Gaspar Cassadó i Moreu

músic espanyol

Gaspar Cassadó i Moreu (Barcelona, 5 d'octubre de 1897[1]Madrid, 24 de desembre del 1966) fou un violoncel·lista i compositor.[2]

Infotaula de personaGaspar Cassadó i Moreu
Biografia
Naixement5 octubre 1897 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort24 desembre 1966 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióAccademia Musicale Chigiana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor, pedagog musical i violoncel·lista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorHochschule für Musik und Tanz Köln Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica contemporània i música clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsPau Casals i Defilló Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVioloncel Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm5772552 Musicbrainz: 71271d27-f3ed-4c3e-a4da-9e3a0927b2ce Discogs: 872571 IMSLP: Category:Cassadó,_Gaspar Allmusic: mn0001614895 Modifica els identificadors a Wikidata

El seu fons personal es conserva a la Universitat de Tamagawa (Tòquio) --Cassadó s'havia casat amb la pianista japonesa Chieko Hara, amb qui actuà nombroses vegades: el fons porta el nom “Gaspar Cassadó & Chieko Hara Collection”-- i el de la família es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

VidaModifica

InicisModifica

Fou el tercer de cinc fills (Agustí, David, Gaspar, Montserrat i Josep) del matrimoni entre els mataronins Joaquim Cassadó, compositor i mestre de capella de la Basílica de la Mercè de Barcelona, i d'Agustina Moreu i Fornells, germana de qui va ser l'amor impossible d'Antoni Gaudí, Josepa Moreu i Fornells. Va ser inscrit amb els noms de Gaspar David Ramon Cassadó i Moreu.[1]

A Barcelona començà als 5 anys a estudiar música amb el seu pare i als 7 anys a estudiar el violoncel amb el mestre Dionisio March de la mateixa capella de Nostra Senyora de la Mercè que dirigia el seu pare. Estiuejaven a la finca familiar dels Moreu de Santa Elena d'Agell.

La seva mare era una dona de gran caràcter i empenta que sabé entendre el caràcter artístic del seu marit i l'ajudà a criar una família des de les precàries circumstàncies que representava viure de la música. La família Cassadó fundà "Cassadó & Moreu", un dels primers negocis de pianos de Barcelona, que estava situat al Passeig de Gràcia 128.

El seu germà gran, Agustí Cassadó i Moreu demostrava també grans dots en el violí. El talent dels seus fills i la seva inquietud per ampliar els seus coneixements en el camp de la composició dugué al pare de família a traslladar-se amb els seus dos fills a París l'any 1907. Van finançar els seus estudis a la capital francesa amb una beca que aconseguiren de l'Ajuntament de Barcelona.

ParísModifica

Una vegada arribat a París establí contacte amb Pau Casals, el qual fou difícil de convèncer. El gran virtuós de l'època, en la plenitud de la seva carrera estava constantment de gira, però no dubtà un sol moment en prendre a Cassadó com a deixeble després d'escoltar-lo.

Durant aquella primera dècada del segle xx, París mantenia la seva capitalitat cultural d'Europa. Era el moment àlgid de les carreres compositives de Claude Debussy i de Maurice Ravel, al costat d'un jove Satie i dels ballets russos de Diàguilev. Manuel de Falla també es trobava a París en aquesta època, amb el compositor italià Alfredo Casella, Isaac Albéniz, Joaquín Turina i Ricard Viñes, el gran pianista del moment.

Amb l'impuls del seu pare i amb el seu inusual talent musical com a carta de presentació, el jove Gaspar Cassadó s'introduí molt aviat en els cercles musicals de París. Feu estudis d'harmonia i composició amb Maurice Ravel i es convertí en un gran amic dels ja anomenats Manuel de Falla, Casella i Viñas.

Cassadó fou el violoncel·lista que més temps estudià amb Pau Casals.

El 1914 comença la Primera Guerra Mundial i també mor víctima d'una epidèmia el seu germà Agustí. Torna a Barcelona des d'on es dedica a fer concerts per les principals societats filharmòniques d'Espanya. Moltes vegades va fer concerts amb l'exímia pianista Alicia de Larrocha (el primer piano que va tenir Alicia de Larrocha era de la firma Cassadó & Moreu). Va contraure matrimoni amb una pianista japonesa.

Inici carrera internacionalModifica

El 1918 es pot considerar l'any d'inici de la seva carrera internacional amb concerts a França i Itàlia mitjançant de la seva amistat amb Alfredo Casella (1883-1947).

El 1920 realitza la seva primera gira per Amèrica, concretament a l'Argentina tenint com acompanyant al piano en José Maria Franco y de Bordons.

La primera obra pròpia que es coneix que estrenà fou "La filadora, el rellotge i el galan" el 1922. A partir d'aquest moment, la composició forma part del desenvolupament de la seva personalitat creativa i compagina la interpretació i la composició durant gran part de la seva vida.

A la fi de la Primera Guerra Mundial, va fer una gran carrera com a solista actuant per tot el món. Va participar com a jurat en concursos internacionals. També a Barcelona va dedicar-se a professor del seu instrument tenint entre els seus alumnes els que després serien uns grans violoncel·listes en Ricard Boadella i Sanabra i en Lluís Millet i Farga, aquest era nebot de Lluís Millet i Pagès.[3]

En els anys trenta es va traslladar a Florència. A partir del 1946 fou professor de l'Accademia Chigiana de Siena i des del 1958, de la Staatliche Hochschule für Musik de Colònia. En 1958 va ser també un dels fundadors del "Curso de música española Música en Compostela" a Santiago de Compostel·la.

Com a compositor, va ser autor de peces per a violoncel, concerts, música de cambra, oratoris i va fer una gran quantitat de transcripcions per a violoncel. El fons de la família Cassadó es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

A Florència, des del 1969, cada dos anys se celebra el concurs internacional de violoncel Gaspar Cassadó.

Va escriure una sardana: Vilassar de Mar.

Engany musicalModifica

Durant molt de temps es va considerar com seva una Toccata de "Girolamo Frescobaldi".[4]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1897, número de registre 6684.
  2. «Els intèrprets catalans». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Abril 2013].
  3. Enciclopèdia Espasa Apendix núm. 7, pàgs. 486-87 (ISBN 84-239-4577-4)
  4. Cassadó i Frescobaldi

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gaspar Cassadó i Moreu