Teatro San Benedetto

El Teatro San Benedetto va ser un teatre de Venècia particularment destacat en la vida operística de la ciutat al segle xviii i principis del xix. Va veure les estrenes de més de 140 òperes, incloent L'italiana in Algeri de Rossini i fou el teatre escollit per a la presentació de les òperes serioses fins que es va construir La Fenice el 1792.

Infotaula edifici Teatro San Benedetto
Dades
Tipus	Teatre d'òpera i sala de cinema
Arquitecte	Pietro Checchia
Construcció	1755
Obertura	1755
Cronologia
1773	incendi
1937	reconstrucció
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Venècia (Itàlia)
Localització	Salizzada de la Chiesa o del Teatro, San Marco 3997/a, 30124 Venezia VE
45° 26′ 07″ N, 12° 19′ 59″ E

Història

El teatre, petit i elegant, va ser construït per Michele Grimani en un terreny propietat de la família Venier. Va ser inaugurat el 26 de desembre de 1755 amb una representació de l'òpera de Gioacchino Cocchi Zoe. El 1766 la propietat del San Benedetto va passar dels Grimani a un consorci de famílies patrícies de Venècia que havien estat titulars de llotges en el teatre. El disseny original del teatre va ser circular. No obstant això, es va reconstruir en la forma tradicional de ferradura després d'un incendi el 1773. El 1786, el consorci de propietaris va haver de cedir el teatre a la família Venier després d'una demanda, i més tard van construir La Fenice. El teatre llavors es va convertir en el Teatro Venier (o Teatro Venier a San Benedetto). El 1810, la propietat va passar a l'empresari Giovanni Gallo, i durant un temps va ser conegut com el Teatre Gallo. Els seus fills, que havien heretat el teatre el 1847, el van rebatejar com a Teatro Rossini el 1868 en honor de Gioachino Rossini, les òperes del qual L'italiana in Algeri i Eduardo e Cristina s'hi havien estrenat durant el segle, però per llavors els seus dies de glòria com a teatre d'òpera s'havien acabat.

En 1937 l'edifici es va remodelar completament com a cinema, el Cinema Rossini, amb una nova façana de l'arquitecte italià Carlo Scarpa. El cinema va tancar el 2007.

Estrenes absolutes

Zoe de Gioacchino Cocchi, 1755 L'Angelica de Francesco Brusa, 1756 La Semiramide riconosciuta de Francesco Brusa, 1756 Catone in Utica de Vincenzo Legrenzio Ciampi, 1756 Adriano in Siria de Francesco Brusa, 1757 Sesostri de Baldassare Galuppi, 1757 Nitteti de Johann Adolf Hasse, 1758 Gianguir de Vincenzo Legrenzio Ciampi, 1759 La clemenza di Tito de Giuseppe Scarlatti, 1760 Olimpiade de Gregorio Sciroli, 1760 Artaserse de Gian Francesco de Majo, 1762 Antigono de Baldassare Galuppi, 1762 Alessandro Severo d'Antonio Sacchini, 1763 Merope de Gaetano Latilla, 1763 Adriano in Siria de Pietro Alessandro Guglielmi, 1765 Artaserse de Giuseppe Ponzo, 1766 L'Olimpiade de Francesco Brusa, Pietro Alessandro Guglielmi e Antonio Gaetano Pampani, 1767 Il re pastore de Pietro Alessandro Guglielmi, 1767 Ezio de Ferdinando Bertoni, 1767 Antigono de Gian Francesco de Majo, 1767 Arsace de Carlo Franchi, 1768 Il Demetrio d'Antonio Gaetano Pampani, 1768 Alessandro in Armenia de Giovanni Battista Borghi, 1768 Demofoonte de Josef Mysliveček, 1769 Alessandro Severo d'Antonio Sacchini, 1769 Ezio de Gian Francesco de Majo, 1769 Cajo Mario de Pasquale Anfossi, 1770 Didone abbandonata de Gian Francesco de Majo, 1770 Vologeso de Giuseppe Colla, 1770 Siroe de Giovanni Battista Borghi, 1771 Adriano in Siria d'Antonio Sacchini, 1771 Il matrimonio per astuzia d'Andrea Luchesi, 1771 Andromaca de Ferdinando Bertoni, 1771 Artaserse de Vincenzo Manfredini, 1772 Ezio de Giuseppe Gazzaniga, 1772 Motezuma de Baldassare Galuppi, 1772 Merope de Giacomo Insanguine, 1772 Antigono de Pasquale Anfossi, 1773 Solimano de Johann Gottlieb Naumann, 1773 Ricimero de Giovanni Battista Borghi, 1773 La villanella inconstante de Johann Gottlieb Naumann, 1773 La clemenza di Tito de Josef Mysliveček, 1774 Ipermestra de Johann Gottlieb Naumann, 1774 Olimpiade de Pasquale Anfossi, 1774 Demofoonte de Giovanni Paisiello, 1775 Artaserse de Giovanni Battista Borghi, 1775 Aristo e Temira de Ferdinando Bertoni, 1776 Orfeo ed Euridice de Ferdinando Bertoni, 1776 Antigona de Michele Mortellari, 1776 Creonte de Dmytro Stepanovyč Bortnjans'kyj, 1776 Telemaco ed Eurice nell'isola di Calipso de Ferdinando Bertoni, 1776 Eumene de Giovanni Battista Borghi, 1777 Caio Mario de Carlo Monza, 1777 Alessandro nell'Indie de Luigi Marescalchi, 1778 Vologeso re de' Parti de Giacomo Rust, 1778 La Circe de Josef Mysliveček, 1779

Adriano in Siria de Felice Alessandri, 1779 Armida abbandonata de Ferdinando Bertoni, 1780 Giulia Sabino de Giuseppe Sarti, 1781 Cajo Mario de Ferdinando Bertoni, 1781 Arbace de Giovanni Battista Borghi, 1782 Artemisia de Giuseppe Callegari, 1782 Zamira de Pasquale Anfossi, 1782 Attalo, re di Bitinia de Giuseppe Sarti, 1782 Piramo e Tisbe de Francesco Bianchi, 1783 Eumene de Ferdinando Bertoni, 1783 Osmane de Giuseppe Giordani, 1784 Il disertore de Francesco Bianchi, 1784 Ademira d'Andrea Luchesi, 1784 Ricimero de Niccolò Antonio Zingarelli, 1785 Alessandro nell'Indie de Francesco Bianchi, 1785 Alonso e Cora de Francesco Bianchi, 1786 Circe de Giuseppe Gazzaniga, 1786 Demofoonte de Alessio Prati, 1786 L'orfano cinese de Francesco Bianchi, 1787 Calto de Francesco Bianchi, 1788 Agesilao, re di Sparta de Gaetano Andreozzi, 1788 Arminio de Gaetano Andreozzi, 1788 Arsace de Pietro Alessandro Guglielmi, 1788 Rinaldo de Pietro Alessandro Guglielmi, 1789 Zenobia di Palmira de Pasquale Anfossi, 1789 Aspasia de Giuseppe Giordani, 1790 Teodolinda de Francesco Gardi, 1790 L'apoteosi d'Ercole de Angelo Tarchi, 1790 Angelica e Medoro de Ferdinando Bertoni, 1791 Catone in Utica de Peter Winter, 1791 Seleuco, re di Siria de Francesco Bianchi, 1791 Il sacrifizio di Creta, ossia Arianna e Teseo de Peter Winter, 1792 Aci e Galatea de Francesco Bianchi, 1792 Eugenia de Sebastiano Nasolini, 1792 Dorval e Virginia de Angelo Tarchi, 1793 Gl'innamorati de Sebastiano Nasolini e Vittorio Trento, 1793 I fratelli rivali de Peter Winter, 1793 Amore la vince de Sebastiano Nasolini, 1793 Belisa, ossia La fedeltà riconosciuta de Peter Winter, 1794

Oro non compra amore, ossia Il barone di Moscabianca de Luigi Caruso, 1794 I raggiri fortunati de Sebastiano Nasolini, 1795 La pupilla scaltra de Pietro Alessandro Guglielmi, 1795 Merope de Sebastiano Nasolini, 1796 Gl'Indiani de Sebastiano Nasolini, 1796 Zaira de Sebastiano Nasolini, 1797 Fernando nel Messico de Marcos António Portugal, 1798 Adriano in Siria de Johann Simon Mayr, 1798 Le tre orfanelle, o sia La scuola di musica de Marcello Bernardini, 1798 Melinda de Sebastiano Nasolini, 1798 Che originali! de Johann Simon Mayr, 1798 Amor ingegnoso de Johann Simon Mayr, 1798 L'ubbidienza per astuzia de Johann Simon Mayr, 1798 Non irritar le donne, ossia Il chiamantesi filosofo de Marcos António Portugal, 1798 Le quattro mogli de Gaetano Marinelli, 1799 Il contravveleno de Francesco Gardi, 1799 Bajazette de Gaetano Marinelli, 1799 Labino e Carlotta de Johann Simon Mayr, 1799 L'avaro de Johann Simon Mayr, 1799 La pazza giornata, ovvero Il matrimonio di Figaro de Marcos António Portugal, 1799 La testa riscaldata de Ferdinando Paer, 1800 La sonnambula de Ferdinando Paer, 1800 L'unione mal pensata d'Andrea Basili, 1801 Diritto e rovescio, ovvero Una della solite trasformazioni nel mondo de Francesco Gardi, 1801 Adelaide e Tebaldo de Raffaele Orgitano, 1801 Il convitato di Pietra de Francesco Gardi, 1802 I castelli in aria, ossia Gli amanti per accidente de Johann Simon Mayr, 1802 Guerra con tutti, ovvero Danari e ripieghi de Francesco Gardi, 1803 Il fiore, ossia Il matrimonio per svenimento de Ferdinando Orlandi, 1803 Pamela nubile de Pietro Generali, 1804 Elisa, ossia Il monte San Bernardo de Johann Simon Mayr, 1804 Un buco nella di porta de Francesco Gardi, 1804 La donna selvaggia de Carlo Coccia, 1813 L'italiana in Algeri de Gioachino Rossini, 1813 Clotilde de Carlo Coccia, 1815 Etelinda de Carlo Coccia, 1816 Malvina de Nicola Vaccai, 1816 L'ingenua de Giovanni Pacini, 1816 Il lupo di Ostenda, ossia L'innocenza salvata dalla colpa de Nicola Vaccai, 1818 La sposa fedele de Giovanni Pacini, 1819 Eduardo e Cristina de Gioachino Rossini, 1819 Il Ferramondo d'Antonio Buzzolla, 1836 Emma di Resburgo de Giacomo Meyerbeer, 1819 Monsieur de Chalumeaux de Federico Ricci, 1835 Ida della Torre de Alessandro Nini, 1837 Mastino I della Scala d'Antonio Buzzolla, 1841 Crispino e la comare de Federico Ricci e Luigi Ricci, 1850 I due ritratti de Luigi Ricci, 1850

Referències

• Biblioteca Nazionale Braidense (Ufficio Ricerca Fondi Musicali), Luoghi di rappresentazione: Venezia. Consultat el 9-11-2009 (en italià).
• Comune di Venezia, ExCinema Rossini, firmata la convenzione: ad aprile 2010 avvio dei lavori, nota de premsa de 22 d'abril de 2009. Consultat el 9-11-2009 (en italià).
• Feldman, Martha: Opera and sovereignty: transforming myths in eighteenth-century Italy. University of Chicago Press, 2007, p. 390. ISBN 0-226-24113-0
• Talbot, Michael: «Grimani» en The New Grove Dictionary of Music and Musicians ed. Stanley Sadie. Londres: MacMillan, 2001 [1980].