Guerra del rei Guillem

(S'ha redirigit des de: Guerra del rei William)

La Guerra del rei Guillem (1689-1697) va ser una guerra lliurada a Amèrica entre França i Anglaterra, amb l'objectiu d'aturar l'expansió colonial francesa i disputar el seu domini dels mars i del comerç.

Infotaula de conflicte militarGuerra del rei Guillem
Guerra dels Nou Anys Modifica el valor a Wikidata

Louis de Buade de Frontenac, governador de Nova França, refusava les demandes de rendició angleses durant la Batalla de Quebec (1960).
Tipusconflicte i guerra Modifica el valor a Wikidata
Data1689 – 1697
EscenariAmèrica del Nord
LlocAmèrica del Nord Modifica el valor a Wikidata
ResultatTractat de Rijswijk
Statu quo ante bellum
ConseqüènciaTractat de Rijswijk Modifica el valor a Wikidata
Bàndols
Regne de França Regne de França
Nova França Nova França
Primeres Nacions aliades
Anglaterra Regne d'Anglaterra
Amèrica britànica Amèrica britànica
Confederació Iroquesa
Comandants
Regne de França Compte de Frontenac Anglaterra Sir William Phips
Anglaterra Edmund Andros

Antecedents modifica

Des 1662, amb la venda de Dunkerque,[1] Anglaterra va abandonar el seu objectiu comercial i marítim en l'escenari europeu i colonial, molestant molt als holandesos, i principalment al seu stadhouder, Guillem d'Orange, qui després arribaria, el 1688, a convertir-se en rei d'Anglaterra, Escòcia i Irlanda.[2] Aquest guardava un odi acèrrim a Lluís XIV, el qual havia envaït el seu país natal i l'havia vençut innombrables vegades. En iniciar el seu regnat a Anglaterra, es va proposar fermament fer la guerra a França, per obtenir nous guanys colonials, els quals per cert eren molt menors als guanys dels francesos.

La guerra modifica

Lluís XIV va llançar un atac directe i va incendiar diversos llocs en l'àrea de Nova York, Guillem va respondre amb un atac a la península d'Acàdia,[2] on els pescadors francesos anaven a pescar però va fracassar, degut a un contraatac dels vaixells francesos, que rondaven per aquelles costes. Cap a la dècada de 1690, els atacs francesos al Canal de la Mànega es van fer molt intensos, de manera que la majoria d'atacs a les colònies planejats pels anglesos, com per exemple, la invasió del Canadà francès, van ser posposats.

Conseqüències modifica

Al final de la guerra, Anglaterra no s'havia expandit en absolut i la França de Lluís XIV tampoc, però el seu regne ja no era la indiscutible potència dels mars que havia estat, tot i que va conservar la seva influència en el Mediterrani, ja que aquesta guerra del Rei Guillem, contrapartida de la Guerra de la Lliga d'Augsburg a Europa, va tenir com a conseqüència que el nombre de vaixells anglesos va augmentar, així com el nombre dels seus futurs contrabandistes.

Referències modifica

  1. «Correspondence and papers of the first Duke of Ormonde, chiefly on Irish and English public affairs: ref. MS. Carte 218, fol(s). 5 – date: 26/12/1662» (Description of contents of carte papers). Oxford University, Bodleian Library, Special Collections and Western Manuscripts: Carte Papers, 2006. [Consulta: 17 octubre 2007].[Enllaç no actiu]
  2. 2,0 2,1 Baker, Emerson W.; Reid, John G. The New England Knight: Sir William Phips, 1651–1695. Toronto: University of Toronto Press, 1998, p. 84. ISBN 978-0-8020-0925-8. OCLC 222435560. 

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica