Gustav Elfving
Gustav Elfving (Hèlsinki, 25 de juny de 1908 - Hèlsinki, 25 de març de 1984) va ser un matemàtic i estadístic finlandès.
Vida i Obra modifica
Elfving era fill del botànic, professor de la universitat de Hèlsinki, Fredrik Elfving, i va passar a seva infantesa i joventut al Jardí Botànic de Hèlsinki, on el seu pare tenia la residència.[1] Va fer els estudis secundaris al Liceu Suec de la ciutat i, en acabar el 1926, va ingressar a la universitat per estudiar astronomia, però finalment es va interessar per les matemàtiques i es va graduar en aquesta disciplina el 1930.[2] Entre 1927 i 1929, mentre estudiava, va ser assistent a l'observatori astronòmic.[3] El 1934 va obtenir el doctorat amb una tesi sobre les superfícies de Riemann dirigida per Rolf Nevanlinna i, poc després, va començar a interessar-se per la teoria de la probabilitat sota la influència de Jarl Waldemar Lindeberg qui havia sigut professor seu a la universitat.[4] El 1935, després de la sobtada mort de la seva núvia, va enrolar-se en una missió geodèsica danesa a Groenlàndia. En retornar de la missió va ser professor de l'Åbo Akademi de Turku fins al 1938 quan va passar a la Universitat Tècnica de Helsinki.[5] Durant la Segona Guerra Mundial va servir con geodèsic per l'exèrcit finlandès. Finalment el 1948 va ser nomenat professor de la universitat de Hèlsinki en la qual va romandre fins a la seva jubilació el 1975.[6] Va morir a Hèlsinki el 1984.
Els seus treballs més originals van ser en estadística i probabilitat, especialment en els camps de les cadenes de Màrkov, dels jocs markovians de dos jugadors i suma no zero i de la teoria de la decisió.[7] L'aportació més significativa van ser els mètodes per computar el dissenys òptims de regressió,[8] essent el pioner en l'emergència de la teoria del disseny experimental òptim.[9] Al final de la seva vida va estudiar la història de les matemàtiques i de l'estadística a Finlàndia,[10] publicant el 1981 un llibre sobre el tema.[11]
Referències modifica
- ↑ Draper et al., 1999, p. 123.
- ↑ Nordström, 1999, p. 174.
- ↑ Nordström, 1999, p. 175-176.
- ↑ Nordström, 1999, p. 175.
- ↑ Mäkeläinen, 1997, p. 96.
- ↑ Draper et al., 1999, p. 124.
- ↑ Pukelsheim, 2006, p. 430.
- ↑ Mäkeläinen, 2006, p. 1897.
- ↑ Fellman, 1999, p. 197-200.
- ↑ Lehti, 1984, p. 209-220.
- ↑ Draper et al., 1999, p. 148-149.
Bibliografia modifica
- Draper, Norman R.; Mäkeläinen, Timo; Nordström, Kenneth; Pukelsheim, Friedrich. «Gustav Elfving: An Appreciation». A: Juha Alho (ed.). Statistics, Registries, and Science (en anglès). Statistics Finland, 1999, p. 123-151. ISBN 9789517276436.
- Fellman, J. «Gustav Elfving's Contribution to the Emergence of the Optimal Experimental Design Theory» (en anglès). Statistical Science, Vol. 14, Num. 2, 1999, pàg. 197-200. DOI: 10.1214/ss/1009212245. ISSN: 0883-4237.
- Lehti, Raimo «Gustav Elfving matematiikan historioitsijana» (en finès). Arkhimedes, Vol. 36, Num. 4, 1984, pàg. 209-220. ISSN: 0004-1920.
- Mäkeläinen, Timo. «Elfving, Gustav». A: Samuel Kotz (ed.). Encyclopedia of Statistical Sciences, Volume 3 (en anglès). John Wiley & Sons, 2006, p. 1897-1898. ISBN 0-471-74384-4.
- Mäkeläinen, Timo. «Elfving, Gustav». A: Norman Lloyd Johnson, Samuel Kotz (eds.). Leading Personalities in Statistical Sciences (en anglès). John Wiley & Sons, 1997, p. 96-98. ISBN 0-471-16381-3.
- Nordström, Kenneth «The life and work of Gustav Elfving» (en anglès). Statistical Science, Vol. 14, Num. 2, 1999, pàg. 174-196. DOI: 10.1214/ss/1009212244. ISSN: 0883-4237.
- Pukelsheim, Friedrich. Optimal Design of Experiments (en anglès). SIAM, 2006. ISBN 0-89871-604-7.
Enllaços externs modifica
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Gustav Elfving» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.