La Fenice

teatre operístic

La Fenice és un dels teatres operístics més famosos d'Europa ubicat a Venècia, Itàlia. Moltes de les òperes més famoses s'han estrenat en aquest coliseu de la veu.[1]

Infotaula edifici
Infotaula edifici
La Fenice
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom en la llengua original(it) Gran Teatro La Fenice Modifica el valor a Wikidata
Epònimfènix Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusTeatre d'òpera Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteGiovanni Antonio Selva
Giovanni Battista Meduna: reconstrucció
Tommaso Meduna: reconstrucció Modifica el valor a Wikidata
Construcció1792 Modifica el valor a Wikidata
Obertura16 maig 1792 Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1789 Architectural design competition for La Fenice (en) Tradueix
abril 1790 inici de construcció
1836 incendi
1837 reconstrucció
1937 reconstrucció, Arquitecte: Eugenio Miozzi
1996 incendi
29 gener 1996 incendi
Causat per: incendi
2003 reconstrucció Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicteatre a la italiana Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaVenècia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSan Marco Modifica el valor a Wikidata
Map
 45° 26′ 01″ N, 12° 20′ 02″ E / 45.4337°N,12.3339°E / 45.4337; 12.3339
Activitat
Propietat deVenècia Modifica el valor a Wikidata
Capacitat màxima1.244 Modifica el valor a Wikidata
OcupantLa Fenice Modifica el valor a Wikidata
Lloc webteatrolafenice.it Modifica el valor a Wikidata
L'interior de La Fenice el 1837

Història

modifica

El 1774, el Teatro San Benedetto, el teatre més important de Venècia amb més de quaranta anys d'història, fou destruït per un incendi. Poc després de la seva reconstrucció sorgí una disputa legal entre la companyia que l'administrava i els propietaris, la família Venier. Van guanyar els Venier, i fou per aquesta raó que la companyia decidí construir pel seu compte un nou teatre en el Camp de Sant Fantin.

Les obres s'iniciaren en juny de 1790, i acabaren en maig de 1792. El nou teatre fou nomenat La Fenice per honrar el ressorgiment de la companyia, primer de les seves cendres, i després del seu trasllat. La Fenice s'inaugurà el 16 de maig de 1792 amb una òpera de Giovanni Paisiello, I Giuochi d'Agrigento.

Ja a començaments del segle xix la reputació de La Fenice era elevada. Rossini, Bellini i Donizetti, entre molts altres, produïren en aquest teatre algunes sobres importants.

Al desembre de 1836, el foc ensorrà l'edifici, que fou ràpidament reconstruït, reobrint les portes el 26 de desembre de 1837.

El 1884 s'inicià la col·laboració amb Verdi: Ernani, Attila, Rigoletto, La Traviata i Simon Boccanegra se sentiren per primer cop en l'emblemàtic teatre.

Durant la Primera Guerra Mundial, La Fenice fou tancada, i quan reinicià les seves activitats, ho va fer a gran escala: s'inicià el primer Festival Internacional de Música Contemporània. Arribaren a la ciutat compositors com Stravinski o Britten. Més endavant, Berio, Nono i Bussotti.

El 29 de gener de 1996 un altre incendi destruí el teatre per complet. El foc, segons un judici duit a terme, fou provocat per uns electricistes descontents amb la companyia. Però gràcies a importants subvencions (entre elles les del Gran Teatre del Liceu de Barcelona), el treball de reconstrucció s'inicià el 2001, i el teatre reobrí el dia 14 de desembre de 2003, amb un concert on s'interpretaren obres de Beethoven, Wagner i Stravinski. La reconstrucció fou deixada a càrrec de l'arquitecte Aldo Rossi, que respectà l'estil original del segle xix.[2]

Debuts de cantants

modifica

En aquest teatre debutà amb gran èxit la soprano espanyola Benita Moreno (1792-1872).

Algunes estrenes absolutes

modifica

En la ficció

modifica

Mort a La Fenice, la primera de les novel·les de la sèrie policíaca de l'inspector Guido Brunetti, de Donna Leon, té per escenari el teatre venecià.[3]

Referències

modifica
  1. «La Fenice | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 novembre 2020].
  2. «Storia. Inaugurazione» (en italià). Gran Teatro La Fenice. [Consulta: 29 novembre 2020].
  3. «Mort a La Fenice». Visat. Pen Català. [Consulta: 29 novembre 2020].

Enllaços externs

modifica