Gustavo Re

actor italià

Gustavo Re (Milà, 4 de juliol de 1908 - Barcelona, 5 de juny de 1979) va ser un actor i presentador de TV italià establert a Catalunya. S'inicià en el món del teatre de varietats. Arribà a Catalunya durant la Segona Guerra Mundial, i ací s'uní al grup de Els Vienesos, al costat d'Artur Kaps i Franz Joham, també en va ser col·laborada per Herta Frankel,[1] i Nati Mistral a Alemanya.[2][3]

Plantilla:Infotaula personaGustavo Re
Biografia
Naixement4 juliol 1908 Modifica el valor a Wikidata
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 juny 1979 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópresentador de televisió, actor de cinema, actor de teatre, actor de televisió Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0713716 Allocine: 154611 TMDB.org: 40975
Discogs: 3848916 Find a Grave: 24001291 Modifica el valor a Wikidata

Debuta en el cinema espanyol el 1949 amb la pel·lícula 39 cartas de amor, a la qual seguirien moltes altres com Todo es posible en Granada (1954) de José Luis Sáenz de Heredia Un día perdido (1954) de José María Forqué, Historias de la radio (1955) també de Sáenz de Heredia i protagonitzada per Francisco Rabal, Margarita Andrey, Tony Leblanc, José Luis Ozores i José Isbert,[4] o El difunto es un vivo (1956) de Joan Lladó. També participà a Mr. Arkadin (1955) d'Orson Welles.Totò d'Arabia (1964), dirigida per José Antonio de la Loma i protagonitzada per Totò i Nieves Navarro.[5] La diligencia de los condenados (1970), dirigida per Ignacio F. Iquino i protagonitzada per Erika Blanc i Bruno Corazzari[6] i Un verano para matar (1972), dirigida per Antonio Isasi-Isasmendi i protagonitzada per Karl Malden, Olivia Hussey i Christopher Mitchum.[7]

Tanmateix, la gran popularitat li arribaria els anys 60, quan -introduït per Artur Kaps i Franz Joham- presentà nombrosos espais de varietats, musicals i d'humor en els primers anys de Televisió Espanyola. D'aquella etapa són programes com Amigos del martes (1961-1964) presentada per Artur Kaps, Franz Johan i Gustavo Re,[8][9] Noche de estrellas (1964-1965) o Noche del sábado (1965-1967).

Va ser homenatjat al costat de Pepe da Rosa, Franz Johann, Andrés Pajares, Cassen, Fernando Esteso, Kiko, Tip y Coll, Lina Morgan, Zori i Santosin en l'especial de televisió Humor en blanco y negro, emès a Cómo nos reímos a La 2.[10]

Referències

modifica
  1. L. Torre, Rafael «El día que llegó la televisión» (en castellà). Faro de Vigo. Prensa Ibérica, 04-09-2011 [Consulta: 9 juliol 2019].
  2. Memba, Javier «Muere Nati Mistral, una precursora del musical» (en castellà). El Mundo. Unidad Editorial, 20-08-2017 [Consulta: 9 juliol 2019].
  3. «Brava Nati Mistral» (en castellà). El Diario, 20-08-2017 [Consulta: 9 juliol 2019].
  4. «‘Historias de la radio’, Versión española en La 2» (en castellà). La Guía Go! [Consulta: 9 juliol 2019].
  5. «Totò d'Arabia» (en italià). Comingsoon.net. [Consulta: 9 juliol 2019].
  6. «Prima di perdono...poi t'ammazzo» (en italià). Comingsoon.net. [Consulta: 9 juliol 2019].
  7. «Del 6 al 10 de agosto, 5 películas en Historia de Nuestro Cine» (en castellà). Corporación de Radio y Televisión Española, 06-08-2018 [Consulta: 9 juliol 2019].
  8. «10 de octubre de 1960 "Amigos del martes"» (en castellà). Corporación de Radio y Televisión Española, 28-07-2017 [Consulta: 9 juliol 2019].
  9. «Franz Johan y Gustavo Re en "Amigos del lunes"» (en castellà). Corporación de Radio y Televisión Española. [Consulta: 9 juliol 2019].
  10. «'Cómo nos reímos' dedica un capítulo monográfico al 'Humor en blanco y negro'» (en castellà). Corporación de Radio y Televisión Española, 23-03-2018 [Consulta: 9 juliol 2019].

Enllaços externs

modifica