Obre el menú principal

El greco-armeni (també heleno-armeni) és un ancestre hipotètic comú del grec i de l'armeni que és posterior a la llengua protoindoeuropea. El seu estatus és comparable amb el del grup italo-cèltic: cadascú és àmpliament considerat plausible sense ser acceptat com a establert communis opinio.

Infotaula de llenguaGreco-armeni
Modifica les dades a Wikidata

La hipotètica estapa protogrecoarmènia hauria de datar-se al tercer mil·lenni aC, escassament diferenciat del protoindoeuropeu tardà o el greco-armeni-arià.

HistòriaModifica

Relació amb el grecModifica

La història s'origina de Holger Pedersen (1924), que va notar que el nombre de cognats lèxics greco-armenis és més gran que les concordances entre l'armeni i altres llengües indoeuropees. Antoine Meillet (1925, 1927) va continuar investigant la concordança morfològica i fonològica, postulant que les llengües pares del grec i de l'armeni eren dialectes en proximitat geogràfica immediata a la llengua pare. La hipòtesi de Meillet va agafar popularitat a l'aparició de la seva Esquisse d'une grammaire comparée de l'arménien classique (1936). Solta (1960) no va tan lluny com per postular una estapa protogrecoarmènia, però conclu que considerant tant el lèxic com la morfologia, el grec és clarament el dialecte més proper a l'armeni. Hamp (1976:91) dóna suport a la tesi grecoarmènia, anticipant fins i tot un temps «quan hauríem de parlar de heleno-armeni» (volent postular una protollengua greco-armènia). Clackson (1994:202) és també més reservat, sostenint que l'evidència positiva a favor d'un subgrup greco-armeni no és conclusiva i tendeix a incloure l'armeni a un grup indoiranià.

L'avaluació de la hipòtesi està lligada a l'anàlisi del frigi, una llengua de la qual hi ha poques evidències. Mentre que del grec hi ha vestigis de temps molt primerencs, cosa que permet una reconstrucció segura d'una llengua protogrega que data del tercer mil·lenni aC, la història de l'armeni és opaca. Està lligada fortament amb les llengües indoiranianes. En particular, és una llengua satem.

Article principal: Protogrec

ProtoarmeniModifica

El testimoni més primerenc de la llengua armènia data del segle V (la traducció de la Bíblia de Mesrob Maixtots). La història anterior de la llengua no està clara i és un subjecte de molta especulació. Està clar que l'armeni és una llengua indoeuropea, però el seu desenvolupament és opac, amb contactes amb el grec i l'indoiranià. Nakhleh, Warnow, Ringe, i Evans (2005) van comparar diversos métodes filogènics, i van trobar que cinc procediments (parsimònia màcima, compatibilitat màxima ponderada i no ponderada, unió de veïns i l'àmpliament criticada tècnia de Gray i Atkinson) donen supor al subgrup greco-armeni.[1][2]

Article principal: Protoarmeni

Subgrup balcànicModifica

Un problema interrelacionat és si hi ha un subgrup «indoeuropeu balcànic» de l'indoeuropeu, que comprendria no sols el grec i l'armeni, sinó també l'albanès i possiblement algunes llengües mortes dels Balcans. S'ha argumentat aquesta teoria en diverses publicacions per part d'estudiosos com ara G. Neumann, G. Klingenschmitt, J. Matzinger o J. H. Holst. Aquest subgrup balcànic al seu cop està suportat pel mètode lèxico-estadístic de H. J. Holm.[3]

Vegeu tambéModifica

NotesModifica

  1. Russell D. Gray i Quentin D. Atkinson, Language-tree divergence times support the Anatolian theory of Indo-European origin, Nature 426 (27 de novembre, 2003) pàgines 435-439
  2. http://www.isrl.illinois.edu/~amag/langev/paper/nakhleh05NWRE.html
  3. Hans J. Holm (2008): The Distribution of Data in Word Lists and its Impact on the Subgrouping of Languages. A: Christine Preisach, Hans Burkhardt, Lars Schmidt-Thieme, i Reinhold Decker (Editors): Data Analysis, Machine Learning, and Applications. Proc. of the 31st Annual Conference of the German Classification Society (GfKl), University of Freiburg, 7–9 de març, 2007. Heidelberg-Berlin: Springer.

BibliografiaModifica

  • James Clackson, The Linguistic Relationship between Armenian and Greek, Publications of the Philological Society, 30, Blackwell (1994), ISBN 0-631-19197-6.
  • Eric P. Hamp, a Davis and Meid (eds.) FS Palmer, Innsbruck (1976)
  • R. Schmitt, 'Die Erforschung des Klassisch-Armenischen seit Meillet (1936)', Kratylos 17 (1972), 1-68.
  • Holst, Jan Henrik Armenische Studien, Wiesbaden: Harrassowitz (2009).
  • A. Meillet a BSL 26 (1925), 1-6
  • A. Meillet a BSL 27 (1927), 129-135.
  • A. Meillet, Esquisse d'une grammaire comparée de l'arménien classique, Vienna (1936)
  • H. Pedersen, s.v. 'Armenier' in Ebert (ed.), Reallexikon der Vorgeschichte, Berlin (1924).
  • G. R. Solta, Die Stellung des Armenischen im Kreise der Indogermanischen Sprachen, Vienna (1960)