Intolleranza 1960
Intolleranza 1960 és una òpera en dos actes amb música de Luigi Nono i llibret del mateix compositor a partir d'una idea d'Angelo Maria Ripellino.[1] Fan servir documents històrics i textos poètics de Julius Fučík (Reportage unter dem Strang geschrieben),[2] La question de Henri Alleg i introducció de Jean-Paul Sartre, La llibertat de Paul Éluard,[3] La nostra marxa de Vladímir Majakovski i A la posteritat de Bertolt Brecht. L'obra dura uns 75 minuts.
| Forma musical | òpera  |
|---|---|
| Compositor | Luigi Nono |
| Llibretista | Luigi Nono |
| Llengua del terme, de l'obra o del nom | Italià |
| Basat en | diversos documents |
| Creació | 1960 |
| Data de publicació | segle XX |
| Gènere | Òpera |
| Parts | 2 |
| Personatges | A Migrant (en)  , A Torture Victim (en) , A Woman (en) , An Algerian (en) , Four Policemen (en) i Migrant's Companion (en) |
| Estrena | |
| Estrena | 13 d'abril de 1961 |
| Escenari | La Fenice de Venècia, |
 | |
L'òpera es va estrenar el 13 d'abril de 1961 al teatre La Fenice de Venècia, amb la direcció de Bruno Maderna i els cantants Petre Munteanu i Italo Tajo.
Entorn modifica
Intolleranza 1960 va ser el primer treball de Luigi Nono en format d'òpera i és una violenta protesta contra la intolerància, l'opressió i la violació de la dignitat humana. L'any del títol es refereix al moment de l'origen del treball. Va ser encarregada per a la Biennal de Venècia de 1961 pel seu director Mario Labroca. Bruno Maderna en va estrenar el primer acte el 13 d'abril de 1961 al Teatre La Fenice de Venècia. El famós pintor radical Emilio Vedova, amic de Nono va fer el disseny escènic. L'estrena va ser interrompuda per neofeixistes, que van cridar «viva la policia!» durant l'escena de la tortura. Els oponents de Nono ho van acusar d'enverinar la música italiana.[4] Nono va revisar el treball en una versió d'un acte que fou estrenada el 1974.[5]
Personatges modifica
| Paper | Tessitura | Estrena[6] 13 d'abril de 1961 (Dir.: Bruno Maderna) |
|---|---|---|
| Un refugiat | tenor | Petre Munteanu |
| La seva parella | soprano | Catherine Gayer |
| Una dona | contralt | Carla Henius |
| Un algerí | baríton | Heinz Rehfuss |
| Un torturat | baix | Italo Tajo |
| Quatre policies | actors | |
| Cor de miners, torturats, presoners, refugiats, algerians, grangers | ||
Argument modifica
El protagonista és un refugiat que es desplaça cap al sud d'Itàlia buscant feina i s'enfronta a protestes, arrests i tortures. És confinat en un camp de concentració on experimenta totes les emocions humanes. Aconsegueix fugir i descobreix que la seva llar està a tot arreu.
Enregistraments modifica
Referències modifica
- ↑ Ripellino va publicar "Mayakovsky and the Russian avant-garde theater" en 1959.
- ↑ Dietz, Berlin, 1948. F. Rausch, Translator
- ↑ Nono va fer servir els versos 7, 8, 4, 16 i 19
- ↑ Matthew Boyden, Nick Kimberley, Joe Staines: The Rough Guide to Opera, Rough Guides, 3a edició, 2002, p. 550
- ↑ 5,0 5,1 Hodges, Nicolas, "Record Review" of Luigi Nono's Intolleranza 1960 and Prometeo (juliol 1996). Tempo (New Ser.), núm.197: pàgines 50-51.
- ↑ «Almannaco 13 d'april de 1961» (en italià). AmadeusOnline. Arxivat de l'original el 11 d’agost 2014. [Consulta: 30 agost 2010].
Enllaços externs modifica
- Intolleranza 1960 Arxivat 2017-12-01 a Wayback Machine. informació exhaustiva sobre l'obra al web del Teatro La Fenice de Venècia (PDF).