Crónica general e grand estoria
La Crónica general e grand estoria és una obra inacabada d'Alfons X el Savi on explica la història del món des dels seus inicis fins al regnat del monarca. La seva intenció era justificar els títols reials.
| Tipus | obra literària  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | castellà antic |
| Publicació | Espanya |
| Dades i xifres | |
| Gènere | crònica |
.jpg)
Estructura modifica
Es creu que llibre estava dividit en set parts però només es conserven quatre parts senceres, la cinquena a mitges i un esborrany del que hauria estat la sisena. L'estructura general segueix els relats de la Bíblia. Així, la primera part s'inicia amb la Creació del món i arriba fins a Abraham, el primer patriarca. La segona narra els fets del poble jueu fins al rei David, que serveix de pont amb la tercera part, la qual arriba fins a l'exili babiloni, tema que ocupa també la quarta part sencera i el principi de la cinquena. La cinquena part narra els fets de l'Antiga Roma fins al naixement de Crist. Jesús protagonitza els folis de l'esborrany de la sisena part i l'obra queda inacabada.
Fonts modifica
La font principal són els escrits d'Eusebi de Cesarea, així com algunes obres cabdals de la literatura llatina (on destaca Ovidi) i les cròniques medievals europees de més fama, entre elles la Historia Regum Britanniae. La seva barreja de fonts allunya l'escrit alfonsí d'altres històries que prenien com a base exclusiva la Bíblia. L'adaptació d'alguns termes de les fonts va suposar una fita important en l'evolució de la llengua castellana, ja que inclou comentaris d'ús sobre els neologismes que il·lustren la freqüència de determinades construccions. Les fonts se citen àmpliament entrellaçades amb la redacció del monarca i el seu equip. Moltes d'elles van ser usades també per a la confecció de la Estoria de España.[1]
El taller historiogràfic modifica
La crònica és el resultat del treball col·lectiu de diversos autors del taller historiogràfic supervisats pel mateix rei. Cada secció estava a cura d'un coordinador general que podia comptar amb l'assessorament d'altres persones, fet que explicaria les diferències d'estil entre els passatges. L'afany de perfecció formal va provocar que casa secció es supervisés i repetís diverses vegades i és probablement el motiu pel qual no es va poder finalitzar l'obra.
Els materials documentals estaven reunits en la seva major part cap al 1270, quan s'inicia la redacció de la crònica. Serveixen per subratllar el caràcter lineal, on un poble té l'imperium o poder sobre els altres fins a arribar a la monarquia castellana. Aquesta connexió entre el llinatge d'Alfons X i els grans líders mundials és un dels propòsits que estructurava la feina de selecció de fonts del taller, que havia de combinar amb el relat bíblic i amb la presència dels episodis més coneguts pel gran públic.
Referències modifica
- ↑ FERNÁNDEZ-ORDÓÑEZ, Inés, «El taller historiográfico alfonsí. La Estoria de España y la General estoria en el marco de las obras promovidas por Alfonso el Sabio», dins de J. Montoya y A. Rodríguez (coords.), El Scriptorium alfonsí: de los Libros de Astrología a las «Cantigas de Santa María, Madrid, Fundación Universidad Complutense, 2000, ISBN 978-84-89784-82-6