Gurguèn I d'Aghuània
Gurguèn I (en armeni Գուրգեն Ա ; mort l'any 989) o Kivrikê[1] I (Կյուրիկե Ա) fou un membre de la família armènia de les Bagràtides, príncep de Taixir (Tachir) el 972, rei de Aghuània[2] des del mateix any o del 980,[3] fins i tot el 982,[4] al 989 i fill d'Aixot III, rei d'Armènia.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | valor desconegut |
| Mort | valor desconegut |
| Rei d'Armènia | |
| 970 – 991 | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Apostòlica Armènia |
| Activitat | |
| Ocupació | sobirà (970–991) |
| Família | |
| Família | Dinastia Bagrationi |
| Fills | David Anholin |
| Pares | Aixot III Olormadz i Khosrovanuysh (en)  |
| Germans | Aixot III Olormadz, Gagik I d'Ani i Sembat II Tiezerakal |
Biografia modifica
En 972, el seu pare li va donar com a patrimoni el districte del Taixir o Lori amb algunes terres de l'entorn.[4] El 974 va enviar tropes per unir-se a l'assemblea dels reis i prínceps armenis al llac de Van,[5] amb l'objectiu de mostrar a l'emperador Joan I Tsimiscés que Armènia no es deixaria annexionar fàcilment.[3]
Quan Gurguèn va prendre el títol de rei d'Aghuània, no només el seu germà Sembat II, el rei dels reis d'Armènia, no li va impedir sinó que va erigir el monestir de Sanahín en bisbat i metròpoli religiosa del nou regne. De fet, sembla que en la ment del rei d'Armènia la creació d'aquest regne permetia d'afirmar i de reforçar la presència armènia enfront de Geòrgia, que havia restat de religió ortodoxa.[6]
Descendència modifica
Gurguèn va deixar dos fills :
Notes i referències modifica
- ↑ Segons la variant locale.
- ↑ El nom exacte del seu regne no és segur
- ↑ 3,0 3,1 Dédéyan 2007, p. 271
- ↑ 4,0 4,1 Grousset 1947, p. 507
- ↑ Hi van participar en especial Aixot III Bagratuní, rei de reis d'Armènia, Abas Ier, príncep hereu del regne de Kars, Abusahl-Hamazasp, rei de Vaspurakan i altres.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Grousset 1947, p. 508
- ↑ Grousset 1947, p. 578
Vegeu també modifica
Bibliografia modifica
- René Grousset, Histoire de l'Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947< (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p., p. 507-8.
- Gérard Dédéyan (dir.), Histoire du peuple arménien, Toulouse, Éd. Privat, 2007 (1re éd. 1982), 991 p. [détail de l'édition] (ISBN 978-2-7089-6874-5).
- Toumanoff, Cyrille. Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle: Tables généalogiques et chronologiques, 1990, p. 122-125.
Enllaços externs modifica
- ((anglès)) Foundation for Medieval Genealogy. «Armenia — E. Kings of Lorhi and Aghbania». [Consulta: 24 agost 2008].,