Grec arcadoxipriota

L’arcadoxipriota (o aqueu meridional) va ser un dialecte del grec antic parlat a l'Arcàdia (al Peloponès central) i a Xipre aproximadament entre els segles VII aC i IV aC. Descendia directament del grec micènic i es va parlar a les àrees on es va retraure la població micènica després de la invasió dòrica. Els micènics havien colonitzat Xipre cap al 1100 abans de Crist.

En blau, subdialecte arcadià
Fora de mapa:
20: xipriota
21: pamfilià

Se'n té coneixença només a partir d'inscripcions. A Xipre es va escriure amb el sil·labari xipriota fins al segle iii aC.

Va mantenir moltes característiques del micènic que es van perdre en altres dialectes clàssics (com el jònic o l'àtic), com ara el so /w/, que s'escrivia amb la lletra arcaica digamma Ϝ. Per altra banda, la lletra arcaica san Ϻ es va mantenir en ús només a Arcàdia fins al segle vi aC.

Història de la llengua grega
(vegeu també: Alfabet grec)
 
 
Protogrec (cap al 2000 aC)
 
Micènic (aprox. 1600-1100 aC)
 
Grec antic (aprox. 800-300 aC)
Arcadoxipriota | Àtic | Dòric | Eòlic | Jònic | Nord-occidental
Grec homèric | Antic macedoni (possible)
Koiné (a partir del 300 aC)
 
Medieval (330-1453)
 
Modern (des del 1453)
Dialectes: Capadoci | Cretenc | Demòtic | Griko salentino
Ievànic (judeogrec) | Katharévussa | Pòntic | Tsacònic | Xipriota