Joan Ramon Folc III de Cardona
Joan Ramon Folc III de Cardona i II de Prades (9 de gener de 1418 - Comtat de Pallars, 18 de juny de 1486) fou comte de Cardona (1471-1486), comte de Prades i baró d'Entença (1441-1486) i vescomte de Vilamur (1471-1486).
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 gener 1418 |
| Mort | 18 juny 1486 (Gregorià) (68 anys) comtat de Pallars |
| Comte de Cardona | |
| 1471 (Gregorià) – 1486 (Gregorià) ← Joan Ramon Folc II de Cardona – Joan Ramon Folc IV de Cardona → | |
 Ducat de Cardona | |
| Virrei de Sicília | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | cap militar |
| Carrera militar | |
| Rang militar | almirall |
| Altres | |
| Títol | Comte Vescomte |
| Família | Llinatge dels Cardona |
| Cònjuge | Joana d'Urgell |
| Fills | Joan Ramon Folc IV de Cardona, Pere de Cardona |
| Pares | Joan Ramon Folc II de Cardona i Joana de Prades |
| |
De la mateixa forma que el seu pare, va donar suport al rei Joan el Sense Fe a la guerra civil catalana on actuà coma capità general dels exèrcits reials i, posteriorment, seria valedor del primogènit Ferran el Catòlic, qui el 1484 li va encarregar la conquesta del Pallars. Entre la tardor i l'hivern de 1486, completada amb la capitulació de València d'Àneu el 29 de juny de 1491,[1] quan Caterina Albert es va veure obligada a rendir-se i a marxar a l'exili per reunir-se amb Hug Roger III.[2]
Antecedents familiarsModifica
Fill de Joan Ramon Folc II de Cardona i de Joana de Prades, comtessa de Prades.
Núpcies i descendentsModifica
El 1444 es va casar amb Joana d'Urgell, filla de Jaume II d'Urgell. Van tenir tres fills:
- Jaume de Cardona
- Joan Ramon Folc IV de Cardona (1446-29 de gener de 1513) Almirall i Gran Conestable de Catalunya i d'Aragó.
- Caterina de Cardona.
A la mort de Joana en 1455, es va casar amb Elisabet de Cabrera, filla de Bernat Joan de Cabrera,[3] amb qui no va tenir descendència.
Fora del matrimoni, va ser pare de Pere de Cardona, personatge molt influent que va arribar a ser, entre altres càrrecs, bisbe d'Urgell, president de la Generalitat de Catalunya, arquebisbe de Tarragona i virrei de Catalunya.
ReferènciesModifica
- ↑ «Alt Àneu». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Caterina Albert». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ (anglès) Catalonia nobility [1]