Rolf Nevanlinna

Rolf Nevanlinna (Joensuu, 22 d'octubre de 1895 - Hèlsinki, 28 de maig de 1980) va ser un matemàtic finès.

Rolf Nevanlinna

Biografia
Naixement	(fi) Rolf Neovius 22 octubre 1895 Joensuu (Imperi Rus)
Mort	28 maig 1980 (84 anys) Hèlsinki (Finlàndia)
Sepultura	cementiri de Hietaniemi, 2-018-09-00169 60° 10′ 13″ N, 24° 55′ 01″ E
President Unió Matemàtica Internacional
1959 – 1962 ← Heinz Hopf – Georges de Rham →
Rector Universitat de Hèlsinki
1941 – 1945 ← Kaarlo Linkola – Arthur Långfors →
Dades personals
Formació	Universitat de Hèlsinki (1913–1919) Helsingin Suomalainen Yhteiskoulu
Tesi acadèmica	Über beschränkte Funktionen die in gegebenen Punkten vorgeschriebene werte annehmen  (1919 )
Director de tesi	Ernst Leonard Lindelöf
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques i anàlisi complexa
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Turku, canceller (1965–1970) ETH Zürich (1946–1963) Universitat de Hèlsinki (1922–1946)
Membre de	Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Acadèmia de Ciències de l'RDA Acadèmia de Ciències d'Hongria Acadèmia Finesa de Ciències i Lletres Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia Prussiana de les Ciències
Interessat en	Matemàtiques
Carrera militar
Branca militar	Batalló de Voluntaris finesos de les Waffen-SS
Rang militar	Coronel honorari
Conflicte	Segona Guerra Mundial
Obra
Obres destacables Invariant de Nevanllina funció de recompte de Nevallinna Funció de Nevanlinna teoria de Nevanlinna (1925) Zur Theorie der Meromorphen Funktionen (1976) Muisteltua
Estudiant doctoral	Lars Ahlfors, Klaus Vala, Ilppo Simo Louhivaara, Yrjö Kilpi, Gustaf Järnefelt, Olli Tammi, Hans Fischer, Nazım Terzioğlu, Philippe Tondeur, Gunnar af Hällström, Boris Sjöberg, Kurt Strebel, Erwin Hans Bareiss, Harri Rikkonen, Harri Lonka, Toivo Nieminen, Heikki Haahti, Oiva Ketonen, Inkeri Simola, Jouko Manninen, Erkki Pesonen, Tapio Klemola, Veikko Nevanlinna, Antonio Steiner, Guido Karrer, Karl Maissen, Hans Egli, Gustav Elfving, Kari Karhunen, Olli Lehto, Olli Lokki, Leo Sario i Juan Jorge Schaffer
Família
Cònjuge	Mary Selin (1919-1958) Sinikka Kallio-Visapää (1958-1980)
Fills	Harri Nevanlinna, Arne Nevanlinna
Pares	Otto Nevanlinna, nascut Neovius   i Margarete Romberg
Germans	Frithiof Nevanlinna
Parents	Hermann Romberg, avi Edvard Rudolf Neovius, oncle
Premis
(6 desembre 1975)  Gran creu de l'orde de la Rosa Blanca (1967)  Premi Henrik Steffens (6 desembre 1960)  comanador de 1a classe de l'orde de la Rosa Blanca de Finlàndia (1958)  Premi Internacional Wihuri (28 setembre 1942)  Comandant Primera Classe de l'Orde del Lleó de Finlàndia (1942)  Medal of Liberty, 2nd Class (en) (1942)  Orde de l'Àliga Alemanya (1941)  Gran Oficial de l'Orde de l'Estrella de Romania (1940)  Creu de la Llibertat de 2a classe (1940)  comanador de l'orde de la Rosa Blanca (1936)  cavaller de 1a classe de l'orde de la Rosa Blanca  Memorial medal of the Continuation War (en)  Memorial medal of the Winter War (en)

Vida i Obra

Nevanlinna va néixer en una família de matemàtics i professors de matemàtiques de cognom Neovius, però el seu pare va canviar el cognom familiar pel de Nevanlinna el 1906. La família es va traslladar de Joensuu a Hèlsinki el 1903, quan van canviar el destí del seu pare, que era professor de secundària de matemàtiques. Nevanlinna va fer els estudis secundaris a Helsinki, igual que el seu germà, un any més gran, Frithiof. El 1913 es va matricular a la universitat d'Helsinki per estudiar matemàtiques, com el seu germà. El 1919 va obtenir el doctorat, amb una tesi dirigida per Lindelöf, que era cosí del seu pare.

Els anys següents no va tenir una plaça docent assegurada i va haver de treballar com professor de secundària i com matemàtic per una companyia d'assegurances. Tot i així, van ser els seus anys més creatius que van culminar el 1925 amb la publicació de l'article en que es va establir la teoria de Nevanlinna sobre les funcions meromorfes. El 1926 va ser nomenat professor de la universitat d'Helsinki, de la qual va arribar a ser rector entre 1941 i 1945, durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta época va ser especialment fosca ja que, seguint l'ambient pro-nazi general de Finlàndia, es va convertir en portaveu del Batalló de Voluntaris finesos de les Waffen-SS, reclutant molts joves per nodrir les seves files. La seva primera dona es declarava ferm admiradora de Hitler. Tot i així, això no va ser obstacle per a que aconseguís alliberar el matemàtic jueu francès André Weil d'una mort quasi segura.

Acabada la guerra va ser obligat a dimitir pel nou govern finès i el 1946 va ser nomenat professor de la universitat de Zúric on va romandre fins a la seva jubilació el 1963, retornant a Finlàndia i on encara va ser durant uns anys canceller de la universitat de Turku. El 1958, després de divorciar-se, es va casar amb l'escriptora i traductora finesa Sinikka Kallio. El 1976 va publicar les seves memòries sota el títol finès de Muisteltua (Va recordar).

La Unió Matemàtica Internacional (IMU), de la que Nevanlinna va ser president (1959-1962), va instaurar el Premi Nevanlinna el 1981 per premiar treballs matemàtics rellevants en ciències de la computació, cosa que no tenia gaire sentit perquè Nevanlinna no tenia cap aportació important en aquest camp. Després d'una campanya liderada pel matemàtic rus-americà Alexander Soifer al·legant el passat filo-nazi del personatge, l'any 2018 la IMU va decidir canviar el nom del premi pel de Premi Abacus, al mateix temps que atorgava el darrer premi Nevanlinna.

Bibliografia

• Ahlfors, Lars V. «Rolf Nevanlinna in memoriam» (en anglés). Acta Mathematica, Vol. 149, 1982, pàg. i-iv. DOI: 10.1007/BF02392347. ISSN: 0001-5962.
• Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific Publishing, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1. 
• Hayman, Walter K. «Rolf Nevanlinna» (en anglès). Bulletin of the London Mathematical Society, Vol. 14, Num. 5, 1982, pàg. 419-436. DOI: 10.1112/blms/14.5.419. ISSN: 0024-6093.
• Künzi, H.P.; Louhivaara, T.S.. «Rolf Nevanlinna Festband zum 70. Geburtstag». A: Hans P. Künzi, Albert Pfluger (eds.). Festband zum 70. Geburtstag von Rolf Nevanlinna (en alemany). Springer, 1966, p. 1-6. ISBN 978-3-642-86700-2. 
• Laine, Ilpo. Nevanlinna Theory and Complex Differential Equations (en anglès). Walter de Gruyter, 1992. ISBN 3-11-013422-5. 
• Lehto, Olli. Erhabene Welten: Das Leben Rolf Nevanlinnas (en alemany). Birkhäuser, 2008. ISBN 978-3-7643-7701-4. 
• Segal, Sanford L. Mathematicians under the Nazis (en anglès). Princeton University Press, 2003. ISBN 0-691-00451-X. 
• Segal, Sanford L. Nine Introductions in Complex Analysis (en anglès). Elsevier, 2008. ISBN 978-0-444-51831-6. 
• Soifer, Alexander «The Secretive Life of the International Mathematics Union» (en anglés). Geombinatorics, Vol. 27, Num. 1, 2017, pàg. 20-25. ISSN: 1065-7371.
• Soifer, Alexander «Yes We Can! A History of Rolf Nevanlinna’s name on IMU Prize» (en anglés). Mathematics Competitions, Vol. 22, Num. 1, 2019, pàg. 24-30. ISSN: 1031-7503.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Rolf Nevanlinna» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Hayman, Walter K. «Nevanlinna, Rolf Herman». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 20 desembre 2020]. (anglès)
• Pekonen, Osmo. «Rolf Nevanlinna». Dipartimento di Matematica - Università di Torino, 2020. [Consulta: 21 desembre 2020]. (anglès)
• Lehto, Olli. «Nevanlinna, Rolf (1895 - 1980)». SKS Biografiakeskus, 1997. [Consulta: 21 desembre 2020]. (finès)
• Córdoba, Antonio. «Los matemáticos borran el nombre de un filonazi en uno de sus premios». El País, 2019. [Consulta: 20 desembre 2020]. (castellà)