Greta Garbo al cor

Greta Garbo al cor (Garbo Talks) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Sidney Lumet, estrenada el 1984.

Infotaula de pel·lículaGreta Garbo al cor
Garbo Talks
Fitxa
DireccióSidney Lumet
Protagonistes
ProduccióBurtt Harris
Elliott Kastner
GuióLarry Grusin
MúsicaCy Coleman
FotografiaAndrzej Bartkowiak
MuntatgeAndrew Mondshein
ProductoraUnited Artists modifica
DistribuïdorMGM
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1984
Durada103 min.
Idioma originalanglès modifica
Coloren color modifica
Formatpantalla ampla modifica
Descripció
Gènerecomèdia dramàtica
Lloc de la narracióNova York modifica

IMDB: tt0087313 Filmaffinity: 351426 Allocine: 33960 Rottentomatoes: m/garbo_talks Mojo: garbotalks Allmovie: v19219 Modifica els identificadors a Wikidata

ArgumentModifica

Estelle és una senyora enèrgica que de dia es baralla contra les injustícies i els compromisos i al vespre, retornant a casa seva, plora per enèsima vegada la mort de Margarida Gautier, encarnada per Greta Garbo a la pel·lícula de George Cukor. Està divorciada i ha tingut un fill, Gilbert, que és casat i cuida d’ella. És tot el contrari del caràcter de la seva mare. En l’empresa on treballa és objecte de bromes i no contraria mai els seus superiors. La seva mare s'assabenta que té un tumor al cervell i que no li queda més que quatre o sis mesos de vida. El seu desig, abans de morir, és de veure la seva ídol Greta Garbo, la Divina . Demana al seu fill satisfer el seu desig. Després de múltiples peripècies aconsegueix tenir un contacte amb Garbo que accepta retre visita a Estelle a l'hospital. Gibert deixa la seva mare sola amb la Divina . Estirada al seu llit conta la seva vida a la seva ídol. Les trobades que Gilbert ha tingut en la seva cerca per trobar Garbo l'ha transformat totalment.[1]

RepartimentModifica

ReferènciesModifica

  1. «Garbo talks». The New York Times.