Obre el menú principal

Teatro San Benedetto

El Teatro San Benedetto va ser un teatre de Venècia particularment destacat en la vida operística de la ciutat al segle XVIII i principis del XIX. Va veure les estrenes de més de 140 òperes, incloent L'italiana in Algeri de Rossini i fou el teatre escollit per a la presentació de les òperes serioses fins que es va construir La Fenice el 1792.

Infotaula d'edifici
Teatro San Benedetto
The Dinner and Ball in the Teatro San Benedetto Venice, in Honour of the Conti Del Nord, 22nd January 1782.jpg
Dades
Tipus teatre d'òpera i sala de cinema
Ubicació geogràfica
EstatItàlia
RegióVèneto
Ciutats metropolitanesCiutat metropolitana de Venècia
ComunaVenècia
Localització Salizzada de la Chiesa o del Teatro, San Marco 3997/a, 30124 Venezia VE
 45° 26′ 07″ N, 12° 19′ 59″ E / 45.43525°N,12.33312°E / 45.43525; 12.33312
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

El teatre, petit i elegant, va ser construït per Michele Grimani en un terreny propietat de la família Venier. Va ser inaugurat el 26 de desembre de 1755 amb una representació de l'òpera de Gioacchino Cocchi Zoe. El 1766 la propietat del San Benedetto va passar dels Grimani a un consorci de famílies patrícies de Venècia que havien estat titulars de llotges en el teatre. El disseny original del teatre va ser circular. No obstant això, es va reconstruir en la forma tradicional de ferradura després d'un incendi el 1773. El 1786, el consorci de propietaris va haver de cedir el teatre a la família Venier després d'una demanda, i més tard van construir La Fenice. El teatre llavors es va convertir en el Teatro Venier (o Teatro Venier a San Benedetto). El 1810, la propietat va passar a l'empresari Giovanni Gallo, i durant un temps va ser conegut com el Teatre Gallo. Els seus fills, que havien heretat el teatre el 1847, el van rebatejar com a Teatro Rossini el 1868 en honor de Gioachino Rossini, les òperes del qual L'italiana in Algeri i Eduardo e Cristina s'hi havien estrenat durant el segle, però per llavors els seus dies de glòria com a teatre d'òpera s'havien acabat.

En 1937 l'edifici es va remodelar completament com a cinema, el Cinema Rossini, amb una nova façana de l'arquitecte italià Carlo Scarpa. El cinema va tancar el 2007.

Estrenes absolutesModifica

ReferènciesModifica

  • Biblioteca Nazionale Braidense (Ufficio Ricerca Fondi Musicali), Luoghi di rappresentazione: Venezia. Consultat el 9-11-2009 (en italià).
  • Comune di Venezia, ExCinema Rossini, firmata la convenzione: ad aprile 2010 avvio dei lavori, nota de premsa de 22 d'abril de 2009. Consultat el 9-11-2009 (en italià).
  • Feldman, Martha: Opera and sovereignty: transforming myths in eighteenth-century Italy. University of Chicago Press, 2007, p. 390. ISBN 0-226-24113-0
  • Talbot, Michael: «Grimani» en The New Grove Dictionary of Music and Musicians ed. Stanley Sadie. Londres: MacMillan, 2001 [1980].