Pedro Fernández de Castro

Per a altres significats, vegeu «Pedro Fernández de Castro y Andrade».

Pedro Fernández de Castro conegut com a Potestad, també anomenat Pedro Fernández de Fuentecalada (ca. 1115-1184), destacat membre de la Casa de Castro (fill de Fernando García de Hita i Estefania Ermengol), va ser el primer mestre de l'Orde de Santiago i fundador del Monestir de Santa Cruz de Valcárcel.

Infotaula de personaPedro Fernández de Castro
Pedro Fernández de Castro Maestre de Santiago.jpg
Pedro Fernández, primer Maestre de l'Ordre de Santiago, en una miniatura (després de 1174) del Tomb menor de Castella modifica
Biografia
Naixement1115 (Gregorià) modifica
Mort1184 (Gregorià) modifica (68/69 anys)
Gran Mestre de l'Orde de Sant Jaume
modifica
Família
MareEstefania Ermengol d'Urgell modifica

Orígens familiarsModifica

 
Penó primitiu de l'Orde de Santiago (c. 1175). Tomb menor de Castella.[1]

Va ser fill de Fernando García de Hita i de la seva esposa Estefania Ermengol. Els seus avis paterns van ser, segons diversos genealogistes, especialment Jaime de Salazar i Acha, el comte García Ordóñez i la infanta Urraca Garcés, filla del rei Garcia Sanxes III de Pamplona i la reina Estefania de Foix (filla de Bernat Roger de Foix i Garsenda de Bigorra), i els avis materns el comte Ermengol V d'Urgell i María Pérez. No obstant això, altres sostenen que el seu pare, Fernando García de Hita, va ser fill natural del rei Garcia I de Galícia.

BiografiaModifica

Va combatre en l'exèrcit d'Alfons VII de Lleó en la conquesta d'Aurelia i Alharilla, properes a l'actual Santa Cruz de la Zarza. El 1146 va assistir a l'ocupació de Baeza i al desembarcament d'Almeria, que va fer caure aquesta important plaça, port principal de la marina musulmana i important drassana de la seva flota de guerra. Va estar després de pelegrí a Terra Santa, on va conèixer de prop l'existència dels cavallers croats i va concebre la idea de crear un nou orde militar dedicat a protegir el sepulcre de l'apòstol Jaume el Major i el camí que condueix a ell.

El 4 d'agost de 1165, juntament amb la seva dona, María Pérez de Lara, la seva germana Urraca Fernández de Castro i els seus fills, van donar a l'abat Miguel la casa de Santa Cruz de Valcárcel per fundar-hi un monestir de monges o frares. Van confirmar la donació, els germans de la seva esposa, Nuño Pérez de Lara i Álvaro Pérez de Lara, Gómez González de Manzanedo comte a la Bureba, espòs de Milia Pérez de Lara, la seva cunyada, el seu mig germà Gutierre Fernández de Castro; i els seus nebots, Fernando Rodríguez de Castro el Castellà i Pedro Rodríguez de Castro, tots dos fills del seu mig germà Rodrigo Fernández de Castro el Calb.

 
Convent de Sant Marcos en Lleó on va rebre sepultura el primer mestre de l'Orde de Santiago

Als cinquanta i pocs anys d'edat, Pedro Fernández va aconseguir realitzar el seu projecte a la ciutat de Càceres, la creació d'un orde religiós militar, l'Orde de Santiago. L'esperit del nou orde, nascut en els temps durs de la invasió almohade, que amenaçava amb ocupar novament lapenínsula Ibèrica, és molt semblant al de l'Orde del Temple, a la qual Pedro Fernández havia conegut a Terra Santa. Mentre impulsava l'Orde de Santiago, la seva dona i filla Elo van professar com a monges al monestir de Santa Cruz de Valcárcel, fundat per ell i la seva dona.

Francisco de Rades i Andrada, en la seva crònica dels ordes militars, recull la notícia de la seva mort en 1184 i el seu enterrament a la capella major del Convent de Sant Marc a Lleó.

Matrimoni i descendènciaModifica

Va casar amb María Pérez de Lara, filla dels comtes Pedro González de Lara i Ava, amb qui va tenir els següents fills:[a][b]

  • Fernando Pérez de Castro «Potestat», casat amb Teresa Bermúdez, amb successió.[lower-alpha 5][c]
  • Gómez Pérez de Castro, tenente en el alfoz de Santullán.
  • Elo Pérez de Castro, primera abadessa del Monestir de Santa Cruz de Valcárcel, fundat pels seus pares.[d]
  • María Pérez, també anomenada Maria d'Aragó.[e]
  • Milia Pérez de Castro

NotesModifica

  1. Su matrimonio y descendencia están ampliamente documentados, especialmente en la documentación del Monasterio de Santa Cruz de Valcárcel, el Monasterio de Santa María la Real (Aguilar de Campoo), y el Monasterio de San Román de Entrepeñas
  2. En 1206, María Pérez y sus hijos, Fernando Pérez «la Podestá», Gómez Pérez, Eylo, María de Aragón, y Milia cambian al prior del Monasterio de San Román de Entrepeñas un molino que tenían en Castellos
  3. En 1215 Fernando Pérez y su mujer Teresa donaron por el remedio de sus almas una heredad al Monasterio de San Román de Entrepeñas.
  4. El 17 de febrero de 1219 en la documentación del Monasterio de Santa Cruz de Valcarcel, el rey Fernando II recibe el monasterio en su regia protección y le confirma en la posesión de los bienes con que le había dotado doña Elo, su abadesa. ...quod vos donna Elo nunc de novo construiis sub regula Sanctii Benedicti, vobisque eiusdem monasterii instante abbatisse.
  5. En 1219, en el Monasterio de Santa María la Real (Aguilar de Campoo), doña Milia, hija de Pedro Fernández, vende la octava parte del molino del mercado de Aguilar, mencionando la ración que había comprado a su sobrina Inés, hija de doña María de Aragón, su hermana.

BibliografiaModifica


Precedit per:
-
 
Mestre de l'Orde de Santiago

1170 - 1184
Succeït per:
Fernando Díaz