Obre el menú principal

Guerí I d'Alvèrnia

Guerí o Warin (vers 760 - després de 819) fou comte d'Alvèrnia, de Chalon, de Mâcon i de Borgonya.[1] Apareix esmentat a vegades com a Guerí de Vergy.

Infotaula de personaGuerí I d'Alvèrnia
Biografia
Naixement 760 (1258/1259 anys)
Altres
Títol Comte d'Auvergne
Família Senyoria de Vergy
Fills Guerí de Provença
Parents Adalard Tradueix ()
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

És el suposat fill o nét d'Adalard, comte de Chalon († vers 763); aquest hauria mort defensant Chalon contra Waifré, duc d'Aquitània.[2][3]

Es va casar amb Albana[1] el 778.[2] Era comte de Chalon per herència[4][5] i va esdevenir comte d'Alvèrnia el 818, per donació de Lluís I el Pietós, la qual cosa fa suposar que Albana era la filla d'Icterí, comte d'Alvèrnia fins vers 818.[2]

El 825 o 826[6] va rebre la propietat del poble de Cluny d'Hildebald (o Hildebold), bisbe de Mâcon.[1]

Segons els diversos autors, hauria mort el 819 o el 856,[7] i fins i tot més tard (però hi podria haver confusió amb el seu fill[2][7] homònim). L'existència d'un fill apareix com a incompatible amb la seva retirada al monestir de Cluny vers 834 (per manca de descendència), que també esmenten les fonts.

DescendènciaModifica

Hauria tingut per descendència:

  • Guérí II († 853). Probablement no fou el seu fill amb Albana, ja que no va heretar el comtat d'Alvèrnia i en canvi sí que fou comte de Chalon i va rebre els comtats de Mâcon, d'Autun i de Borgonya. Podria ser d'un primer matrimoni de Guerí amb una dama desconeguda. Va agafar el partit de Lotari I i va perdre els seus honors dels quals fou desposseït per Lluís el Pietós vers 834.[2] Fou restablert en els seus honors vers 839.
  • Teodoric († vers 883), comte de Chalon (856). Sembla que seria un personatge diferent al Teodoric IV d'Autun, comte d'Autun (vers 878-879)

Segons certs autors[2] seria igualment el pare d'Ermengarda, que es va casar amb Bernat Plantapilosa, comte d'Alvèrnia (d'altres autors, tals com Lauranson-Rosaz, la consideren filla de Bernat I d'Alvèrnia.

Vegeu tambéModifica

FontsModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Acte d'intercanvi entre Guerí i Hildebald, bisbe de Mâcon, datant de 825 (citat per P. Guinard)
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 P. Guinard, Recherches sur les origines des seigneurs de Semur-en-Brionnais, Semur-en-Brionnais, 1996
    Vegeu aquesta pàgina d'Heratlas (consultada el 1 de desembre de 2006), que en reprèn les grans línies. Vegeu també l'opinió de l'autor del lloc Heratlas, en la pàgina de discussió, aquí reproduïda: «Penso avui que Guinard no ha fet més que reprendre fonts no verificades, com jo mateix vaig fer; error de joventut. En matèria de genealogia medieval, la meva referència és avui Christian Settipani i la seva abundant bibliografia.»
  3. No sembla en absolut cert que aquest Adalard, comte de Chalon-sur-Saône, perdés la vida en el moment de l'atac de la ciutat per part de Waifré: segons Henri Martin Història de França, pàg. 329, aquest atac de Chalon va tenir lloc el 761 i es troba el 765 aquest mateix Adalard que marxava amb el seu exèrcit contra el comte d'Alvèrnia Hilping formant part d'una coalició per lluitar contra Pipí el Breu (Henri Martin, id. pàg. 334).
  4. Saint-Julien de Balleure (1519?-1593), historiador borgonyó (citat per P. Guinard)
  5. . Segons la Història dels bisbes de Mâcon, de La Rochette, 1866, pàg. 250, Lluís I el Pietós hauria donat el 834 els comtats de Chalon i Mâcon a Guerí (Warin) en recompensa de la seva fidelitat, però sembla una confusió amb Guerí de Provença
  6. . Segons la Història dels bisbes de Mâcon, de La Rochette, 1866, pàg. 248
  7. 7,0 7,1 Segona la Història dels bisbes de Mâcon, de La Rochette, 1866, pàg. 250, Guerí i Albana es van retirar a Cluny, per a acabar-hi els seus dies el 834. La data de 859 com a data de la seva mort no sembla doncs ser adequada. D'altra banda, el mateix document indica encara, pàg. 250 que no tenien fills: «Guerí i Albana no tenint fills i volent acabar els seus dies en la meditació i l'oració es van retirar a Cluny que havien intercanviat, alguns anys abans, amb Hildebald, bisbe de Mâcon, pel poble de Genouilly i de terres a Alvèrnia i al Nivernais (Nivernès), amb els seus serfs i totes les seves dependències».