Gurara (Gourara) és una parla amaziga de les llengües zenetes de la regió de Gourara (Tigurarin), un arxipèlag d'oasis que envolten Timimoun al sud-oest d'Algèria. Ethnologue li dona el nom genèric de Taznatit ('Zenati'), junt amb el tuwat de més al sud; tanmateix Blench (2006) classifica el gurara com un dialecte de les llengües Mzab-Wargla, i el tuwat com un dialecte del continu rifeny.

Infotaula de llenguaGurara
Taznatit / ⵜⴰⵣⵏⴰⵜⵉⵜ
Tipusllengua Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants11.000 a Algèria (2016)[1]
Parlants nadius11.000 Modifica el valor a Wikidata (2014 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deGourara (wilaya d'Adrar)
EstatAlgèria Algèria
Classificació lingüística
llengua humana
llengües afroasiàtiques
amazic
llengües amazigues septentrionals
llengües zenetes
llengües mzab-wargla
Sud Oranais-Gourara Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Institució de normalitzacióAlt Comissariat de l'Amaziguitat
Codis
Glottologgour1247 Modifica el valor a Wikidata
Linguist Listgrr-gou Modifica el valor a Wikidata

Característiques

modifica

El gurara i el tuwat són les úniques llengües amazigues que canvien r en certes posicions coda a la ħ laringal;[2] en altres contexts cau la r, convertint una schwa predent en a,[3] i aquest darrer fenomen també existeix en rifeny al nord del Marroc.

Hi ha evidències no concloents d'influències de les llengües songhai en el gurara.[4]

Ahellil

modifica

La tradició local de poesia i música ahellil en gurara, descrita per Mouloud Mammeri a L'Ahellil du Gourara,[5] ha estat registrada com a part del patrimoni cultural immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

Referències

modifica
  1. Taznanit, The Joshua Project
  2. René Basset, "Notes de lexicographie berbère", Journal Asiatique, ser. 8, vol. X, 1887: p. 390.
  3. Maarten Kossmann, "Cinq notes de linguistique historique berbère", Études et Documents Berbères, 17, 1999 : pp. 131–152
  4. Maarten Kossmann, "Is there a Songhay substratum in Gourara Berber?", in ed. Maarten Kossmann, Rainer Vossen, Dymitr Ibriszimow, Nouvelles études berbères: Le verbe et autres articles, Rüdiger Köppe: Köln 2004, pp. 51–66.
  5. Mouloud Mammeri, L ‘Ahellil du Gourara, M.S.H.:Paris 1984.