Gregorio Barbarigo

Gregorio Barbarigo (Venècia, 16 de setembre de 1625 - Pàdua, 18 de juny de 1697) fou un cardenal catòlic, diplomàtic i acadèmic italià. És venerat com a sant per l'Església Catòlica.

Gregori Barbarigo

Pintura contemporània
Biografia
Naixement	Gregorio Giovanni Gasparo Barbarigo 16 setembre 1625 Venècia (Itàlia)
Mort	18 juny 1697 (71 anys) Pàdua (Itàlia)
Sepultura	Catedral de Pàdua
Bisbe de Pàdua
24 març 1664 – ← Giorgio Corner (en) – Giorgio Cornaro → Diòcesi: bisbat de Pàdua
Cardenal
5 abril 1660 –
Roman Catholic Bishop of Bergamo (en)
9 juliol 1657 – ← Luigi Grimani (en) – Daniele Giustiniani (en)  → Diòcesi: bisbat de Bèrgam
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat de Pàdua
Activitat
Ocupació	bisbe catòlic (1657–), sacerdot catòlic (1655–)
Consagració	Marcantonio Bragadin
cardenal i confessor
Celebració	Església Catòlica Romana
Beatificació	6 de juny de 1771 , Roma nomenat per Climent XIV
Canonització	26 de maig de 1960 , Roma nomenat per Joan XXIII
Festivitat	18 de juny
Iconografia	Robes de cardenal
Participà en
12 febrer 1691	conclave de 1691
23 agost 1689	conclave de 1689
2 agost 1676	conclave de 1676
2 juny 1667	conclave de 1667
Família
Família	Barbarigo family (en)

Gregorio Giovanni Gasparo Barbarigo nasqué en Venècia en 1625, en el si d'una família noble, rica i reconeguda a la ciutat. Va rebre una sòlida formació religiosa i intel·lectual. Formà part d'una congregació mariana. Als divuit anys era secretari de l'ambaixador de Venècia, i en 1648 viatjà amb l'ambaixador venecià Alvise Contarini al Congrés de Münster (Alemanya) i a les negociacions del Tractat de Westfàlia, que posà fi a la Guerra dels Trenta Anys. Al congrés conegué al nunci apostòlic Fabio Chigi, que l'orientà envers el sacerdoci.

Escultura a S. Maria del Giglio, Venècia

Completà els estudis a la Universitat de Pàdua i fou ordenat sacerdot en 1655, any que fou nomenat canonge de Pàdua i prelat de la Casa Pontifícia per Alexandre VII (el seu amic Fabio Chigi). Conseller i proper al Papa, formà part del Suprem Tribunal de la Signatura Apostòlica. Entre 1657 i 1664 fou bisbe de Bèrgam, i entre 1664 i 1697 bisbe de Pàdua. En 1660, fou nomenat cardenal-prevere de San Tommaso in Parione, i el 1677 cardenal de San Marco.

En arribar a Bèrgam com a bisbe, ordenà donar als pobres els diners que es volien gastar en la festa de la seva rebuda. A més, va vendre els seus béns i els distribuí entre els necessitats, imitant en això Carles Borromeo. En les seves visites pastorals s'allotjava en cases humils i feia els àpats amb ells, com un més. Dedicava molt de temps al catequisme i l'educació religiosa, i, de nit, a la pregària.

Participà en els conclaves de 1667, 1676, 1689 i 1691. Innocenci XI li encarregà, en 1676, la supervisió de l'ensenyament de la religió catòlica a Roma. Les seves activitats com a bisbe foren influents en la seva època; en la línia de la reforma tridentina, amplià i donà més recursos als seminaris de Pàdua i Bèrgam, dotant-los de professors d'arreu d'Europa. Fomentà l'estudi de les llengües orientals al seminari de Padua i promogué la unitat entre les esglésies catòlica i ortodoxa.

Fundà alguns seminaris als quals donà les regles de Sant Carles Borromeu, i a Pàdua fundà una biblioteca i una impremta poliglota, que esdevingué una de les millors d'Itàlia. També creà escoles populars i institucions de catequesi i formació religiosa, per orientar o formar els pares i educadors. Promogué la publicació d'obres religioses i de devoció adreçades al poble, especialment els escrits de Francesc de Sales.

També fundà institucions de caritat. Durant una gran pesta a Roma, personalment ajudà en l'assistència als malalts, comptats en uns 13.000. Fundà la Congregació dels Oblats dels Sants Prodòscim i Antoni a Pàdua.

Morí a Pàdua en 1697. Fou beatificat per Climent XIV el dia 6 de juny de 1771, i canonitzat per Joan XXIII el 26 de maig de 1960.

• 
  Catedral i baptisteri de Pàdua
• 
  Capella de Gregorio Barbarigo
• 
  El cos embalsamat del sant

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gregorio Barbarigo

• Gregorio Barbarigo modello di vescovo Arxivat 2012-01-28 a Wayback Machine.
• http://www.catholic-forum.com/saints/saintg7p.htm Arxivat 2006-11-06 a Wayback Machine.

Precedit per: Luigi Grimani	Bisbe de Bèrgam 1657 - 1664	Succeït per: Daniele Giustinian
Precedit per: Giorgio Corner	Bisbe de Pàdua 1664 - 1697	Succeït per: Giorgio Cornaro
Precedit per: Pietro Campori	Cardenal prevere de San Tommaso in Parione 1660 - 1677	Succeït per: Bandino Panciatichi
Precedit per: Pietro Vito Ottoboni	Cardenal prevere de San Marco 1677 - 1697	Succeït per: Marco Antonio Barbarigo