Hèctor de Provença
Hèctor de Provença (? – mort a Autun la Pasqua del 675), fou prefecte i patrici de Provença o Marsella.
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 675 (Gregorià)  Autun |
Biografia modifica
Probablement era d'origen visigot[1] i hauria pujat al poder com a comte de Provença en temps de Khilderic II d'Austràsia (662–675), segurament vers 673 quan fou rei de tots els francs.
Aliat amb el bisbe d'Autun Leodegari o Lleuger (que havia guanyat ascendència sobre el rei i havia exercit quasi com un majordom de palau) es va oposar a la política centralitzadora d'Ebroí, majordom de palau.[2] Per un temps Leodegari havia exercit completa influència sobre el rei, però hi va acabar enemistat per certs retrets de la seva vida privada.
Quan Hèctor va anar a la cort a causa d'un conflicte amb Prejecte (saint Prix) bisbe d'Alvèrnia, Leodegari fou acusat de complotar amb el prefecte i patrici, en una operació política que haurien preparat Prejecte i el rei Khilderic II; el bisbe fou enviat a l'exili a Luxeuil (on es va trobar amb Ebroí) i Hèctor fou executat el dissabte sant del 675 a Autun. Saint Prix va acabar capturat a Volvic per visigots que volien venjar a Hèctor, i executat en aquell lloc el 25 de gener del 676. A Provença el buit de poder fou aprofitat per Eticó Adalric d'Alsàcia que va envair el país i va intentar ocupar Lió però va fracassar i quan va tornar a Alsàcia es va trobar en què les seves terres havien estat confiscades per Teodoric III de Nèustria (675–691) i cedides a un senyor fidel. A Clarmont d'Alvèrnia el bisbe mort fou reemplaçat per Avit (Avitus) i a la Provença austrasiana al final de la dècada dels anys 670 o vers 680 apareix un nou patrici i prefecte, Rocco de Provença i poc després ja s'esmenta a Bonet, el mateix germà d'Avit.[3]
Conseqüències modifica
Des de 675, l'assassinat del rei Khilderic per un grup de nobles provoca obertament la divisió regional i les guerres entre aquests nous poders polítics.[2] A Nèustria, Khilderic fou reemplaçat pel seu germà Teodoric III[4] a qui havia succeït el 673 quan aquest últim havia estat tonsurat i enclaustrat al monestir de Saint Denis. A Austràsia, els grans del regne, assabentats de l'existència de Dagobert II, l'exiliat a Anglaterra, el van fer tornar. Però Dagobert no va regnar molt de temps; víctima de la violència del seu temps, fou assassinat el 23 de desembre del 679.
Referències modifica
- ↑ La seva mort va ser venjada pels visigots.
- ↑ 2,0 2,1 Rouche i Heuclin, 2003, p. 194.
- ↑ Février, 1989, p. 461.
- ↑ Teodoric fou proclamat rei dels Francs a Saint-Cloud
Bibliografia modifica
- de Manteyer, Georges. La Provence du premier au douzième siècle (en francès). París: Librairie Alphonse Picard & fils,, 1908.
- Février, Paul-Albert (ed.). La Provence des origines à l'an mil : histoire et archéologie (en francès). [Rennes]: Ed. "Ouest-France, 1989. ISBN 2-7373-0456-3.
- Rouche, Michel; Heuclin, Jean. Le choc des cultures : romanité, germanité, chrétienté, durant le Haut Moyen Âge (en francès). Villeneuve-d'Ascq: Presses universitaires du Septentrion, 2003. ISBN 2-85939-798-1.