Gunārs Piesis

director de cinema letó

Gunārs Piesis (Riga, 19 de juliol de 1931 - 9 de febrer de 1996) fou un director de cinema letó.[1]

Infotaula de personaGunārs Piesis
Biografia
Naixement19 juliol 1931 Modifica el valor a Wikidata
Riga (Letònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 febrer 1996 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Riga (Letònia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Rainis Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióInstitut Gueràssimov de Cinematografia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, guionista Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0682831 Allmovie: p106486 TMDB.org: 1189782 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Després de graduar-se a l'escola secundària a Riga, va anar a Moscou i va estudiar direcció de cinema a l'Institut Estatal de Cinematografia, on es va graduar el 1962 sota el mestratge d'Oleksandr Dovjenko. Després dels estudis, va començar a treballar a l'estudi de cinema de Riga (Rīgas kinostudija).

Després de la destructiva crítica oficial del seu llargmetratge de debut Kārkli pelēkie zied (Salzes en flor grisa, 1961), Piesis es va dedicar a escriure crítiques i guions a Māksla[2] revistes de cinema. Trambé va dirigir alguns documentals com Zemes atmiņa, Svjatoslavs Rihters i Rīgas parki.

Va tornar a dirigir llargmetratges el 1971, quan va fer la pel·lícula Nāves ēnā (A l'ombra de la mort) adaptació de l'obra de Rūdolfs Blaumanis que va rebre crítiques positives. Piesis es va centrar en projeccions d'obres literàries, contes de fades i pel·lícules de natura. També va ser autor de guions per a les seves pel·lícules. El llargmetratge Pūt, vējiņi (Bufa, ventet), basat en la poesia de Rainis, es va convertir en el guanyador del Festival de tota la Unió el 1974,[3] i el drama juvenil Tavs dēls (El teu fill) el 1979. La projecció del conte de fades d'Anna Brigadere Sprīdītis va tenir un èxit especial. Aquesta col·laboració amb els Estudis Barrandov txecoslovacs va guanyar premis al Festival de Cinema Infantil de Tallinn i al Festival de Cinema de tota la Unió de Tbilisi (ambdós el 1987), així com al Festival Internacional de Cinema Infantil i Juvenil de Buenos Aires (1988).[4]

El 1990, quan es van reestructurar les activitats del Rīgas kinostudija, va deixar la feina. Va morir a Riga el 1996 és enterrat al cementiri Rainis.[5]

Filmografia modifica

Llargmetratges
Documentals
  • 1964Pakāpeniska meža ciršana
  • 1965Zemes atmiņa
  • 1969Ceturtie starptautiskie studentu ...
  • 1969Rīgas parki
  • 1966Svjatoslavs Rihters
  • 1967Jaunatne un mūzika
  • 1969Studenti

Referències modifica

  1. Inga Pērkone. «Selection of Articles on Latvian film: History and Present trends.» (en anglès). National Film Center of Latvia. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 22 desembre 2014].
  2. «Kino zvaigznes – aktieri un režisori. Gunārs Piesis (1931–1996)». filmas.lv, 02-09-2015. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 5 agost 2020].
  3. Inga Pērkone. «Valsts svētkos «Pūt, vējiņi! Filmas arheoloģija» pirmizrāde.», 23-12-2014.
  4. «Gunārs Piesis 1931 - 1996.». vieglassmiltis.lv, 23-12-2014. Arxivat de l'original el 23 de desembre 2014. [Consulta: 5 agost 2020].
  5. Latvijas Enciklopēdija. Rīga. SIA "Valērija Belokoņa izdevniecība". — 2007. g. ISBN 9984-9482-0-X