Bernat Joan de Cabrera

vescomte de Cabrera i de Bas i comte de Mòdica

Bernat Joan de Cabrera (abans del ~1400 - Mòdica, Sícilia 1466), vescomte de Cabrera i de Bas i comte de Mòdica. Fou un noble català que passà a Sicília on hi exercí de jurat i residí.

Infotaula de personaBernat Joan de Cabrera
Biografia
Naixement1400 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Mort1466 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (65/66 anys)
Ragusa (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaRagusa Modifica el valor a Wikidata
Comte de Mòdica comtat de Mòdica
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit de terra Modifica el valor a Wikidata
Rang militarCapità General Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte de Mòdica Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCabrera Modifica el valor a Wikidata
CònjugeViolant de Prades de Gandia Modifica el valor a Wikidata
FillsJoan de Cabrera Modifica el valor a Wikidata
ParesBernat IV de Cabrera Modifica el valor a Wikidata  i Timbor de Prades Modifica el valor a Wikidata
GermansSança Ximenis de Cabrera, Elionor de Cabrera i Timbor de Cabrera Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Orígens familiars modifica

Fill de Bernat IV de Cabrera i Timbor de Prades.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Bernat I de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
8. Bernat II de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Elionor de Aguilar
 
 
 
 
 
 
 
4. Bernat III de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Pere VI de Fenollet
 
 
 
 
 
 
 
9. Timbor de Fenollet
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2. Bernat IV de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Gastó I de Foix
 
 
 
 
 
 
 
10. Roger Bernat I de Castellbó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Joana d'Artois
 
 
 
 
 
 
 
5. Margarida de Foix
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Artal de Luna i Urrea
 
 
 
 
 
 
 
11. Constança Pérez de Luna
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. Constança Peres de Sogorb
 
 
 
 
 
 
 
1. Bernat Joan de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Jaume II el Just
 
 
 
 
 
 
 
12. Pere I d'Empúries
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Blanca de Nàpols
 
 
 
 
 
 
 
6. Joan de Prades
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Gastó I de Foix
 
 
 
 
 
 
 
13. Joana de Foix
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Joana d'Artois
 
 
 
 
 
 
 
3. Timbor de Prades
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
14. Gonçal Ximenis d'Arenós
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
7. Sança Eximenis d'Arenós
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. Galceran de Bellpuig
 
 
 
 
 
 
 
15. Timbor de Bellpuig
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. Ramona de Riu-sec
 
 
 
 
 
 

Núpcies i descendents modifica

Es casà sobre el 1411 amb la seva cosina Violant de Prades, filla d'en Jaume de Prades (Conestable de Sicília) i de Violant de Gandia, van tenir quatre fills:[1]

Va tenir sis fills il·legítims[1] fora del matrimoni:

  • Bernat Joan.
  • Jaume.
  • Margarida.
  • Ponç.
  • Timbor de Cabrera (casada amb Joan Fernàndez d'Ixart).
  • Climent de Cabrera.

Fets destacats modifica

Durant la guerra civil catalana es va posar del costat de Joan el Gran i el 1462 fou fet presoner per la Host del Consell del Principat[3] comandada pel capità Pere de Bell-lloc i de Sentmenat després del breu setge d'Hostalric. Diuen que fou empresonat perquè volia proclamar-se rei de Sicília.

Morí el 1466, després de ser posat en llibertat i tornat a Sicília. L'enterraren a l'església de Ragusa. La seva esposa Violant, continuà dominants els seus comtats, fins al febrer de 1471 any en què morí en la seva residència del carrer dels Mercaders a Barcelona. Les despulles de Violant foren traslladades a Ragusa, per reposar junt al seu marit.




Precedit per:
?
Gran Conestable de Catalunya
?-1466
Succeït per:
Joan Ramon Folc IV de Cardona
Precedit per:
Bernat IV de Cabrera
vescomte de Cabrera
1423-1466
Succeït per:
Joan de Cabrera
Precedit per:
Bernat IV de Cabrera
vescomte de Bas
1423-1466
Succeït per:
Joan de Cabrera

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 (anglès) Catalonia nobility
  2. Arxiu de Sant Bartomeu de Grau «Fons Cabrera i Bas | Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau». Arxivat de l'original el 2011-09-04. [Consulta: 18 maig 2008].
  3. Pedres de Girona, El setge de la Força del 1462