Guillem de Mediona
Guillem de Mediona —també anomenat Guillem d’Oló— (Santa Maria d'Oló, Bages, ? – Argençola, Anoia, 1032) fou un cavaller levita (diaca) que es casà amb Arsenda i fou pare de quatre fills. Fill de Sisemund d'Oló i net del vescomte de Girona Guiniguís Mascaró,[1] era un home d’empenta, de frontera, bon coneixedor dels problemes que s’hi donaven. Senyor feudal d’una part de les terres de la Catalunya Nova: Mediona, Oló, Clariana, Castellar, Calaf, Aguilar, Tous, Montbui i Corbera. Conjuntament amb Arnau Mir de Tost i Mir Geribert,[2] possiblement van ser les persones més conegudes i influents d’aquella època, després de l'alta noblesa. L’any 1015[3] rebé del bisbe Borrell de Vic l’encàrrec de repoblar la zona de Calaf, i l’any 1023 del bisbe Oliba[4] els castells de Tous i Montbui amb el mateix comès. A la mort de Guillem, en una batalla amb els musulmans, les seves possessions van passar a mans del seu fill Ermengol, clergue, i a la mort d’aquest van passar al seu net, també anomenat Guillem. A la mort d’aquest tercer van tornar a mans del bisbat de Vic.
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 1032 (Gregorià)  |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
Referències
modifica- ↑ BONNASSIE, Pierre. Catalunya mil anys enrere (Segles X-XI). Vol 1. Economia i societat pre-feudal. Barcelona: Edicions 62 (1979).
- ↑ BONNASSIE, Pierre. Catalunya mil anys enrere (Segles X-XI). Vol 2. Economia i societat feudal. Barcelona: Edicions 62 (1981).
- ↑ D'ABADAL i SOBRAQUÉS, Ramón. L'abat Oliba, bisbe de Vic i la seva època. Barcelona: Aymà Editor (1948).
- ↑ FONT RIUS, Josep Mª. Cartas de población y franquícia de Catalunya. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Publicaciones de la Sección de Barcelona nº 17 (1969).