Bernat IV de Cabrera

vescomte de Cabrera, baró de Montclús, comte d'Osona, de vescomte de Bas i de comte de Mòdica

Bernat IV de Cabrera, dit Bernardí, (1352 - Catània (Sicília), 1423) ostentà els títols de vescomte de Cabrera, baró de Montclús, comte d'Osona (1373), vescomte de Bas (1381) i comte de Mòdica (1393).

Infotaula de personaBernat IV de Cabrera
Biografia
Naixement10 agost 1350 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mortsetembre 1423 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Catània (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaRagusa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócondottiero, militar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit de terra Modifica el valor a Wikidata
Rang militaralmirall (1392–1400) Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCabrera Modifica el valor a Wikidata
CònjugeTimbor de Prades
Cecília d'Urgell Modifica el valor a Wikidata
FillsSança Ximenis de Cabrera
 ( Timbor de Prades)
Elionor de Cabrera
 ( Timbor de Prades)
Bernat Joan de Cabrera
 ( Timbor de Prades)
Timbor de Cabrera
 ( Timbor de Prades) Modifica el valor a Wikidata
ParesBernat III de Cabrera Modifica el valor a Wikidata  i Margarida de Castellbò Modifica el valor a Wikidata
GermansConstança de Cabrera i Joana de Cabrera Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Orígens familiars modifica

Fill de Bernat III de Cabrera i Margarida de Foix.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Ramon de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
8. Bernat I de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Alamanda de Montclús
 
 
 
 
 
 
 
4. Bernat II de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Gonzalo Yáñez Dovinhal
 
 
 
 
 
 
 
9. Elionor de Aguilar
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Berenguela Folc de Cardona
 
 
 
 
 
 
 
2. Bernat III de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Hug I de Fenollet
 
 
 
 
 
 
 
10. Pere VI de Fenollet
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Beatriu d'Urtx
 
 
 
 
 
 
 
5. Timbor de Fenollet
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Bernat IV de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Roger Bernat III de Foix
 
 
 
 
 
 
 
12. Gastó I de Foix
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Margarida de Bearn
 
 
 
 
 
 
 
6. Roger Bernat I de Castellbó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Felip d'Artois
 
 
 
 
 
 
 
13. Joana d'Artois
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Blanca de Bretanya
 
 
 
 
 
 
 
3. Margarida de Foix
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. Lope Ferrench VII de Luna
 
 
 
 
 
 
 
14. Artal de Luna i Urrea
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. Eva Ximénez de Urrea
 
 
 
 
 
 
 
7. Constança Pérez de Luna
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. Jaume Peres de Sogorb
 
 
 
 
 
 
 
15. Constança Peres de Sogorb
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. Sança Fernández Díaz
 
 
 
 
 
 

Biografia modifica

A causa dels problemes que Bernat II de Cabrera,[1] el seu avi, tingué amb la corona, hagué de deixar Catalunya de molt jove, i fou empresonat a Carmona per Pere I de Castella, fins que Enric de Trastàmara l'alliberà en un canvi de presoners i Pere III el Cerimoniós li retornà els béns confiscats al seu pare, entre ells el vescomtat de Bas.

Fou en aquesta mateixa època, el 31 de maig de 1373, que confirmà la batllia natural (hereditària) de la parròquia i el terme de Sant Martí d'Arenys (Arenys de Munt) a Guillem Tries i el seu fill Pericó, per correspondre a la seva fidelitat. Els Tries i els seus descendents, serien batlles d'Arenys (Arenys de Mar i Arenys de Munt) fins a l'extinció de les jurisdiccions senyorials.

Durant la Guerra dels armanyaguesos va defensar Besalú de les companyies mercenàries de Joan III d'Armagnac i els va derrotar a la batalla de Navata.[2] El 1392 lluità a Sardenya, com a almirall del regne d'Aragó (1392 - 1400) per reinstaurar en el tron Maria de Sicília i el seu marit Martí el Jove, contra Andrea Chiaramonte,[3] i tornà a Catalunya el 1393 per empenyorar les seves terres i dur naus i tropes de reforç, pel que se li donà el comtat de Mòdica.

El 1403 i el 1404 les rivalitats amb els consellers aragonesos de Martí el Jove l'indisposaren amb aquest, i fou empresonat, però Martí l'Humà feu que fos alliberat. Lluità a Sardenya i participà en la batalla de Sanluri el 1409. Havent tornat a Sicília, fou nomenat mestre justicier del regne, convertint-se en la veritable autoritat, però entrà en conflicte amb els nobles aragonesos de la facció de Sanç Roís de Liori i amb la reina Blanca I de Navarra, vídua ara de Martí el Jove.[4] Empresonat el 1413 per Sanç Roís de Liori, fou alliberat per ordre de Ferran d'Antequera.

A les Corts del 1416 formà part del grup de nobles que no recolzà Alfons el Magnànim per a lluitar contra la República de Gènova.[5] Tot i això, l'acompanyà a Sardenya i li serví de tractador al parlament sard del 1421. Posteriorment, Alfons IV el Magnànim el nomenà ambaixador i es traslladà a Milà, on morí el 1423. Fou enterrat a Sant Jordi de Ragusa.

Matrimonis i descendència modifica

Casat amb Timbor de Prades[6] (filla d'en Joan d'Aragó i de Sança Eiximenis d'Arenós) amb qui tingué cinc fills:

  • i set fills il·legítims: Ramon, Guerau, Martinet, Galceran, Gastó, Joan, i Ponç.

Es casà en segones noces amb Cecília d'Urgell, germana de Jaume el Dissortat. Cecília morí sense descendència, i testà a favor de la seva neboda la duquessa de Coïmbra Felipa de Coïmbra i la seva germana monja Elisabet.



Precedit per:
Bernat III de Cabrera
vescomte de Cabrera
1373-1423
Succeït per:
Bernat Joan de Cabrera
Precedit per:
Integrat a la Corona d'Aragó
vescomte de Bas
1381-1423
Succeït per:
Bernat Joan de Cabrera

Referències modifica

  1. Bernat II de Cabrera va morir executat
  2. (anglès) H. J. Chaytor, A History of Aragon and Catalonia
  3. Simonsohn, Shlomo. Between Scylla and Charybdis: The Jews in Sicily (en anglès). Brill, 2011, p. 102. ISBN 900419245X. 
  4. Se li atribuí el projecte de casar-se amb Blanca i apoderar-se de la corona de l'illa
  5. L'enciclopèdia, Bernat de Cabrera
  6. (anglès) Catalonia nobility
  7. (castellà) Grandes de España, Conde de Aranda

Enllaços externs modifica