Bernat I de Cabrera

noble català

Bernat de Cabrera, XI vescomte de Cabrera o Bernat I de Cabrera (? - 1332),[1] va ser un noble català del llinatge dels Cabrera.

Infotaula de personaBernat I de Cabrera
Blason Bernard IV, Vicomte de Cabrera (selon Gelre).svg
Escut d'armes dels Cabrera
Biografia
Naixement1289 modifica
Mort1332
Dades personals
NacionalitatCatalà
Activitat
Carrera militar
LleialtatJaume II
Conflicteconquesta de Sardenya
Batalla naval de Càller
Família
FamíliaCabrera modifica
CònjugeElionor de Aguilar
FillsBernat II de Cabrera
ParesRamon de Cabrera modificaAlamanda de Montclús modifica

Orígens familiarsModifica

Fill de Ramon de Cabrera (mort el 1298) i nét de Guerau V de Cabrera.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Ponç III de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
8. Guerau IV de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Marquesa d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
4. Guerau V de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Pedro Fernández de Castro
 
 
 
 
 
 
 
9. Elio Pérez de Castro
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Jimena de Manzaneda
 
 
 
 
 
 
 
2. Ramon de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Ramon I de Montcada
 
 
 
 
 
 
 
10. Ramon II de Tortosa
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Ramona (de Tornamira?)
 
 
 
 
 
 
 
5. Ramona de Montcada
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
11. Galbors
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Bernat I de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Riembau I de Montseny
 
 
 
 
 
 
 
12. Guillem Umbert III de Montseny
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Sibil·la
 
 
 
 
 
 
 
6. Guillem I de Montclús
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
13. Ramona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Alamanda de Montclús
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Matrimoni i descendentsModifica

Es va casar amb Elionor de Aguilar, dama castellana vers el 1290.[2] Amb ella va concebre tres fills, Bernat II de Cabrera, dit també Bernardí[3] i dues noies de les que no ha transcendit el nom, que van ser casades amb Bertran de Castellet i Pere de Berga.

Fets destacatsModifica

El seu pare Ramon de Cabrera s'ocupà de la minoria d'edat de Marquesa de Cabrera, filla del seu germà Guerau VI de Cabrera (†1278). Tant Bernat I com el seu fill Bernat II ajudaren a la seva cosina en la gestió del vescomtat.[3] La seva cosina morí el 1328 sense hereus mascles i el vescomtat de Cabrera recaigué en ell, i 1332 el cedí en favor del seu fill Bernat II de Cabrera, qui esdevingué una de les grans figures de la família[4] en esdevenir almirall de l'Armada Reial del senyor rei d'Aragó i redactor de les Ordinacions sobre lo fet de la mar.

Durant la conquesta de Sardenya, assetjat el castell de Càller per Dalmau VII de Rocabertí, la flota de Francesc Carròs i de Cruïlles, amb tropes de Ramon de Peralta i Bernat I de Cabrera va costejar l'illa, prenent algunes posicions.[5] Bernat I de Cabrera va ser executor del testament de Jaume II el Just, mort el 2 de novembre de 1327. En la coronació posterior d'Alfons III (1328), Bernat I hi envià el seu fill, Bernat II, el qual va haver de retornar precipitadament a Catalunya a la mort de la Marquesa de Cabrera.[3]

ReferènciesModifica

  1. «Fitxa als arxius de la casa de Medinaceli» (en castellà). Fundación Casa Ducal de Medinaceli. [Consulta: 17 novembre 2015].
  2. Marqués, Jaime «El sepulcro de doña Leonor de Cabrera en la Seo de Gerona» (en castellà). Revista de Girona, pàg. 19-25 [Consulta: 30 desembre 2015].
  3. 3,0 3,1 3,2 Pons i Guri, Josep Maria «El castell de Montpalau. Pervivència de la jurisdicció d'un castell abandonat» (article) (en català). [Consulta: 11 novembre 2015].
  4. «Fitxa de Marquesa de Cabrera a l'Enciclopèdia Catalana» (en català). Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 20 setembre 2010].
  5. Zurita y Castro, Jerónimo. Anales de la Corona de Aragón (en castellà). vol. VI, p. cap. XLV. 



Precedit per:
Marquesa de Cabrera
Vescomte de Cabrera
1328-1332
Succeït per:
Bernat II de Cabrera
Precedit per:
Ramon de Cabrera
Baró de Montclús
1298-1332
Succeït per:
s'incorpora al títol de Vescomte de Cabrera