Rolf Nevanlinna

matemàtic finès

Rolf Nevanlinna (Joensuu, 22 d'octubre de 1895 - Hèlsinki, 28 de maig de 1980) va ser un matemàtic finès.

Plantilla:Infotaula personaRolf Nevanlinna

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fi) Rolf Neovius Modifica el valor a Wikidata
22 octubre 1895 Modifica el valor a Wikidata
Joensuu (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 maig 1980 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Hèlsinki (Finlàndia) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Hietaniemi, 2-018-09-00169 60° 10′ 13″ N, 24° 55′ 01″ E / 60.170244°N,24.91707°E / 60.170244; 24.91707 Modifica el valor a Wikidata
President Unió Matemàtica Internacional
1959 – 1962
← Heinz HopfGeorges de Rham →
Rector Universitat de Hèlsinki
1941 – 1945
← Kaarlo LinkolaArthur Långfors → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Hèlsinki (1913–1919)
Helsingin Suomalainen Yhteiskoulu Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaÜber beschränkte Funktionen die in gegebenen Punkten vorgeschriebene werte annehmen Modifica el valor a Wikidata (1919 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiErnst Leonard Lindelöf Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques i anàlisi complexa Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Turku, canceller (1965–1970)
ETH Zürich (1946–1963)
Universitat de Hèlsinki (1922–1946) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessat enMatemàtiques Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarBatalló de Voluntaris finesos de les Waffen-SS Modifica el valor a Wikidata
Rang militarCoronel honorari Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralLars Ahlfors, Klaus Vala, Ilppo Simo Louhivaara, Yrjö Kilpi, Gustaf Järnefelt, Olli Tammi, Hans Fischer, Nazım Terzioğlu, Philippe Tondeur, Gunnar af Hällström, Boris Sjöberg, Kurt Strebel, Erwin Hans Bareiss, Harri Rikkonen, Harri Lonka, Toivo Nieminen, Heikki Haahti, Oiva Ketonen, Inkeri Simola, Jouko Manninen, Erkki Pesonen, Tapio Klemola, Veikko Nevanlinna, Antonio Steiner, Guido Karrer, Karl Maissen, Hans Egli, Gustav Elfving, Kari Karhunen, Olli Lehto, Olli Lokki, Leo Sario i Juan Jorge Schaffer Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMary Selin (1919-1958)
Sinikka Kallio-Visapää (1958-1980) Modifica el valor a Wikidata
FillsArne Nevanlinna, Harri Nevanlinna Modifica el valor a Wikidata
ParesOtto Nevanlinna, nascut Neovius Modifica el valor a Wikidata  i Margarete Romberg Modifica el valor a Wikidata
GermansFrithiof Nevanlinna Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 114118385 Modifica els identificadors a Wikidata

Vida i Obra

modifica

Nevanlinna va néixer en una família de matemàtics i professors de matemàtiques[1] de cognom Neovius, però el seu pare va canviar el cognom familiar pel de Nevanlinna el 1906.[2] La família es va traslladar de Joensuu a Hèlsinki el 1903, quan van canviar el destí del seu pare, que era professor de secundària de matemàtiques.[3] Nevanlinna va fer els estudis secundaris a Helsinki, igual que el seu germà, un any més gran, Frithiof. El 1913 es va matricular a la universitat d'Helsinki per estudiar matemàtiques, com el seu germà.[4] El 1919 va obtenir el doctorat, amb una tesi dirigida per Lindelöf, que era cosí del seu pare.[5]

Els anys següents no va tenir una plaça docent assegurada i va haver de treballar com professor de secundària i com matemàtic per una companyia d'assegurances. Tot i així, van ser els seus anys més creatius que van culminar el 1925 amb la publicació de l'article en que es va establir la teoria de Nevanlinna sobre les funcions meromorfes.[6] El 1926 va ser nomenat professor de la universitat d'Helsinki, de la qual va arribar a ser rector entre 1941 i 1945, durant la Segona Guerra Mundial.[7] Aquesta época va ser especialment fosca ja que, seguint l'ambient pro-nazi general de Finlàndia, es va convertir en portaveu del Batalló de Voluntaris finesos de les Waffen-SS, reclutant molts joves per nodrir les seves files.[8] La seva primera dona es declarava ferm admiradora de Hitler.[9] Tot i així, això no va ser obstacle per a que aconseguís alliberar el matemàtic jueu francès André Weil d'una mort quasi segura.[10]

Acabada la guerra va ser obligat a dimitir pel nou govern finès i el 1946 va ser nomenat professor de la universitat de Zúric[11] on va romandre fins a la seva jubilació el 1963, retornant a Finlàndia i on encara va ser durant uns anys canceller de la universitat de Turku.[12] El 1958, després de divorciar-se, es va casar amb l'escriptora i traductora finesa Sinikka Kallio.[13] El 1976 va publicar les seves memòries sota el títol finès de Muisteltua (Va recordar).

La Unió Matemàtica Internacional (IMU), de la que Nevanlinna va ser president (1959-1962), va instaurar el Premi Nevanlinna el 1981 per premiar treballs matemàtics rellevants en ciències de la computació, cosa que no tenia gaire sentit perquè Nevanlinna no tenia cap aportació important en aquest camp.[14] Després d'una campanya liderada pel matemàtic rus-americà Alexander Soifer al·legant el passat filo-nazi del personatge,[15] l'any 2018 la IMU va decidir canviar el nom del premi pel de Premi Abacus, al mateix temps que atorgava el darrer premi Nevanlinna.[16]

Referències

modifica

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Rolf Nevanlinna» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Hayman, Walter K. «Nevanlinna, Rolf Herman». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 20 desembre 2020]. (anglès)
  • Pekonen, Osmo. «Rolf Nevanlinna». Dipartimento di Matematica - Università di Torino, 2020. [Consulta: 21 desembre 2020]. (anglès)
  • Lehto, Olli. «Nevanlinna, Rolf (1895 - 1980)». SKS Biografiakeskus, 1997. [Consulta: 21 desembre 2020]. (finès)
  • Córdoba, Antonio. «Los matemáticos borran el nombre de un filonazi en uno de sus premios». El País, 2019. [Consulta: 20 desembre 2020]. (castellà)