HMS Janus (F53)

HMS Janus (F53), anomenat pel Déu romà, va ser un destructor de classe J de la Royal Navy fabricat per Swan Hunter & Wigham Richardson Limited a Wallsend-on-Tyne el 29 de setembre de 1937, botat el 10 de novembre de 1938 i comissionat el 5 d'agost de 1939.

HMS Janus (F53) (F53)

Realitzant les proves de mar del constructor (1939) (1939)
Drassana	Wallsend-on-Tyne, North Tyneside
Número assignat per la drassana	1549
Historial
Autoritzat	25 març 1937
Iniciat	29 setembre 1937
Avarament	10 novembre 1938
Col·locació de quilla	29 setembre 1937
Avarament	10 novembre 1938
Assignació	5 agost 1939
Operador/s    Royal Navy
5 agost 1939 – 23 gener 1944
Operador	Royal Navy
Destí	enfonsat (per bombardeig) 41° 26′ N, 12° 38′ E
Característiques tècniques
Tipus	destructor derelicte
Classe	J-class destroyer i J, K and N-class destroyer
Desplaçament	1.720 t (estandard) 2.370 t (màxim)
Eslora	108,7 m (LOA)
Mànega	10,9 m
Calat	3,8 m
Propulsió	6 calderes 2 turbines de vapor Parsons 2 hèlixs
Velocitat	36 nusos
Autonomia	5.500 milles nàutiques a 15 nusos
Tripulació	183-218
Característiques militars
Blindatge	Cintura: de 110 mm Coberta: 89 mm
Armament	6 canons de 4,7 polzades 4 canons de 2 lliures pom-pom (40 mm) 8 metralladores 10 tubs llançatorpedes de calibre 533 mm
Sensors	ASDIC
Més informació
Conflictes	Segona Guerra Mundial

Història operativa

Janus va participar en la Batalla de Calàbria el juliol de 1940 i la Batalla del Cap Matapan el març de 1941.

Enfonsament en combat

El 23 de gener de 1944 el destructor Janus es trobava davant la costa d'Anzio donant suport al desembarcament de tropes aliades. Va ser objectiu de l'atac d'un bombarder He 111 equipat amb una bomba guiada Fritz X que va aconseguir un impacte directe. En tan sols 20 minuts el vaixell es va enfonsar i només hi van haver 80 supervivents, rescatats per l'HMS Laforey i altres vaixells menors.