Guillaume Rémy

Guillaume Rémy
Biografia
Naixement	(fr) Guillaume Antoine Rœmy ; 26 agost 1856 ; Ougrée (Bèlgica)
Mort	16 juny 1932 (75 anys); Nantes (França)
Formació	Conservatori Reial de Lieja ; Conservatoire de Paris
Activitat
Ocupació	violinista
Ocupador	Conservatoire de Paris (1896–1929)
Gènere	Música clàssica
Instrument	Violí
Premis
	Cavaller de la Legió d'Honor ;

Guillaume Rémy (Ougrée, 26 d'agost de 1856 - Nantes, 16 de juny de 1932) va ser un violinista i professor belga.

Biografia

Guillaume Antoine Rémy va ser un violinista i professor belga. Va ser company d'estudis d'Eugène Ysaÿe al Conservatori de Lieja^[1] on va estudiar violí amb Désiré Heynberg (1831-1897); després va estudiar amb Hubert Leonard i Lambert Massart al Conservatori de París. Va completar els estudis amb un premi Prix el 1873 ex aequo amb Ysaÿe. Va estar actiu a França al pas del segle xix al segle xx. Va començar la seva carrera com a espatlla de l'orquestra d'Édouard Colonne. Juntament amb el seu company belga Martin Pierre Marsick,^[2] va ser professor del Conservatori de París. Hi va ensenyar des del 1896 (succeint a Jules Auguste Garcin) fins al 1930.

Entre els seus alumnes destaquen les figures de Sven Kjellström, Samuel Dushkin, Joseph Calvet, Sophie Carmen Eckhardt-Gramatté, Daniel Guilet, Luis Antón, Marcel Reynal i Henri Merckel. Va realitzar activitats de música de cambra en diverses formacions i com a solista va col·laborar amb diversos compositors.

En entrar en contacte amb el cercle de compositors franco-belgues residents a París al començament del segle xx, Rémy va participar en nombroses estrenes, incloses composicions de César Franck,^[3] Ernest Chausson, Gabriel Fauré Plantilla:Nectoux Camille Saint-Saëns.Plantilla:Teller Ratner En alguns casos va substuir el company Eugène Ysaÿe a l'últim moment. Va ser el dedicatori o primer intèrpret d'obres de violí de Charles Lefebvre, Blair Fairchild, Pablo de Sarasate, Narcisse-Augustin Lefort, Georges Hüe, René de Boisdeffre, Laura Netzel.

Va morir el 1932.^[4]

Estrenes

1880. César Franck, Quintet en fa menor per a piano i corda (publ. 1879); primera actuació a París el 17 de gener de 1880, amb Armand Marsick (1er violí), Guillaume Rémy (2n violí), Louis Van Waefelghem (viola), Richard Loys (violoncel), Camille Saint-Saëns (piano).
1882. Ernest Chausson, Trio en Sol menor per a piano, violí i violoncel op. 3 (1881); primera actuació el 8 d'abril de 1882 a la «Société Nationale de Musique» de París, amb André Messager (piano), Guillaume Rémy (violí), Jules Delsart (violoncel).
1887. Gabriel Fauré, Quartet n. 2 per a piano, violí, viola i violoncel en sol menor op. 45 (1885-86); primera actuació el 22 de gener de 1887 a París (Société Nationale de Musique), Gabriel Fauré (piano), Guillaume Rémy (violí), Louis Van Waefelghem (viola), Jules Delsart (violoncel).
1898. Camille Saint-Saëns, Barcarolle per a violí, violoncel, harmònium i piano, op. 108 (1898); primera actuació a (La Trompette) París el 18 de maig de 1898, amb Guillaume Rémy (violí), Jiles Delsart (violoncel), Camille Saint-Saëns (harmonium), Louis Diémer (piano).

Referències

↑ Stockhem, 1990, p. 66.
↑ Stowell, 1992, p. 65.
↑ Lekeu, 1993, p. 124.
↑ Diversos textos porten la data de 1923

Bibliografia

Le Guide musical. Maurice Kufferath, vol. 42, 1896, pàg. 710.
Clerjot, Maurice. Essai de Philosophie Instrumentale - L'Art du Violon. París: chez l'Auteur, 1907.
Ysaye, Antoine. Eugène Ysaye, sa vie —son oeuvre– son influence, d'après les documents recueillis par son fils (en francès). Brussel·les: L'Écran du Monde, 1947.
Dorian, Jean-Pierre (ed.); Thibaud, Jacques. Un violon parle, souvenirs de Jacques Thibaud recueillis par Jean-Pierre Dorian (en francès). París: Éditions du Blé Qui Lève, 1947.
Flesch, Carl. Erinnerungen eines Geigers (en alemany). Zuric,: Atlantis, 1960. OCLC 462393110.
Stockhem, Michel. Eugène Ysaÿe et la musique de chambre (en francès). Lieja: Pierre Mardaga, 1990, p. 66. ISBN 9782870093993.
Stowell, Robin. The Cambridge Companion to the Violin (en anglès). Cambridge (Regne Unit): Cambridge University Press, 1992, pàg. 65. ISBN 978-0521399234.
Lekeu, Guillaume; Verdebout, Luc (ed.). Correspondance (en francès). Lieja: Mardaga, 1993, p. 124. ISBN 2-87009-557-0.
Teller Ratner, Sabina. Camille Saint-Saëns, 1835-1921 : a thematic catalogue of his complete works [Camille Saint-Saëns, 1835-1921: Un catàleg temàtic de les seves obres completes, volum I, Les obres instrumentals] (en anglès). volum 1: The Instrumental Works. Oxford: Oxford University Press, 2002-, p. 207-208. ISBN 0-19-816320-7.
Nectoux, Jean Michel. Gabriel Fauré: les voix du clair-obscur. París: Flammarion, 1990. ISBN 2-08-066291-0.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guillaume Rémy

[FOOTNOTEStockhem199066-1] Stockhem, 1990, p. 66.

[FOOTNOTEStowell199265-2] Stowell, 1992, p. 65.

[FOOTNOTELekeu1993124-3] Lekeu, 1993, p. 124.

[Rémy,_VI-4] Diversos textos porten la data de 1923

[1]

[2]

[3]

[4]