El comtat de Chalon (comtat de Chaunois) fou una jurisdicció feudal de Borgonya, centrada a Chalon-sur-Saône a l'actual departament de Saône-et-Loire. El 5 de juny de 1237 en l'acord de Saint-Jean-de-Losne el comte Joan I va cedir el comtat de Chalon (herència materna) i el d'Auxonne (herencia paterna) amb el ducat de Borgonya, a canvi de diverses senyories: Salins (que era llavors la segona ciutat del comtat de Borgonya), Belvoir, Vuillafans, Ornans, Montfaucon, Arlay, el castell de Les Clées al Vaud, Chaussin i Orgelet.

Plantilla:Infotaula geografia políticaComtat de Chalon
Tipuscomtat Modifica el valor a Wikidata

Localització

El seu fill Hug de Chalon (1220-1266) va esdevenir comte de Borgonya per matrimoni amb la comtessa Adelaida I de Borgonya i Joan va esdevenir regent en nom del seu fill, la jove i el net Otó IV de Borgonya. Així va esdevenir un dels principals senyors del comtat de Borgonya, fundador de la casa de Chalon-Arlay

Llista dels comtes de Chalon

modifica
  • Guerí I (vers 760- després del 819)
  • Guerí II (abans de 825-853) (comte de Chalon, Mâcon, Autun i Arle, comte i duc de Tolosa ?
  • Isembard 853-858 (comte d'Autun, de Chalon, de Mâcon i de Dijon) (fill)
  • Humfrid 858-863 (comte d'Autun, de Chalon, de Mâcon i de Dijon), duc de Septimània
  • Eccard (863-877)
  • Bosó de Provença (877-880)
  • Manassès I (vers 875-918)
  • Manassès II (vers 918-després de 925)
  • Gilbert o Gislebert (vers 926-956) (fill), duc de Borgonya
  • Robert de Vermandois comte de Meaux, Vermandois, Chalon i Beaune (per matrimoni amb Adelaida de Borgonya) 956-967
  • Lambert (? - † 27 de febrer del 978), comte de Chalon (i Beaune?) i comte d'Autun (per matrimoni amb Adelaida de Borgonya).[1]
  • Adelaida de Borgonya 956-987, sola del 978 al 979.
  • Jofré I Grisegonelle, comte d'Anjou (960-987), comte de Chalon (i Beaune?), casat amb Adelaida de Borgonya[2]
  • Hug I (987-1039), comte de Chalon, bisbe d'Auxerre (999) (fill Lambert de Chalon i d'Adelaida de Borgonya).[3]
  • Tibald, comte de Chalon 1039-1065,[4] fill de Jofré de Semur-en-Brionnais i de Mafalda (o Matilde) filla de Lambert[5]
  • Hug II (nascut vers 1022- + 1080)[6]), comte de Chalon (fill de Tibald i d'Ermentruda d'Autun)[7]
  • Adelaida de Chalon, filla de Tibald de Chalon i d'Ermentruda d'Autun 1080-? (filla)[8]
  • Guiu conegut com a Guiu de Thiers (+ vers 1113) comte de Chalon ?-1113[9]
  • Guillem I (vers 1085-1166) conegut com a Guillem de Thiers, comte de Chalon 1113-1166 (fill)
  • Guillem II (vers 1120-1202) conegut també com a Guillem de Thiers, comte de Chalon 1166-1202 (fill)[10]
  • Beatriu de Chalon (1174 -† 7 abril 1227), coneguda també com a Beatriu de Thiers, comtessa de Chalon 1202-1227 (filla)[11]
  • Joan I (1190-1237) (anomenat Joan de Borgonya, Joan l'Antic o Joan el Savi, 1228-† 1267), darrer comte de Chalon i d'Auxonne, senyor de Salins) 1227-1237 (fill)
  1. Lambert (nascut vers 925) era fill de Robert, vescomte d'Autun i d'Ingeltruda i es va casar vers 968 amb Adelaida de Borgonya (vers 928-vers 987). Els fills de Robert I haurien mantingut l'ús del títol
  2. Jofré havia enviudat el 975 d'Adelaida o Ermengarda de Vermandois (945-975)
  3. Aquest Hug seria el pare d'Ermentruda d'Autun (nascuda vers 1000) casada (vers 1019) amb Tibald de Chalon (nascut vers 955 i mort vers 990, fill d'un senyor de nom Jofré de Semur (vers 955-990) i de Mafalda de Chalon (nascuda vers 974- morta després 1005, filla de Lambert i Adelaida); Jofre era senyor de Semur i Mafalda senyora de Donzy.
  4. J.-Henri Pignot, Histoire de l'Ordre de Cluny, T. II, 1868, p. 3.
  5. Tibald era nebot d'Hug però successor probablement pel seu matrimoni amb Ermentruda, filla d'Hug
  6. D'après E. Petit, Histoire des ducs de Bourgogne de la race capétienne, T. I, p. 514.
  7. casat vers 1072 amb Constança de Borgonya (vers 1046-1093), no va deixar fills. Constança es va casar en segones noces el 8 de maig de 1081 amb Alfons VI de Lleó el Valent (1039-1109) rei de Lleó (1065-1109), rei de Castella (1072-1109), rei de Galícia (1073-1109), rei de Navarra, comte de Portugal i d'Aragó, i del matriomoni va néixer Urraca I de Lleó (vers 1081-1126), reina de Castella (1109-1126) i de Lleó (1109-1126)
  8. casada amb Guillem II de Thiers mort vers 1075, probablement mai no fou comte consort de Chalon
  9. era el fill segon de Guillem II de Thiers i d'Adelaida de Chalon; la seva esposa no està identificada
  10. casat vers 1173 amb Beatriu de Hohenstaufen (nascuda després de 1156), filla de Frederic Barba-roja i de Beatriu I de Borgonya
  11. casada el 1186 amb Esteve III d'Auxonne (vers 1172-† 1241) comte d'Auxonne (1173-1236), matrimoni anul·lat el 1200; Esteve III es va retirar aun monestir el 1236.

Enllaços externs

modifica