Guillem de Gurb
Guillem de Gurb, també anomenat Guillem de Queralt, va ser senyor del castell de Santa Coloma, fill de Bernat de Gurb i Quíxol i casat amb Ermessenda.
| Família | |
|---|---|
| Fills | Bernat I de Queralt  |
| Pare | Bernat de Gurb |
El 1055 va ser excomunicat, en un concili de Narbona, per no renunciar a les parròquies de Sant Andreu de Gurb, Sant Cristòfol de Vespella, Sant Bartomeu del Grau i Sant Julià Sassorba, reclamades el 1032 pel bisbe de Vic abat Oliva.[1] El capítol de Vic, a més, també reclamava els castells de Tous i Meda.[2] Ramon Berenguer I intercedeix en aquest plet, aconseguint que Guillem reconegui que tenia el castell de Gurb i Sallent en feu dels comtes de Barcelona, i no pas en franc alou. La concòrdia firmada el 1066 estableix que retindrà fins a la seva mort les parròquies de Sant Andreu de Gurb, Sant Cristòfol de Vespella, i Sant Bartomeu del Grau, en feu del bisbat. Aquest obté Sant Julià de Sassorba, però cedeix Granollers de la Plana a Guillem de Gurb.[3] El mateix any, Guillem de Gurb fa jurament del castell de Santa Perpètua de Gaià[4] i de Vilademàger[5] a Ramon Berenguer.
Guillem de Gurb participa en la confecció dels Usatges de Barcelona promoguts per Ramon Berenguer I.[6] Va morir entre setembre de 1080, quan arriba a una concòrdia amb el capítol de Vic, [7] i 1084. En aquesta data, la vídua Ermessendis cedeix el castell de Queralt al seu fill Bernat Guillem de Queralt.[8]
Referències modifica
- ↑ Junyent, Eduard. Diplomatari i escrits literaris de l'abat i bisbe Oliba. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1992, p. 277. ISBN 84-7283-204-X.
- ↑ Segura, Joan. Historia de la villa de Santa Coloma de Queralt (en castellà). Barcelona: Imprenta Vicente Magriñà, 1879, p. 29.
- ↑ Ponce-Vivet, Santi. Gurb: un poble arrelat a la terra. Gurb: Ajuntament de Gurb, 2002, p. 133.
- ↑ «Pontils». Enciclopèdia de Catalunya. [Consulta: 14 març 2022].
- ↑ Negre i Pastell, Pelai ««La casa de Caramany i el castell de Vallespinosa»». Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, v. 22, 14-03-2022, pàg. 235.
- ↑ Segura, 1879, p. 30.
- ↑ Segura, 1879, p. 29 i 30.
- ↑ Costa, Maria Mercè «La família de Queralt i Santes Creus». I Col·loqui del monaquisme català, 1966, pàg. 95.