Obre el menú principal

Riber negre

espècie de planta
(S'ha redirigit des de: Groseller negre)

El riber negre[1] o groseller negre (Ribes nigrum) és una planta del gènere Ribes dins la família Grossulariaceae originària de l'Europa del nord i central i també del nord d'Àsia on de vegades es consideren de la varietat sibiricum o fins i tot de l'espècie Ribes cyathiforme. És un arbust que arriba a 2 metres d'alt. Les fulles tenen una disposició alterada i fan de 4 a 9 cm de llarg i ample amb 5 lòbuls (les fulles fan una fortor desagradable). Les flors poc vistoses es disposen en raïms de 5 a 10 cm de llarg. El fruit, la riba negra o carambuc, és una baia (amb diverses llavors) d'1 cm de diàmetre de color porpra molt fosc, pràcticament negra.

Infotaula d'ésser viuRiber negre
Ribes nigrum
Schwarzejohannisbeere.jpg
Dades
Font de blackcurrant Tradueix
Planta
Tipus de fruit baia
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreSaxifragales
FamíliaGrossulariaceae
GènereRibes
EspècieRibes nigrum
L.
Modifica les dades a Wikidata

Conreu i usosModifica

 
Arbust de groseller negre

Es conreen en climes temperats o temperats freds (no s'adapten bé al clima mediterrani per la sequedat i calor de l'estiu). El seu conreu arriba cap al nord fins al centre de Finlàndia i Sibèria. Es reprodueixen fàcilment per esqueixos llenyosos plantats a la tardor.

Les baies són comestibles, més apreciades en productes derivats ensucrats com ara sucs i melmelades. La infusió de les fulles és molt apreciada (malgrat que les fulles fresques fan una olor desagradable, com d'orina de gat). Elaboració de licors: crème de cassis a França o Ribena al Regne Unit i Estats Units. També s'utilitza per aromatitzar el vodka. El nom francès del riber negre és cassis que dóna nom a un licor elaborat en part amb suc del seu fruit, la riba negra. S'utilitza també en la cuina, com en el clàssic «conill a l'estil flamenc».[2]

El suc de la riba negra conté aproximadament 4 vegades més vitamina C que el suc de taronja. Les baies són una rica font d'antocianines que augmenten la resistència dels capil·lars, tenen propietats vasoprotectors, antiedematoses, antioxidants i afavoreixen la regeneració de la púrpura retinal.[3] És un aliment antifatiga i antiinfecciós. L'aportament de calci (60 mg per 100 g) contribueix a la salut dels ossos. Afavoreix l'eliminació d'àcid úric. És doncs útil per a combatre els reumatismes, la gota, l'artrosi. Té un efecte estimulant de les glàndules suprarenals. Existeixen estudis que comproven la seva activitat antigripal. Com a diürètic estimula la funció hepàtica i la funció renal. És útil per combatre l'obesitat. Es considera benèfic per als problemes circulatoris i de tensió alta. Té propietats per combatre la disenteria i la diarrea. En aplicació externa s'utilitza satisfactòriament per alleugerir els efectes de la picadures d'insectes. També es pren com a cicatritzant.

ReferènciesModifica

  1. «riber». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. «Conill a l'estil flamenc». Visit Flanders - Govern de Flandes, s.d. [Consulta: juliol 2016].
  3. Giner i Pons, Rosa Maria; Máñez Aliño, Salvador. Farmacognòsia: de la natura al medicament. València: Universitat de València, 2011, p. 140 (Educació. Sèrie Materials). ISBN 9788437086460. 

Enllaços externsModifica