Gunnar Höckert
Gunnar Höckert (Hèlsinki, 12 de febrer de 1910 - istme de Carèlia, 11 de febrer de 1940) fou atleta finlandès, especialista en curses de fons, que va competir durant la dècada de 1930.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 12 febrer 1910  Hèlsinki (Finlàndia) | ||
| Mort | 11 febrer 1940 (29 anys) istme de Carèlia (Rússia) | ||
| Sepultura | cementiri de Hietaniemi | ||
| Alçada | 178 cm | ||
| Pes | 67 kg | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | fondista, atleta | ||
| Carrera militar | |||
| Conflicte | Segona Guerra Mundial | ||
| Esport | atletisme | ||
| Participà en | |||
| 1936 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1936 |
||
 | |||
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
| Atletisme | |||
Representa:  Finlàndia
| |||
Jocs Olímpics 
| |||
|
Los Angeles 1936 | 5.000 metres | |
Nascut a Hèlsinki en el si d'una família benestant, Gunnar Höckert només va fer una gran temporada, el 1936. Aquell any va prendre part en els Jocs Olímpics d'Estiu de Berlín, on guanyà la medalla d'or en la cursa dels 5.000 metres del programa d'atletisme. En la final superà a Lauri Lehtinen i Henry Jonsson.[1] Posteriorment, el 16 de setembre a Estocolm, va aconseguir un nou rècord mundial dels 3.000 metres (8'14.8"). Una setmana després, a la mateixa pista, va aconseguir un nou rècord mundial en les 2 milles (8'57.4") i encara una altra setmana més tard va igualar el rècord mundial dels 2.000 metres a Malmö.[1]
La resta de la carrera atlètica d'Höckert es va veure obstaculitzada pel reumatisme, i mai més va assolir els temps aconseguits el 1936. Va lluitar com a voluntari a la Guerra d'Hivern, morint a l'istme de Carèlia un dia abans del seu trentè aniversari.[1][2][3][4]
Millors marques
modifica- 1.500 metres. 3'55.2" (1936)
- 5.000 metres. 14'22.2 " (1936)[5][1]
Referències
modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Olympedia – Gunnar Höckert». [Consulta: 26 setembre 2022].
- ↑ «Olympians Who Were Killed or Missing in Action or Died as a Result of War». Sports Reference. Arxivat de l'original el 17 abril 2020. [Consulta: 24 juliol 2018].
- ↑ Wallechinsky, David (2004). The Complete Book of the Summer Olympics, Toronto: Sport Classic Books. ISBN 1-894963-34-2
- ↑ Progression of IAAF World Records. 2015 Edition. IAAF, 2015, p. 73, 76, 80.
- ↑ «Track and Field Statistics». [Consulta: 26 setembre 2022].