Grec arcadoxipriota
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
L’arcadoxipriota (o aqueu meridional) va ser un dialecte del grec antic parlat a l'Arcàdia (al Peloponès central) i a Xipre aproximadament entre els segles VII aC i IV aC. Descendia directament del grec micènic i es va parlar a les àrees on es va retraure la població micènica després de la invasió dòrica. Els micènics havien colonitzat Xipre cap al 1100 abans de Crist.
Se'n té coneixença només a partir d'inscripcions. A Xipre es va escriure amb el sil·labari xipriota fins al segle iii aC.
Va mantenir moltes característiques del micènic que es van perdre en altres dialectes clàssics (com el jònic o l'àtic), com ara el so /w/, que s'escrivia amb la lletra arcaica digamma Ϝ. Per altra banda, la lletra arcaica san Ϻ es va mantenir en ús només a Arcàdia fins al segle vi aC.
Història de la llengua grega (vegeu també: Alfabet grec) | ||
Protogrec (cap al 2000 aC) | ||
---|---|---|
Micènic (aprox. 1600-1100 aC) | ||
Grec antic (aprox. 800-300 aC) | ||
Arcadoxipriota | Àtic | Dòric | Eòlic | Jònic | Nord-occidental Grec homèric | Antic macedoni (possible) | ||
Koiné (a partir del 300 aC) | ||
Medieval (330-1453) | ||
Modern (des del 1453) | ||
Dialectes: Capadoci | Cretenc | Demòtic | Griko salentino Ievànic (judeogrec) | Katharévussa | Pòntic | Tsacònic | Xipriota |