Batalla de Calaf

batalla de la guerra civil catalana

La Batalla de Calaf o dels Prats de Rei fou una de les batalles de la Guerra Civil Catalana

Infotaula de conflicte militarBatalla de Calaf
Guerra Civil Catalana
EspañasigloXV.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data28 de febrer de 1465
Coordenades41° 44′ 38″ N, 1° 30′ 54″ E / 41.744°N,1.515°E / 41.744; 1.515
LlocCalaf i els Prats de Rei, l'Anoia
ContinentEuropa Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria reialista
Bàndols
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Joan el Sense Fe Generalitat de Catalunya
Comandants en cap
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Enric II d'Empúries
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Joan Ramon Folc de Cardona
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Mateu de Montcada
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Bernat Hug de Rocabertí
Pere de Portugal
Jofre VII de Rocabertí
Bernat Gilabert II de Cruïlles
Hug Roger III de Pallars Sobirà
Francesc de Fenollet
Guerau de Cervelló
Forces
60 cavallers
600 genets
1000 peons
130 cavallers
500 genets
2000 peons
Cronologia

AntecedentsModifica

El 1464, després del fracàs amb Enric IV de Castella, s'ofereix la corona a Pere de Portugal, net de Jaume II d'Urgell, el qual, donades les seves limitacions, s'alia amb el duc de Borgonya, enemic de Lluís XI de França. Aragonesos, valencians i mallorquins, mentrestant, presten suport a Joan el Sense Fe,[1] a més dels buscaires i remences i alguns nobles i clergues. Bernat Saportella, diputat del Principat de Catalunya, es posa al costat del rei.

La batallaModifica

La batalla tingué lloc el 28 de febrer del 1465 a Calaf entre l'exèrcit de Pere el Conestable de Portugal, que comandaven Jofre de Rocabertí i de Montcada juntament amb Bernat Gilabert II de Cruïlles contra els partidaris de Joan el Sense Fe comandats per l'aragonès Fernando de Rebolledo i Joan Ramon Folc IV de Cardona, i que acabà amb victòria reial.

ConseqüènciesModifica

El 17 de juliol de 1465, Alfons d'Aragó i d'Escobar va prendre Igualada.[2]

ReferènciesModifica

  1. Mestre i Campi, J (dir) Diccionari d'història de Catalunya. pàg 526
  2. de Gurrea y Aragón, Martín. Discursos de medallas y antiguedades. Viuda e Hijos de M. Tello, 1902, p.VII. 

Coord.: 41° 44′ 4″ N, 1° 30′ 50″ E / 41.73444°N,1.51389°E / 41.73444; 1.51389