Antoine Meillet

Paul Jules Antoine Meillet (11 de novembre, 1866, Moulins, Allier – 21 de setembre, 1936, Châteaumeillant) va ser un dels lingüistes francesos més importants de principis del segle xx. Meillet va començar els seus estudis a la Sorbona, on va rebre la influència de Michel Bréal, Ferdinand de Saussure, i els membres de l'Année Sociologique. El 1890 va formar part d'un viatge de recerca al Caucas on va estudiar l'armeni. Després de la seva tornada, atès que de Saussure havia tornar a Ginebra, va continuar la sèries de lliçons en gramàtica comparativa que el lingüista suís havia fet anteriorment.

Infotaula de personaAntoine Meillet
Meillet Antoine.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Paul Jules Antoine Meillet Modifica el valor a Wikidata
11 novembre 1866 Modifica el valor a Wikidata
Moulins (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 setembre 1936 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Chastèlmelhan (França) Modifica el valor a Wikidata
Chaire d'arménien de l'École des langues orientales (fr) Tradueix
1902 – 1906
← Auguste CarrièreFrédéric Macler → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de París
Facultat d'Art de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLingüística, armeni, qüestió homèrica, llatí, estudis indoeuropeus, grec antic i lingüística diacrònica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióGramàtic, professeur agrégé (en) Tradueix, lingüista, indoeuropeista i armeniòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCollège de France (1906–1936)
École nationale des langues orientales vivantes (en) Tradueix
École pratique des hautes études Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsLouis Havet, Michel Bréal, Ferdinand de Saussure, James Darmesteter, Abel Bergaigne, Victor Henry i Sylvain Lévi Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAndré Martinet, Joseph Vendryes, Louis Hjelmslev, Émile Benveniste, Marcel Cohen, Georges Dumézil, Michel Lejeune, Louis Renou, Lucien Tesnière i Jean Paulhan Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralGeorges Dumézil Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Premis

Meillet va completar el seu doctorat, Recerca sobre l'ús del genitiu-acusatiu a l'antic eslau, el 1897. El 1902 va prendre possessió d'una càtedra sobre l'armeni a l'École des langues orientales. El 1905 va ser escollit per al Collège de France, on va ensenyar sobre la història i l'estructura de les llengües indoeuropees. Va treballar estretament amb lingüistes destacats com ara Paul Pelliot i Robert Gauthiot.

Avui en dia es recorda a Meillet com el mentor d'un generació sencera de lingüistes i filòlegs que esdevindrien centrals a la lingüística francesa del segle XX, com ara Émile Benveniste, Georges Dumézil, i André Martinet.

Antoine Meillet i els estudis homèricsModifica

A la Sorbona, al començament de 1924, Meillet va supervisar Milman Parry. El 1923, un any abans que Milman Perry comencés els seus estudis amb Meillet, Meillet va escriure les línies següents (que Parry cita en la primera de les seves tesis franceses):

«

L'èpica homèrica està composta enterament per fórmules passades successivament de poeta a poeta. Un examen de qualsevol passatge revelarà ràpidament que està formada per línies i fragments de línies que es reprodueixen paraula per paraula en un o un seguit d'altres passatges. Fins i tot aquelles línies les parts de les quals resulta que no apareixen en cap altre passatge tenen el mateix caràcter de fórmula, i és sense dubte pura sort que no es puguin trobar en cap altre lloc. [1]

»

Meillet va oferir la seva opinió de què aquest patró (l'anomenada teoria de l'oralitat) pot ser una característica distintiva de l'èpica transmesa oralment (un exemple de la qual es diu que és la Ilíada). Meillet va suggerir a Parry que observés el mecanisme d'una tradició oral viva per confirmar si aquest suggeriment era vàlid; també va introduir Parri a l'estudiós eslové Matija Murko, que havia escrit extensament sobre la tradició èpica heroica en serbocroata i particularment a Bòsnia amb l'ajuda d'enregistraments fonogràfics.[2] De la recerca resultant de Parry sobre Bòsnia, els registres de la qual estan ara allotjades a la Universitat Harvard, ell i el seu estudiant Albert Lord van revolucionar els estudis homèrics.[3]

Meillet i les llengües internacionalsModifica

Meillet va donar suport a l'ús d'una llengua auxiliar internacional. Al seu llibre A la recerca de la llengua perfecta, Umberto Eco cita Meillet dient «Qualsevol tipus de discussió teòrica és inútil, l'Esperanto està funcionant».[4] Addicionalment, Meillet va ser un consultor amb la International Auxiliary Language Association, que va presentar Interlingua el 1951.[5]

PublicationsModifica

  • 1902-05: Études sur l'étymologie et le vocabulaire du vieux slave. Paris, Bouillon.
  • 1903: Esquisse d'une grammaire comparée de l'arménien classique.
  • 1903: Introduction à l'étude comparative des langues indo-européennes.
  • 1908: Les dialectes indo-européens.
  • 1913: Aperçu d'une histoire de la langue grecque.
  • 1913: Altarmenisches Elementarbuch.
  • 1917: Caractères généraux des langues germaniques (rev. edn. 1949)
  • 1921: Linguistique historique et linguistique générale.
  • 1923: Les origines indo-européennes des mètres grecs.
  • 1924: Les langues du monde (co-editor with Marcel Cohen). (Collection linguistique, 16.) Paris: Champion. (2nd edn. 1952)
  • 1924: Le slave commun
  • 1928: Esquisse d'une histoire de la langue latine.
  • 1925: La méthode comparative en linguistique historique (The comparative method in historical linguistics translated by Gordon B. Ford, Jr., 1966)
  • 1932: Dictionnaire étymologique de la langue latine.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antoine Meillet
  1. Meillet, Antoine. Les origines indo-européennes des mètres grecs (en francès). Paris: Presses Universitaires de France, 1923. , p. 61. traducció d'Adam Parry.
  2. Lord, Albert Bates. The singer of tales (en anglès). Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press, 1960. , p. 11-12; Dalby, Andrew. Rediscovering Homer. New York, Londres: Norton, 2006. ISBN 0-393-05788-7. , p. 186-187.
  3. Parry, Milman; Parry, Adam (editor). The making of Homeric verse. The collected papers of Milman Parry (en anglès). Oxford: Clarendon Press, 1971. 
  4. Nneer, Simajro «Umberto Eco diris» (en esperanto). Kontakto. Universala Esperanto-Asocio [Rotterdam], 213, 2006, pàg. 14.
  5. Esterhill, Frank. Interlingua Institute: A History (en anglès). New York: Interlingua Institute, 2000.