Guerra del Pallars

La guerra del Pallars (1484-1487), va acabar amb l'últim comtat independent. L'encarregat de la tasca encomanada per Ferran el Catòlic als Cardona, perquè va trencar el tracte de vassallatge amb el comte del Pallars, Hug Roger III.

Infotaula d'esdevenimentGuerra del Pallars
Tipusguerra Modifica el valor a Wikidata
Data1484 Modifica el valor a Wikidata –  1487 Modifica el valor a Wikidata

InicisModifica

Tot va començar amb la guerra civil catalana del segle xv, en la qual el rei de llavors, Joan II, va guanyar i va fer capitular les institucions catalanes. En la mateixa capitulació, anava el perdó a tots els nobles revoltats excepte a Hug Roger III.

El PallarsModifica

A partir del segle xii, a Catalunya s'ha via consolidat una monarquia representada pels comtes-reis de Barcelona. Aquesta casa comtal s'havia annexionat diferents comtats, els darrers dels quals van ser el d'Urgell (1326) i el d'Empúries (1325). Només va quedar el de Pallars, que va ser l'únic comtat independent de Catalunya durant més de 160 anys.

La guerraModifica

CausesModifica

El fill de Joan II, Ferran el Catòlic, va manar als Cardona que conquereixin el Pallars trencant el pacte que van fer mentre ell conqueria Granada. Tota la resta de Catalunya era fidel al rei catalanoaragonès, però li va manar als ducs de Cardona pel seu parentiu amb els comtes de Pallars. A més, Hug Roger va atacar regions frontereres amb el seu comtat, partit pel mig per la pressió dels altres comtats.[1]

ReferènciesModifica

  1. Bolòs i Masclans, Jordi. Hug Roger III darrer comte de Pallars. De la glòria a l'ocàs (en català). Garsineu. Tremp: Garsineu, 2003, p. 96. ISBN 84-95194-59-7.