Vincenzo Manfredini
Vincenzo Manfredini (Pistoia, Toscana, Itàlia, 22 d'octubre de 1737 – Sant Petersburg, Rússia, 16 d'agost[1] de 1799) fou un compositor i contrapuntista italià. Era fill del també músic Francesco Manfredini.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 octubre 1737  Pistoia (Itàlia) |
| Mort | 16 agost 1799 (61 anys) Sant Petersburg (Rússia) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Música |
| Ocupació | compositor, teòric musical, musicòleg, clavicembalista |
| Gènere | Òpera, música clàssica i música religiosa |
| Moviment | Música barroca |
| Instrument | Clavicèmbal |
| Família | |
| Pare | Francesco Manfredini |
  | |
Cursà harmonia i composició a Bolonya i Milà, i el 1755 es traslladà a Sant Petersburg amb altres artistes i allà primer es dedicà a escriure música per a balls i espectacles, i donà tals mostres dels seus talents musicals, que l'emperadriu Caterina II el nomenà professor del seu fill el llavors gran duc Pau, al qual dedicà sis sonates; l'emperadriu, en recompensa, li feu un regal de 1.000 rubles.
El 1769 tornà a Bolonya, on va poder gaudir d'una vida descansada mercès a les sumes guanyades a Rússia. Deixà la composició i es dedicà exclusivament a la didàctica, col·laborant ensems en el Giornale Enciclopedico.
Quan Pau I de Rússia ascendí al tron l'any 1796, va convidar el seu antic mestre a la cort. Manfredini va arribar el setembre de 1798, però no va ocupar cap càrrec formalment, i va morir a Sant Petersburg l'any següent.
Va compondre, entre altres, les òperes Olympiade, Carlo Magno i Alessandra nelle Indie, diverses sonates i concerts per a piano. També va escriure tractats sobre música, com ara Regole armoniche o sieno precetti regionati per aprender i principi della musica, il portamento del basso sopra gli stromenti, da tasti, como l'organo, il cembalo, etc. (Venècia, 1775), i Difesa della musica moderna e de suoi celebri esecutori (Bolonya, 1788).
Notes modifica
- ↑ Sovint s'indica la data del 5 d'agost, segons el calendari julià que era vigent a Rússia a la mort del compositor, i que correspon al 16 d'agost del calendari gregorià.
Bibliografia modifica
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 32, pàg. 801 (ISBN 84-239-4532-4)