. ↑ Brøndsted. The Vikings. pp. 52-53
  6. ↑ Munch. Norse Mythology. pp. 245-251
  7. ↑ Jones. A History of the Vikings. pp.218-219
  8. ↑ Hooper and Bennett, The Cambridge Illustrated Atlas of Warfare: the Middle Ages, pg22
  9. ↑ Smyth. The Medieval Life of Alfred. pp. 26–27
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 projecte Gutenberg

FontsModifica

  • Brøndsted, Johannes; Skov, Kalle. The Vikings. Londres: Pelican Books, 1965. B000WHXMNI. 
  • «The Penguin Dictionary of British History (New Ed)». A: Gardiner, Juliet. . Londres: Penquin Books, 2000. ISBN 0-1405-1473-2. 
  • Jones, Gwyn. A History of the Vikings. Oxford: Oxford University Press, 1984. ISBN 0-19-215882-1. 
  • Kirby, D.P.. The Earliest English Kings. Londres: Routledge, 2000. ISBN 0-415-24211-8. 
  • Munch, Peter Andreas. Norse Mythology Legends of Gods and Heroes. Nova York: The American-Scandinavian foundation, 1926. 
  • Nelson, Janet L.. The Annals of St-.Bertin (Ninth-Century Histories, Vol. 1 (Manchester Medieval Sources Series): Annals of St-.Bertin vol. 1. Manchester: Manchester University Press, 1991. ISBN 0-719-03426-4. 
  • Sawyer, Peter. The Oxford Illustrated History of the Vikings. Oxford: OUP, 2001 3rd Edition. ISBN 0-19-285434-8. 
  • Smyth, Alfred P. The Medieval Life of King Alfred the Great: A Translation and Commentary on the Text Attributed to Asser. Basingstoke, Hampshire: Paulgrave Houndmills, 2002. ISBN 0-333-69917-3. 
  • Starkey, David. The Monarchy of England Volume I. Londres: Chatto & Windus, 2004. ISBN 0-7011-7678-4. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gran_exèrcit_pagà&oldid=31666161»