Obre el menú principal

Greta Garbo al cor (Garbo Talks) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Sidney Lumet, estrenada el 1984.

Infotaula de pel·lículaGreta Garbo al cor
Garbo Talks
Fitxa
Direcció Sidney Lumet
Protagonistes
Producció Burtt Harris
Elliott Kastner
Guió Larry Grusin
Música Cy Coleman
Fotografia Andrzej Bartkowiak
Muntatge Andrew Mondshein
Productora United Artists
Distribuïdor MGM
Dades i xifres
País d'origen Estats Units
Estrena 1984
Durada 103 min.
Idioma original anglès
Color en color
Format pantalla ampla
Descripció
Gènere comèdia dramàtica
Lloc de la narració Nova York

IMDB: tt0087313 Allocine: 33960 Rottentomatoes: m/garbo_talks Mojo: garbotalks Allmovie: v19219
Modifica les dades a Wikidata

ArgumentModifica

Estelle és una senyora enèrgica que de dia es baralla contra les injustícies i els compromisos i al vespre, retornant a casa seva, plora per enèsima vegada la mort de Margarida Gautier, encarnada per Greta Garbo a la pel·lícula de George Cukor. Està divorciada i ha tingut un fill, Gilbert, que és casat i cuida d’ella. És tot el contrari del caràcter de la seva mare. En l’empresa on treballa és objecte de bromes i no contraria mai els seus superiors. La seva mare s'assabenta que té un tumor al cervell i que no li queda més que quatre o sis mesos de vida. El seu desig, abans de morir, és de veure la seva ídol Greta Garbo, la Divina . Demana al seu fill satisfer el seu desig. Després de múltiples peripècies aconsegueix tenir un contacte amb Garbo que accepta retre visita a Estelle a l'hospital. Gibert deixa la seva mare sola amb la Divina . Estirada al seu llit conta la seva vida a la seva ídol. Les trobades que Gilbert ha tingut en la seva cerca per trobar Garbo l'ha transformat totalment.[1]

RepartimentModifica

ReferènciesModifica

  1. «Garbo talks». The New York Times.