Obre el menú principal

Gustau Vila i Berguedà

Gustau Vila i Berguedà (Sabadell, 18 de setembre de 1893[1] - Carabanchel, 16 de gener de 1955)[2] va ser un dibuixant, caricaturista i empresari sabadellenc conegut amb el pseudònim de Grapa. Va col·laborar en revistes com ara l’anarquista Solidaridad Obrera, La Rambla, Virolet o L’Opinió, amb dibuixos contra el feixisme, l’Església i la burgesia.[3] I i també en publicacions sabadellenques, com L’Almanac de les Arts,[4][5] Garba, L’Estevet i L’Esforç.[6]

Infotaula de personaGustau Vila i Berguedà
Biografia
Naixement 18 de setembre de 1893
Sabadell (Vallès Occidental)
Mort 16 de gener de 1955(1955-01-16) (als 61 anys)
Carabanchel
Altres noms Grapa
Activitat
Ocupació Dibuixant i caricaturista
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Gustau Vila va néixer al carrer de Riego de Sabadell, fiII de Josep Vila i Tiga i d'Antònia Bergadà i Marimon. Després d'estudiar als Escolapis de Sabadell, va començar a treballar com a aprenent de manyà i després com a mecànic carder a l'empresa de l'industrial sabadellenc de cardes Francesc Mullió i Noguera, al carrer de Manso,[2] feina que va saber combinar amb una gran afició al dibuix en la qual va adquirir una sòlida formació de manera autodidacta. Durant aquesta època va estar vinculat a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. Els dibuixos, marcadament satírics i anticlericals, el portaran a l’exili.[7] La seva llarga i penosa estada al camp d’Argelers està documentada gràcies als dibuixos que acompanyaven quatre cartes que des del camp de concentració va enviar al seu amic Feliu Elias –conegut amb els pesudònims Apa i Joan Sacs– i una cinquena carta que va adreçar a Teodor Garriga. Aquestes cartes i dibuixos es conserven a l’Arxiu Històric de Sabadell.[2] Després d’uns quants anys d’exili forçat, va tornar a Sabadell i va tenir la mala sort de ser denunciat. Arran de la denúncia, va passar una setmana a la presó i en va sortir gràcies a l’aval de l’alcalde Josep Maria Marcet. És per aquesta raó que l’any 1946 va abandonar Sabadell i va marxar cap a Madrid. Amb altres famílies de Sabadell, va crear una fàbrica tèxtil a Carabanchel.[8] Va viure a Madrid envoltat de la família i amics fins que va morir, nou anys més tard, a l’edat de 60 anys.

El Museu d'Art de Sabadell conserva dibuixos de Gustau Vila.[9]

Exposicions[10]Modifica

  • 1924. III Salón de humoristas, Hotel Ritz, organitzada per l'Associació de la Premsa Diària de Barcelona.
  • 1931. III Exhibició anual de Gravat artístic de l'Institut Català de les Arts del Llibre, Sala Busquets (Barcelona).
  • 1933. 1r Saló dels Humoristes, organitzada per l'Associació d'Humoristes de Barcelona.
  • 1937. Exposició d'Art pro-Ajut Permanent a Madrid, Ateneu Socialista de Catalunya (Quatre Gats), Barcelona.

ReferènciesModifica

  1. «[Arxiu Històric de Sabadell Llibre d'actes de la quinta de 1914.]». .
  2. 2,0 2,1 2,2 López i Fort, Mercè. «Gustau Vila i Bergada, dibuixant i caricaturista, ens llega un testimoni punyent i directe de l' exili des del camp». Arraona. Revista d'història. Sabadell: Ajuntament de Sabadell, 2006. [Consulta: 9 maig 2016].
  3. Martínez de Sas, Maria Teresa; Pagès, Pelai. Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans. (en català). 2000. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. ISBN 84-8415-243-X. 
  4. Almanac de les Arts. Sabadell: Joan Sallent, 1924, p. 56 i 169. 
  5. Almanac de les Arts. Sabadell: Joan Sallent, 1925. 
  6. «Gustau Vila i Berguedà». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. Capdevila, Jaume «Dibuixant amb l'esquerra. Els ninotaires de la premsa d'ERC durant la República.». Gazeta, 2010, pàg. 11.
  8. López i Fort, Mercè «Gustau Vila i Bergadà, dibuixant i caricaturista, ens llegà un testimoni punyent i directe de l'exili des del camp de concentració d'Argelers.». Arraona, 2006, pàg. 12.
  9. «Museus en línia» (en català, castellà i anglès). Generalitat de Catalunya. [Consulta: 26 gener 2017].
  10. Repertori de catàlegs d'exposicions col·lectives d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, LIX, 2002, p. 138, 197, 225-226 i 266. ISBN 9788472836617.