Guaiana Neerlandesa

(S'ha redirigit des de: Guaiana Holandesa)

La Guaiana Neerlandesa (en neerlandès: Nederlands-Guiana), de vegades anomenada erròniament Guaiana Holandesa, és el nom col·lectiu que tenien diverses colònies de l'Imperi neerlandès, ubicades a la costa nord d'Amèrica del Sud (la Guaiana), arran de l'activitat de la Companyia Neerlandesa de les Índies Occidentals.

Membres que la formaven

modifica
 
Mapa de 1781 que dibuixa "els assentaments neerlandesos de Surinam, Demerari, Issequibo, Berbices i les illes de Curassoa, Aruba, Bonaire, etc."

Dels diferents territoris coneguts com a Guaiana Neerlandesa, les colònies d'Essequibo, Demerara i Pomeroon eren controlades directament per la Companyia Neerlandesa de les Índies Occidentals, mentre que Berbice i Surinam ho eren per la Societat de Berbice i la Societat de Surinam, respectivament. Caiena (actual capital de la Guaiana Francesa) també va passar períodes sota control neerlandès, entre 1660 i 1664 i entre 1676 i 1677.

Després de les Guerres Napoleòniques, el 1814, gairebé la meitat de la Guaiana Neerlandesa (les colònies a l'oest del riu Courantyne, bàsicament Berbice, Demerara, Essequibo i Pomeroon) quedà sota domini anglès, un territori que passà a ser la Guaiana Britànica (predecessora de l'actual Guyana, estat independent).

Per la seva banda, la colònia de Surinam va estar sota domini neerlandès fins a la seva independència, el 1975, ja com a estat de Surinam. És per aquesta raó que, si bé el nom de Guaiana Neerlandesa inicialment es referia al conjunt de tots aquests territoris, a partir de 1814, va quedar limitat a la colònia de Surinam. Per tant, si bé l'ús de les denominacions de Surinam i Guaiana Neerlandesa —a partir de 1814— és indistint, abans d'aquesta data no ho és i pot generar confusió.