Gudari Eguna
El Gudari Eguna ("Dia del soldat" en català) és una data commemorativa reivindicada pel nacionalisme basc el dia 28 d'octubre. Aquest dia es commemora l'afusellament de 42 soldats de l'Euzko Gudarostea ocorregut l'octubre de 1937 en el Penal del Dueso (Santoña), durant la Guerra Civil Espanyola. Es va començar a celebrar l'any 1938 per part del Partit Nacionalista Basc, que manté aquesta data com a dia d'homenatge als gudaris de l'Euzko Gudarostea.
El Govern d'Euzkadi a l'exili, encapçalat pel lehendakari Jose Antonio Agirre, va oficialitzar aquest dia d'homenatge al Diari Oficial del País Basc. Durant la dictadura franquista, aquesta celebració es duia a terme de manera clandestina al País Basc, i de manera oficial a les desenes d'Euskal Etxeak (cases basques) d'arreu del món.
L'any 1975, l'esquerra abertzale trenca la unitat d'aquesta celebració i passa a celebrar-ho el 27 de setembre, coincidint amb l'execució per part del règim franquista dels militants d'ETA Jon Paredes Manot (Txiki) i Angel Otaegi Etxeberria, juntament amb tres militants més del FRAP.
Durant molts anys, la celebració de l'esquerra abertzale ha estat prohibida per les autoritats judicials acusant els individus i organitzacions convocants d'enaltir el terrorisme d'ETA.[1][2]
Referències modifica
- ↑ «El juez Velasco prohíbe 24 actos del 'Gudari Eguna'».
- ↑ «El veto de los actos del Gudari Eguna acaba con seis detenidos en Donostia - GARA». Arxivat de l'original el 2011-11-18. [Consulta: 17 febrer 2010].