Guennadi Rojdéstvenski

Guennadi Rojdéstvenski (en rus: Генна́дий Никола́евич Рожде́ственский) (Moscou, 4 de maig de 1931 Moscou, 16 de juny de 2018)[1] va ser un director d'orquestra, pianista i compositor rus,[2] especialista en la interpretació de la música del segle XIX i XX d'autors russos com Txaikovski, Prokófiev, Xostakóvitx, Schnittke, Gubaidúlina o Deníssov. Va ser un dels grans directors d'orquestra de la postguerra, el primer gran director rus que va dirigir una orquestra estrangera, la Simfònica de Moscou, sense abandonar la residència russa. També va ser famós per haver popularitzat la música de compositors prohibits per les autoritats russes com Poulenc i Hindemith.[2]

Infotaula de personaGuennadi Rojdéstvenski
Gennady Rozhdestvensky at award ceremonies (2017-05-24).jpg
(2017) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ru) Генна́дий Никола́евич Рожде́ственский Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 maig 1931 Modifica el valor a Wikidata
Moscou (Unió Soviètica) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 juny 2018 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Vedénskoie Modifica el valor a Wikidata
Director d'orquestra Reial Orquestra Filarmònica d'Estocolm
1992 – 1995
Director d'orquestra Capella Simfònica Estatal de Rússia
1983 – 1991
Director d'orquestra Orquestra Simfònica de Viena
1981 – 1982
Director musical Orquestra Simfònica de la BBC
1978 – 1981
← Aleksandr GaukVladímir Ivànovitx Fedosséiev →
Director d'orquestra Reial Orquestra Filarmònica d'Estocolm
1974 – 1977
Director d'orquestra Orquestra Simfònica del Teatre Bolxoi
1965 – 1970
Director d'orquestra Orquestra Simfònica Txaikovski de la Ràdio de Moscou
1961 – 1974
Director musical Orquestra Simfònica del Teatre Bolxoi
1951 – 1961 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscola Central de Música Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDirector d'orquestra, compositor, pedagog musical i pianista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1951 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorConservatori de Moscou Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsLev Oborin i Nikolai Anosov (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
AlumnesB. Tommy Andersson i Alexander Titov Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeViktoria Postnikova (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsSacha Rojdestvenski (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesNikolai Anosov (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata i Natalya Rozhdestvenskaya (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0747598 Musicbrainz: 90595f34-e23e-4d0c-97cd-7d69b66e0727 Discogs: 283125 Allmusic: mn0002048632 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Estudià piano amb Lev Oborin i direcció d'orquestra amb el seu pare que era el director Nikolai Anóssov (1900-1962) en el Conservatori de Moscou. La seva mare era la cantant Natàlia Petrovna. Amb vint anys debutà dirigint el ballet El Trencanous de Txaikovski en el Teatre Bolxoi. Quan es va graduar, ja era ben conegut com a director d'orquestra tant a l'URSS com a l'estranger, ja que havia dirigit dues vegades l'orquestra estudiantil en actuacions premiades en concursos internacionals de música a Berlín i Bucarest.[3]

Durant deu anys fou director assistent en el Teatre Bolxoi, al que tornaria compaginant la seva feina de director artístic de l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de l'URSS (1961-1974) amb la de director musical del Bolxoi (1964-1970), on va dirigir l'estrena russa de Guerra i pau de Prokófiev (1959) i d'El somni d'una nit d'estiu de Britten (1965).[3]

Va ser nomenat director de l'Òpera de Cambra de Moscou el 1971,[4] que ell mateix va fundar,[3] i el 1974 director artístic de la Filharmònica d'Estocolm (1974-1977). De 1978 a 1981, es va fer càrrec de la direcció de l'Orquestra Simfònica de la BBC i de 1981 a 1983 de la Simfònica de Viena. El 1982 va fundar i fou nomenat director de l'Orquestra Simfònica del Ministeri de Cultura de l'URSS, càrrec que ocupà fins al 1991.[3] Des del 1987 va fer classes a l'Accademia Chigiana de Siena (Itàlia). Des del 2012 va dirigir el Teatre de Cambra Acadèmic de Moscou.[2]

Rojdéstvenski fou un director versàtil, un músic molt culte amb una tècnica de batuta flexible i una brillant habilitat d'execució. El seu estil interpretatiu combina lògica, intuïció i espontaneïtat. Un bon intèrpret dels clàssics, Rojdéstvenski fou també un dels intèrprets més interessants de la música russa i estrangera del segle XX. Va renovar l’interès per obres menys conegudes com la Segona, la Tercera i la Quarta simfonia de Prokófiev, així com diverses obres d’Hindemith, Berg, Schönberg i Martinů, l’òpera Mavra de Stravinski, El jugador de Prokófiev i La voix humaine de Poulenc.[3]

Fou un incansable promotor de les obres de la generació més jove de compositors russos, incloses les composicions orquestrals de Rodion Sxedrín i obres de Edvard Mirzoyan, Gueorgui Kantxeli, Edgar Oganesian, Miroslav Skorik, Serguei Slonimski i altres; el 1991 va dirigir l'estrena de Jacob's Ladder de Dmitri Smirnov al Queen Elizabeth Hall de Londres. El 2000 Rojdéstvenski va ser nomenat director artístic del Bolxoi, que estava passant una llarga crisi de gestió. Però va renunciar al càrrec el 2001 després de les crítiques a una producció d'El jugador.[3]

Es casà en primeres núpcies amb la ballarina Nina Timoféieva i en segones amb la pianista Viktória Póstnikova. Va ser nomenat Artista Popular el 1966 i va rebre el Premi Lenin el 1970.

DiscografiaModifica

Rojdéstvenski va enregistrar més de 700 discos i CD. Va gravar tots els cicles de simfonies de Prokófiev, Xostakóvitx, Mahler, Glazunov, Bruckner, i moltes obres de Schnittke, que va escriure: «... Podeu dir que la meva feina com a compositor gairebé tot depenia del contacte amb ell i de les nombroses converses que hi havia en aquell moment ... Rojdéstvenski va tenir una enorme influència en mi ...» (Vida musical. 1991. núm. 13-14. P. 3).[5]

ReferènciesModifica

  1. Nice, David. «Gennady Rozhdestvensky obituary» (en anglès). The Guardian, 17-06-2018. [Consulta: 22 febrer 2021].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Mor als 87 anys el director d'orquestra Guennadi Rojdéstvenski». Ara.cat, 16-06-2018. [Consulta: 17 juny 2018].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Yampol′sky, I.M. «Rozhdestvensky, Genadia (Nikolayevich)» (en anglès). Grove Music Online. [Consulta: 23 febrer 2021].
  4. «Gennadi Rozhdestvenski» (en castellà). LeitersBlues.com, 11-04-2012. [Consulta: 11 novembre 2016].
  5. «Pàgina del compositor» (en rus). Conservatori de Moscou. [Consulta: 23 febrer 2021].

BibliografiaModifica

  • DDAA. La Discoteca Ideal de Intérpretes (en castellà). Enciclopedias Planeta, p. 389-390. ISBN 84-08-02160-5. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guennadi Rojdéstvenski