Guinda

altura des de la línia de surada, d'una nau, d'un pont
Aquest article tracta sobre un terme nàutic. Si cerqueu la fruita, vegeu «guinder».

La guinda, en terminologia nàutica, és la distància vertical entre el punt més alt d'una embarcació i la línia de flotació.

Ca = guinda
C = calat

Atès que un vaixell mercant pot tenir diferents estats de càrrega es defineixen dues guindes extremes per tal de distingir els límits entre els que varia.

  • Guinda en llast: És la major de les dues i és la que adopta el vaixell sense càrrega.
  • Guinda en càrrega: És la menor de totes dues i s'observa amb el vaixell carregat.

És un paràmetre a considerar quan es navega per sota de ponts o línies d'alta tensió en accés a ports o rius. Atès que s'ha de tenir en compte cada cop que s'hagi de passar un obstacle d'aquesta naturalesa com també s'ha de tenir en compte l'alçada de les marees i el gàlib de l'objecte.

Vegeu tambéModifica

BibliografiaModifica

  • Cesáreo Díaz Fernández. Teoría del Buque. Barcelona 1972 B 43259 1972.
  • Antonio Mandelli. Elementos de Arquitectura Naval. Llibreria editorial Alsina. Buenos Aires 1986. ISBN 950-553-026-9
  • Diccionari marítim, 2010, Termcat.