Isembard de Borgonya
Isembard de Borgonya (francès: Isembart) (Borgonya, 820 (Gregorià) - d. 852 (Gregorià)) fou comte d'Autun, de Chalon sur Saône, de Mâcon i de Dijon (853-858); així mateix fou nomenat marquès de Gòtia (849 o 850-852) comte de Barcelona, Empúries i Rosselló.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 820 (Gregorià)  Borgonya |
| Mort | d. 852 (Gregorià) (31/32 anys) |
| Comte de Chalon | |
| 853 – 858 ← Guerí de Provença – Humfrid → | |
| Comte d'Autun | |
| 853 – 858 ← Guerí de Provença – Bernat Plantapilosa → | |
| Marquès de Gòtia | |
| 850 – 852 ← Sunifred I d'Urgell-Cerdanya – Odalric → Juntament amb: Aleran de Troyes | |
 Comte de Barcelona | |
| 850 – 852 ← Guillem de Septimània – Odalric → Juntament amb: Aleran de Troyes | |
| Altres | |
| Títol | Comte d'Autun (853–858) Comte de Chalon (853–858) Comte de Mâcon (853–858) Comte de Rosselló (850–852) Comte de Barcelona (850–852) Marquès de Gòtia (850–852) Comte d'Empúries (850–852) Comte d'Osona (850–852) |
| Família | Senyoria de Vergy |
| Pare | Guerí de Provença |
Biografia
modificaEra fill del marquès Garí de Borgonya, comte d'Autun, qui precisament havia recollit la successió al comtat d'Autun que demanava Guillem.[1]
Adjunt del comte Aleran. Es creu que va ser nomenat a l'assemblea de Narbona del 849 i era adjunt perquè Aleran estava destinat a combatre sobre el terreny al rebel Guillem, fill de Bernat de Septimània.
L'any 850, Isembard i el comte Aledramn de Barcelona van ser enviats pel rei Carles el Calb per sotmetre el rebel margravi Guillem de Septimània.[1] Tots dos van ser capturats. a través d'un enginy.[2] El 21 de març de 858, al sínode de Quierzy, Isembard va ser un dels magnats laics que van jurar fidelitat al rei Carles.[3] Per tant, probablement va ser un dels "homes principals de Borgonya" que les Annales Bertiniani registra com es va unir a Charles a Brienne i Chalon aquell novembre, quan ell i Louis l'alemany gairebé van arribar a la batalla.
El 20 de juny de 859, Isembard (o possiblement el seu fill), descrit com a fidelis (seguidor lleial) a la carta, va rebre una villa al Narbonnais del rei. , que es mantindrà a perpetuïtat (in proprium aeternaliter) com un Alou.[4][5] En 864, Isembard (o possiblement el seu fill de nou) era una missus reial i el vescomte de Narbona. El nomenament d'un fidelis reial al càrrec de vescomte demostra que en aquesta etapa del regnat de Carles, el rei encara cobejava la influència a nivell local fins i tot a l'extrem sud del seu regne.[5]
El 851 o 852, quan va morir Aleran, devia governar un temps sol fins al nomenament d'Odalric.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Janet L. Nelson, Charles the Bald (London: Longman, 1992), 161 n. 4.
- ↑ Janet L. Nelson, The Annals of St-Bertin (Universitat de Manchester) Premsa, 1991), 69 n. 1.
- ↑ Nelson, Carles el Calb, 186.
- ↑ Nelson, Annals of St-Bertin, 88 n. 15.
- ↑ 5,0 5,1 Archibald R. Lewis, The Development of Southern French and Catalan Society, 718–1050 (University of Texas Press, 1965), 115, 119, 162. Aquesta concessió reial es va fer a instigació de Humfrid, el margravi de Gòtia.
| Precedit per: Guillem de Septimània |
Comte de Barcelona, Empúries i Rosselló amb Aleran 850-852 |
Succeït per: Odalric |