Martin Pierre Marsick

músic belga

Martin Pierre Marsick (Lieja, 9 de març de 1847 París, 21 d'octubre de 1924) va ser un violinista, compositor i professor belga.

Infotaula de personaMartin Pierre Marsick
MartinMarsick.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 març 1847 Modifica el valor a Wikidata
Lieja (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 octubre 1924 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCimetière de Robermont (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatoire de Paris
Conservatori Reial de Lieja Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor, pedagog musical i professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsLambert Massart i Hubert Leonard Modifica el valor a Wikidata
AlumnesGeorge Enescu, Adolf Rebner i Jacques Thibaud Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: fec45cb8-87b4-4342-91a4-d450500af9a7 Discogs: 5407075 IMSLP: Category:Marsick,_Martin_Pierre Modifica el valor a Wikidata

El seu violí va ser fet per Antonio Stradivari el 1705 i des de llavors es coneix com a "Ex Marsick Stradivarius". Va ser l'instrument de David Oistrakh de 1966 a 1974. El nebot de Marsick, Armand Marsick, fill del seu germà Louis François, va ser un violinista important del segle XX.

El 1854, Marsick, de set anys d'edat, va ser admès al "Royal Conservatory of Music" de Lieja per estudiar violí amb Désiré Heynberg (1831–1898). Es va graduar amb la medalla d'or el 1864 i va continuar els seus estudis a Brussel·les amb Hubert Leonard i es va convertir en l'alumne de Lambert Massart al Conservatori de París el 1868.

En 1871, Marsick es va unir a la recentment creada Societat Nacional de Música de París i també va fundar un quartet de cordes. Entre els anys 1875 i 1895 va actuar en concerts en col·laboració amb els principals directors de París, Charles Lamoureux, Jules Pasdeloup i Édouard Colonne, alhora que va recórrer la resta d'Europa i els Estats Units. Va tocar amb Joseph Joachim i en un trio amb el violoncel·lista Anatoliy Brandukov i el pianista von Pachmann.

Des del 1892 fins al 1900 va ser professor al Conservatori de París, on els seus estudiants van incloure a Carl Flesch, Jacques Thibaud, Jakob Grün i George Enescu. El 1900 va abandonar a la seva esposa Berthe Marsick, Mollot (1848-1923; amb la que s'havia casat el 1872; es va divorciar del 1910) i va fugir a l'exterior amb una dona casada. Tot i que la dona va tornar a viure amb el seu marit, i Marsick va tornar a París el 1903, la seva carrera professional no es va recuperar de l'escàndol i va morir a la pobresa.

ReferènciesModifica