Guilhem de la Tor

Guilhem de la Tor (fl. ...1216-1233...) fou un trobador occità que va desenvolupar la seva activitat literària a Itàlia (en occità). Se'n conserven catorze composicions.

Infotaula de personaGuilhem de la Tor
BnF ms. 12473 fol. 117v - Guilhem de la Tor (1).jpg
BnF ms. 12473 fol. 117v; cançoner K Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1216 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort1233 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (16/17 anys)
Activitat
OcupacióTrobador i compositor Modifica el valor a Wikidata

VidaModifica

Segons la seva vida, Guilhem de la Tor era originari del Perigord. "La Tor" pot referir-se a un castell desaparegut de la localitat de La Tor-Blancha (Dordonya). La primera composició datable sembla La Treva entre 1216 i 1220. La cançó on elogia Giovanna d'Este (236,2 Canson ab gais motz plazens) és la que es pot datar més tard, el 1233.

Les seves composicions no es poden considerar d'un gran valor literari.[1] Té un interès històric i social l'anomenada La Treva (236,5a Pos n'Aimerics a fait far mesclança e batailla), on elogia les dames i pretén fer les paus en una disputa entre Selvaggia i Beatrice di Oramala, filles de Conrad Malaspina, que es disputarien sobre qui era més cortès. Aquesta poesia seria una continuació d'una poesia d'Aimeric de Peguilhan (al·ludit en el primer vers), no conservada.

També té interès la vida, on explica la història (no real) de l'amor per la seva dona, dona d'un barber que hauria raptat i dut a Como. En morir la dama, Guilhem embogí i anà cada dia durant deu dies a la tomba a parlar i besar i abraçar la seva dona demanant-li que li parlés. Després de buscar un mag que li oferís una solució per ressuscitar-la, quan la solució que li havia ofert un xarlatà no donà resultats, es va deixar morir.[2] El redactor de la vida es podria haver inspirat en el partimen amb Sordel on es planteja si seria millor morir o continuar vivint després que morís l'amada (236,012 = 437,38 Uns amics et un' amia). Una de les dames que hauria de jutjar sobre aquest tema és Cuniza da Romano; el text seria anterior a 1226, quan Sordello raptà aquesta dama.

Guilhem tenia simpaties pels gibel·lins. En el sirventès contra Ponzio Amato di Cremona, güelf i podestà de diverses ciutats, deforma el seu nom occità (Ponç Amat de Cremona) en Porc Armat de Cremona.

ObraModifica

 
BnF ms. 854 fol. 131v; cançoner I

Se'n conserven catorze composicions: vuit cançons, un descort, dos sirventesos, dos debats i La Treva.

CançonsModifica

  • (236,1)[3] Bona ventura mi veigna
  • (236,2) Canson ab gais motz plazens
  • (236,4) Ges cil que·s blasmon d'amor
  • (236,5) Plus qe las domnas, q’eu aug dir
  • (236,5a) Pos n'Aimerics a fait far mesclança e batailla (La Treva)
  • (236,6) Quant hom regna vas cellui falsament
  • (236,7) Qui sap, sofrent, esperar
  • (236,9) Si mos fis cors fos de fer
  • (236,10) Una, doas, tres e quatre

PartimentsModifica

  • (236,8 = 250,1) Seigner n'Imbertz, digatz vostr’escienssa (partimen amb un personatge no plenament identificat però que podria ser Uberto II di Biandrate)[4]
  • (236,12 = 437,38) Uns amics et un' amia (partimen amb Sordello)

SirventesosModifica

  • (236,3) De saint Martin me clam a saint Andreu (sirventès contra els rics malvats)
  • (236,11) Un sirventes farai d'una trista persona (sirventès contra Ponzio Amato di Cremona)

DescortModifica

  • (236,3a) En vos ai [...] mesa

ReferènciesModifica

  1. Riquer, Los trovadores, p. 1171. S'indica, per exemple, que una de les seves composicions és un plagi d'una de Guillem de Berguedà
  2. Edició de la vida, amb traducció a l'espanyol, a Riquer, Los trovadores, p. 1172-3
  3. Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.
  4. Vegeu el comentari a http://www.rialto.unina.it/GlTor/236.8(Negri).htm

BibliografiaModifica

EdicionsModifica

  • Negri, Antonella. Le liriche del trovatore Guilhem de la Tor, Rubbettino Editore, 2006

RepertorisModifica

  • Guido Favati (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 324
  • Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 120-122 [Reproducció de la vida, amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners I i K]
  • Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle : Niemeyer, 1933 [Guilhem de la Tor és el número PC 236]

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica