Obre el menú principal

Greta Garbo al cor (Garbo Talks) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Sidney Lumet, estrenada el 1984.

Infotaula de pel·lículaGreta Garbo al cor
Garbo Talks
Fitxa
Direcció Sidney Lumet
Protagonistes
Producció Burtt Harris
Elliott Kastner
Guió Larry Grusin
Música Cy Coleman
Fotografia Andrzej Bartkowiak
Muntatge Andrew Mondshein
Productora United Artists
Distribuïdor MGM
Característiques
País d'origen Estats Units
Data d'estrena 1984
Durada 103 min.
Idioma original anglès
Color en color
Format pantalla ampla
Descripció
Gènere comèdia dramàtica
Lloc de la narració Nova York
Altres dades
Identificador IMDb Fitxa
Identificador Rotten Tomatoes Fitxa
Identificador Box Office Mojo de pel·lícula Fitxa
Identificador AllMovie de pel·lícula Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

ArgumentModifica

Estelle és una senyora enèrgica que de dia es baralla contra les injustícies i els compromisos i al vespre, retornant a casa seva, plora per enèsima vegada la mort de Margarida Gautier, encarnada per Greta Garbo a la pel·lícula de George Cukor. Està divorciada i ha tingut un fill, Gilbert, que és casat i cuida d’ella. És tot el contrari del caràcter de la seva mare. En l’empresa on treballa és objecte de bromes i no contraria mai els seus superiors. La seva mare s'assabenta que té un tumor al cervell i que no li queda més que quatre o sis mesos de vida. El seu desig, abans de morir, és de veure la seva ídol Greta Garbo, la Divina . Demana al seu fill satisfer el seu desig. Després de múltiples peripècies aconsegueix tenir un contacte amb Garbo que accepta retre visita a Estelle a l'hospital. Gibert deixa la seva mare sola amb la Divina . Estirada al seu llit conta la seva vida a la seva ídol. Les trobades que Gilbert ha tingut en la seva cerca per trobar Garbo l'ha transformat totalment.[1]

RepartimentModifica

ReferènciesModifica

  1. «Garbo talks». The New York Times.

Enllaços externsModifica