Guillem Garganta i Calbó

Compositor/a de sardanes

Guillem Garganta i Calbó (Barcelona, 19 de maig de 1886 - Desembre de 1973)[1][2] pianista i compositor.

Infotaula de personaGuillem Garganta i Calbó
Biografia
Naixement19 maig 1886 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mortdesembre 1973 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata

Va esdevenir pianista i va realitzar els seus primers estudis musicals amb els mestres Lluís Millet i Pagès i A. Quintas.

Es va traslladar el 1911 a França per continuar els seus estudis amb la pianista Blanca Selva. Durant la dècada de 1910 va ser director de diversos orfeons i escoles. També va fer nombrosos recitals com a pianista, actuant en diverses ocasions amb les associacions de música de Madrid, Barcelona i Societats Filharmòniques de les principals capitals.

Va col·laborar amb els mestres Eduard Toldrà, Joan Massiá, Costa, Juan Manén, Gaspar Cassadó, Sala, Britt, Plantada, i altres, així com amb les agrupacions Quartet Renaixement i Sextet Granados, amb què va fer nombrosos concerts.

Va formar duo a dos pianos amb Pedro Vallribera, participant a les Sessions Bach de Barcelona.

També va actuar el 1915 en un trio amb Joan Massiá i Josep Ricart Matas, interpretant diversos concerts al Cercle de Belles Arts de Barcelona, i en un altre duo amb Joan Massià. El 1928 va ocupar la plaça de professor de Piano al Conservatori del Liceu de Barcelona. Fundà l'Escola Blanca Selva, de la qual fou professor.

Bibliografia modifica

  • SOBRINO, Ramón. « Garganta i Calbó, Guillem», Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Vol. 5. Madrid: SGAE, 1999, p. 516. ISBN 84-8048-308-3.

Referències modifica

  1. «Registre de naixements. Any 1886. Registre núm.2683. Jujat 2San Pedro". (pdf pàg.15)» (en castellà). Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 19-05-1886. [Consulta: 7 març 2023].
  2. «esquela de Guillem Garganta i Calbò». La Vanguardia, 22-12-1973, pàg. 36.