Viquipèdia

Grup Islàmic Combatent Marroquí

El Grup Islàmic Combatent Marroquí (GICM) és una organització jihadista salafista afiliada a Al-Qaida. És una de les diverses franquícies nord-africanes que es va produir a l'Afganistan durant el mandat dels talibans. L'organització i els seus membres associats han estat vinculats a importants atemptats, inclosos els atacs de Casablanca de 2003 que van matar trenta-tres persones i l'atemptat de Madrid de l'11 de març de 2004 que deixar 191 víctimes. Es considera que s'han reprimit nombroses cèl·lules a Europa, ja que les capacitat del GICM han deteriorat de manera significativa.[1]

Infotaula d'organitzacióGrup Islàmic Combatent Marroquí
Dades
Tipusorganització terrorista Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticajihadisme salafita Modifica el valor a Wikidata
Història
Creaciódècada del 1990
Activitat
ÀmbitMarroc, Europa Occidental, Afganistan, Iraq, Síria, Canadà i Brasil Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

Context modifica

El GICM va ser fundat en els anys noranta per reclutes marroquins dels camps d'entrenament d'Al-Qaida a l'Afganistan i antics veterans mujahidins de la guerra afganosoviètica.[1][2][3] Formada com una escissió dels grups Harakat al-Islamiya al-Maghrebiya al-Mukatila i Chabiba Islamiya, l'objectiu declarat del GICM era establir un estat islàmic al Marroc.[1][4] El grup obtenia els diners d'activitats criminals com robatoris, extorsions, falsificació de documents, el narcotràfic i tràfic d'armes a través del nord d'Àfrica i d'Europa.[1][4][5][6] Una cèl·lula primerenca afiliada al grup va ser l'encarregada de matar dos turistes espanyols a l'hotel Atlas Asni de Marràqueix l'agost de 1994.[5] El líder ideològic del grup va ser Ahmed Rafiki, conegut com a Abed Hodeifa, que va ser l'encarregat d'organitzar lluitadors marroquins a l'Afganistan.[2]

Atemptats associats al GICM modifica

Juntament amb altres afiliats d'Al-Qaida, el GICM va ser prohibit a tot el món pel comitè 1267 de les Nacions Unides després dels atemptats de l'11 de setembre de 2001.[2] El grup va ser posteriorment vinculat a diversos atacs. El 2003 dotze suïcides del grup associat Salafia Jihadia van ser responsables dels atacs suïcides coordinats a Casablanca que van causar trenta-tres morts.[1][2][7] Almenys vuit de les persones condemnades després dels atemptats van ser acusades de ser membres del GICM.[8] Nourredine Nafia, un líder important del grup, va ser sentenciat a vint anys de presó i Saad Houssaini, el sospitós cap del grup militar (arrestat el 2007), va ser sentenciat a quinze anys.[5][9]

Un any després dels atemptats de Casablanca, el GICM es va convertir en el principal sospitós després dels atacs de Madrid del 2004 que van matar a 191 persones i ferir més de 2000.[2][10][11] Una cèl·lula relacionada amb els atacs es va associar amb el GICM a través de Youssef Belhadj i Hassan el-Haski, que es van establir a Bèlgica.[12][13][14][15][16] Jamal Zougam, un dels principals responsables, havia conegut líders del GICM com Mohammed al-Guerbouzi (conegut com a Abou Issa) al Regne Unit i Abdelaziz Benyaich al Marroc.[6][17]

El grup també va estar vinculat als atemptats de Casablanca 2007.[4] A més, ha estat actiu en el reclutament de combatents jihadistes a l'Iraq. El GICM ha estat responsable d'almenys un atemptat suïcida contra la Força Multinacional - Iraq.[1][2]

Activitats i cèl·lules modifica

Una gran part dels membres del GICM provenien de la diàspora marroquina a l'Europa occidental, on van estar involucrats en una sèrie de trames terroristes.[2][5] L'organització a Europa es basa al Regne Unit, però ha tingut nombroses cèl·lules, incloses les cèl·lules dorment sa Espanya, Bèlgica, Itàlia, França, Dinamarca, Turquia, Egipte i els Països Baixos.[1][2][4]

Es creu que l'organització europea ha estat dirigida per Mohammed al-Guerbouzi, de nacionalitat britànica i que l'any 2001 va ser detingut per les autoritats iranianes i extradit al Regne Unit. Va ser condemnat in absentia a vint anys de presó al Marroc pel seu paper en el atemptats de Casablanca de 2003.[1][2][5][18] Una cel·la belga liderada per Abdelkader Hakimi, Lahoussine el-Haski, Mostafa Louanani i altres vuit homes va ser declarada culpable el 2006.[5][19] També es van detenir membres del GICM a Espanya i França.[5] Quatre membres van ser arrestats a les illes Canàries el desembre de 2004, sospitosos de preparar-se per establir una nova base per al grup.[8] Els grups Rabet i Nakcha, amb seu a Catalunya i que van reclutar suïcides a l'Iraq, van ser desmantellats els anys 2005 i 2006.[5] A París, es van detenir tretze persones sospitoses de llaços amb el GICM el 2004.[20] L'imam d'una mesquita a Varese (Itàlia) va ser acusat de recollir fons reclutar membres pel GICM i va ser extradit al Marroc el 2008.[21] Segons la Policia Federal del Brasil, el GICM és un dels set grups terroristes islàmics actius al país i a la zona fronterera amb Argentina i Paraguai.[22] The group has also operated in Canada.[23][24]

El 2010 es va considerar que la major part del lideratge de l'organització havia estat empresonat o assassinat, encara que cèl·lules anteriors i els seus membres en general encara es consideraven una amenaça.[1] Encara que no s'ha confirmat oficialment,[1][5] segons algunes fonts, el grup s'hauria unit a Al-Qaida del Magrib Islàmic (AQMI).[4][25] Una cel·la amb vint-i-set membres detinguts a Tetuan el gener de 2007 tenia enllaços logístics i financers amb el GICM i AQIM.[5] Mohamed Moumou (també conegut com a Abu Qaswarah), el segon comandant d'Al-Qaida a l'Iraq, va ser originalment un membre clau del GICM.[5] Karim el-Mejjati, un altre líder fundador del grup, va morir el 2005 després d'haver-se convertit en líder d'Al-Qaida a l'Aràbia Saudita.[1][5]

Relacions estrangeres modifica

Els següents països i organitzacions han definit oficialment el Grup Islàmic Combatent Marroquí com una organització terrorista.

País/Organització Data Referències
Organització de les Nacions Unides  10 octubre 2002 [2]
Estats Units d'Amèrica 5 desembre 2002 [1]
Regne Unit 14 octubre 2005 [26]

Referències modifica

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 «Moroccan Islamic Combatant Group». Stanford University, 06-08-2012. [Consulta: 13 agost 2016].
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 «QDe.089 MOROCCAN ISLAMIC COMBATANT GROUP». United Nations Security Council (UNSC), 14-12-2009. [Consulta: 13 agost 2016].
  3. ↑ Tan, Andrew T .H.. Politics of Terrorism: A Survey. Routledge, 2010, p. 183. ISBN 9781136833366. 
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Guidère, Mathieu. Historical Dictionary of Islamic Fundamentalism. Scarecrow Press, 2012, p. 230. ISBN 9780810879652. 
  5. ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 Echeverría Jesús, Carlos «The Current State of the Moroccan Islamic Combatant Group». Combating Terrorism Center, 15-03-2009. Arxivat 29 April 2017[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-04-29. [Consulta: 1r gener 2018].
  6. ↑ 6,0 6,1 Chalk, Peter. Encyclopedia of Terrorism. 1. ABC-CLIO, 2012, p. 261-262. ISBN 9780313308956. 
  7. ↑ M. Bruguière est cité comme témoin devant un tribunal, Le Monde, 1st of June, 2007 (francès)
  8. ↑ 8,0 8,1 Ward, Blake D. Osama's Wake: The Second Generation of Al Qaeda. DIANE Publishing, 2005, p. 24-27. ISBN 9781428994362. 
  9. ↑ «Morocco arrests Islamist suspected of bombings». Reuters, 09-03-2007.
  10. ↑ «Investigators Explore Link to Madrid Attacks». The Washington Post, 09-07-2005.
  11. ↑ «Spain Train Bombings Fast Facts». CNN, 04-03-2016.
  12. ↑ Reinares, Fernando «The Evidence of Al-Qa`ida’s Role in the 2004 Madrid Attack». Combatting Terrorism Center, 22-03-2012. Arxivat 13 de juny 2017 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-06-13. [Consulta: 1r gener 2018].
  13. ↑ Reinares, Fernando «Jihadist Radicalization and the 2004 Madrid Bombing Network». Combatting Terrorism Center, 03-11-2009. Arxivat 20 de setembre 2016 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-09-20. [Consulta: 1r gener 2018].
  14. ↑ «Madrid suspects 'planned' attack in Belgium». Expatica News, 12-04-2006. Arxivat 9 August 2022[Date mismatch] a Wayback Machine.
  15. ↑ «Madrid bombings: the defendants». The Guardian, 31-10-2007.
  16. ↑ Van Vlierden, Guy «Belgium's jihadist networks». BBC News, 16-01-2015.
  17. ↑ Botha, Anneli. «Terrorism in the Maghreb: The Transnationalisation of Domestic Terrorism: Chapter 5: North African Involvement in Transnational Terror Networks». Institute for Security Studies, juny 2008.
  18. ↑ «Alive and Well and Living in London». The Weekly Standard, 07-05-2007. Arxivat 9 August 2022[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2022-08-09. [Consulta: 8 gener 2023].
  19. ↑ «Men guilty in Belgium terror case». BBC News, 16-02-2006.
  20. ↑ «Analysis: Islamist terror in Spain to stay». United Press International, 05-04-2004.
  21. ↑ «Italy: Cleric to Face Bombing Charges in Morocco». Reuters, 21-08-2008.
  22. ↑ «Terrorism in Brazil». The Brazil Business, 12-12-2013.
  23. ↑ «Bomb group supports al-Qaeda». News24, 20-04-2004. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-11-16. [Consulta: 30 abril 2021].
  24. ↑ Mili, Hayder «Securing the Northern Front: Canada and the War on Terror». Terrorism Monitor. The Jamestown Foundation, 3, 14.
  25. ↑ Wright-Neville, David. Dictionary of Terrorism. Polity, 2010, p. 144. ISBN 9780745643021. 
  26. ↑ «'Terror group' ban agreed by MPs». BBC News, 13-10-2005.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Grup_Islàmic_Combatent_Marroquí&oldid=32871666»